Obama busca el suport del Congrés per continuar la lluita contra l’EI

El president Barack Obama vol legitimar la guerra dels Estats Units contra l'Estat Islàmic (EI) a Síria i a l'Iraq. Obama ha demanat aquest dimecres al Congrés una autorització formal per fer servir la força contra els gihadistes sunnites a l'Orient Mitjà.

L'autorització, per un període de tres anys, inclou la possibilitat que tropes nord-americanes participin en missions de combat, però no de forma permanent. Les accions de les forces armades nord-americanes no se circumscriuen a una zona geogràfica definida.

La proposta de Resolució de Poders de Guerra conjunta per autoritzar l'ús de la força militar (AUMF, en les seves inicials en anglès) és la primera des que el 2002 el president George W. Bush va buscar el suport del Congrés per a la invasió de l'Iraq. Un any abans, una altra resolució va marcar l'inici de l'anomenada guerra contra el terrorisme.

Des de llavors, el president dels EUA no havia acudit al Congrés per demanar permís per anar a la guerra. La guerra contra l'EI va començar fa mig any. Per continuar no requereix l'autorització del Congrés.

L’autorització atorgarà a Obama més legitimitat i li permetrà fixar ell mateix les condicions de la seva guerra

Però l'autorització, que codifica bona part de les accions dels últims mesos, atorgarà a Obama més legitimitat i li permetrà fixar ell mateix les condicions de la seva guerra. També servirà perquè el Congrés debati per primera vegada a fons sobre les guerres del president demòcrata.

La resolució no és una declaració de guerra. L'última vegada que el Congrés dels EUA va aprovar, com ordena la Constitució, una declaració de guerra va ser durant la Segona Guerra Mundial.

La nova autorització preveu la revocació de l'autorització del 2002. Però no de la del 2001, que va obrir una era de guerra sense límits temporals ni geogràfics que no ha acabat. L'objectiu d'Obama és acabar revocant l'autorització del 2001.

La resolució presentada aquest dimecres, pendent dels debats i el vot dels legisladors, conté límits en la durada i l'abast de la guerra contra l'Estat Islàmic. La seva vigència és de tres anys: el successor d'Obama el 2017 haurà de buscar una nova autorització. I exclou “operacions de combat terrestre a llarg termini i a gran escala com les que [els Estats Units] ha fet a l'Iraq i a l'Afganistan”, segons una carta del president al Congrés. “Les forces locals, més que les forces militars dels EUA, hauria de desplegar-se per fer aquestes operacions”, afegeix.

La resolució que Obama proposa sí que preveu operacions de combat terrestres dels Estats Units. Des que a l'estiu els EUA va començar a bombardejar l'EI, l'Administració d'Obama ha insistit que no enviaria tropes de combat. Al mateix temps, ha enviat uns dos mil militars nord-americans encarregats d'assessorar les forces armades iraquianes. No són estrictament tropes terrestres però, en un context bèl·lic, poden veure's involucrades en combats.

A la carta al Congrés, Obama circumscriu la missió de combat a la participació en operacions de rescat de personal nord-americà o aliats, a l'ús de forces especials en accions militars contra els líders de l'EI i a les tasques d'espionatge i de recerca d'objectius per a la campanya aèria.

La proposta d'Obama obrirà un debat al Congrés, no només entre demòcrates i republicans sinó transversal. Els legisladors intervencionistes i els partidaris d'una política exterior més cauta es reparteixen entre els dos partits.

Un dels arguments en contra de la proposta d'Obama és que reforça els poders executius del president i que perllonga la presència dels EUA a l'Orient Mitjà més de 13 anys després dels atemptats de l'11-S. Des de posicions intervencionistes, la crítica apuntarà als límits que la resolució imposa a la missió.

Des que el 2009 va arribar a la Casa Blanca, Obama ha intentat posar punt final a les guerres que va heretar del seu antecessor, George W. Bush. Però els avanços de l'EI han portat els EUA a tornar a l'Iraq després de la retirada del 2011. I els EUA continuarà a l'Afganistan fins a finals del 2016.