Avís de Sánchez: “La política ha d’anar tres passos davant de la legalitat”

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va coincidir ahir en un esmorzar informatiu amb el líder madrileny del seu partit, Tomás Gómez. Gairebé no hi ha cap testimoni gràfic de la trobada, amb prou feines es van mirar, i quan va agafar el micròfon Sánchez no va ni esmentar Gómez, candidat socialista a la Comunitat de Madrid, malgrat desfer-se en elogis amb el seu "amic" Antonio Miguel Carmona, aspirant a l'alcaldia de la capital. A la sortida, assetjat pels periodistes, el líder del PSOE se'n va anar com una exhalació, amb semblant seriós, sense donar oportunitat a saber la seva opinió sobre la investigació judicial i policial sobre la gestió de Gómez al capdavant de l'Ajuntament de Parla (1999-2008) i dels sobrecostos del seu principal projecte, el tramvia.

Sánchez sí que va dir una frase que diversos dirigents socialistes madrilenys comentaven després per la seva presumpta importància: "La política ha d'anar tres passos per davant de la legalitat, ser exemplar és fer política des de la moralitat més exigent". Podria ser una al·lusió a Juan Carlos Monedero, dirigent de Podem, o als detinguts ahir a Andalusia per corrupció, però no van ser pocs els que la van interpretar en clau interna madrilenya.

Ahir, abans de l'esmorzar informatiu, EL PAÍS havia revelat la preocupació en la direcció socialista per les perquisicions contra Gómez, que a una pregunta dels periodistes va assegurar ahir: "Absolutament zero preocupació, sé que ningú està preocupat en cap àmbit de cap lloc". Després va culpar de la gestió del tramvia el Consorci Regional de Transports, en mans del Partit Popular, malgrat que va ser el seu govern municipal qui va pilotar el projecte i va aprovar els sobrecostos: hi ha 12 edils o exregidors per als quals la Fiscalia demana la imputació, i si entre ells no hi ha Gómez és perquè aquell dia va decidir anar-se'n a cantar nadales amb nens, segons va explicar.

Malgrat tot això, el portaveu socialista al Congrés, Antonio Hernando, va confirmar poc després la confiança del PSOE en Gómez i va descartar que es busqués un candidat alternatiu fins i tot si finalment era imputat. Que els periodistes l'assaltessin als passadissos de la Cambra Baixa per preguntar-li sobre el líder madrileny ja era dolent. Pitjor és la preocupació que tenen molts candidats municipals i quadres regionals de Madrid, que consideren que Gómez no tan sols s'anava a estavellar en les eleccions a la Comunitat sinó que hauria arrossegat les seves pròpies expectatives diversos punts cap avall.

No obstant això, ahir ningú s'atrevia a dir-ho en veu alta. I menys que ningú el seu amic Antonio Miguel Carmona, que en un últim sospir de lleialtat va posar no una sinó les dues mans al foc pel "millor candidat possible", Tomás Gómez. Això sí, abans va llançar també el seu propi avís a navegants: "La corrupció és com la grip, existeix des d'Adam i Eva. El problema és la impunitat. Jo mai defensaré un corrupte, i menys del PSOE. Has de lluitar contra la corrupció; si no, en formes part".

Carmona mai s'enfrontaria obertament a Gómez perquè és amic seu i perquè li deu tot a ell, el seu màxim suport en àmbit intern a Madrid. Ahir va ser presentat per Sánchez en un acte al qual van assistir entre el públic José Luis Rodríguez Zapatero, José Bono, Cándido Méndez, Carme Chacón, Joaquín Leguina, Juan Barranco... Però a la tardor, quan es va haver de jugar les primàries davant de Jaime Lissavetzky, que tenia el suport de més de la meitat del partit a Madrid, va ser el suport de Gómez i el silenci complaent de Sánchez, i probablement el segon degut el primer, el que va provocar que Lissavetzky fes un pas enrere i li deixés via lliure.

Uns mesos abans, a les primàries del juliol a la secretaria general del PSOE, Gómez es va bolcar en el seu suport a Sánchez (després de dir que aniria "fins a la fi del món" amb Susana Díaz). Això va dividir el partit, que havia perdut el nord per la sobtada passió del seu líder, però Sánchez li va correspondre en les primàries regionals, en les quals Gómez no va tenir rival i Carmona va empènyer a la cuneta Lissavetzky, molt amic del predecessor de Sánchez en la secretaria general, Alfredo Pérez Rubalcaba.

L'aliança entre Sánchez i Gómez va sorprendre propis i estranys perquè eren enemics enfrontats des que l'ara secretari general del PSOE era regidor a Madrid. Gómez el temia com el seu rival a l'ombra, emparat pels seus enemics, per desbancar-lo de la secretaria regional. Una vegada Sánchez va arribar al càrrec més alt del PSOE, aquest lloc el va ocupar gràcies als tripijocs, reals o imaginaris, l'exministre Ángel Gabilondo. Ahir, després d'acabar l'esmorzar informatiu, va cridar l'atenció que Gabilondo participi en un acte similar d'aquí a uns dies també a l'hotel Ritz, tenint en compte el temps transcorregut des que va passar per la política.

Ningú es va atrevir no obstant això a pronosticar que Gómez seria apartat, malgrat que molts alts càrrecs coincidien en la necessitat de fer-ho. Això sí, una font consultada va explicar que era ara o mai: primer, perquè falten tres mesos per a les eleccions, però sobretot perquè si Gómez volia maniobrar i desestabilitzar Sánchez acudint a Susana Díaz, ella estaria ara molt ocupada amb la seva pròpia campanya per a les andaluses per ficar-se en aquest embolic intern. El veredicte sobre la decisió d'avui de Sánchez el donaran amb tota probabilitat les urnes: les enquestes sobre Gómez eren terribles, sobretot comparat amb la puixança de Carmona. Però hi ha molts membres avui del Partit Socialista de Madrid que respiren alleujats, i no són pocs als quals aquest desenllaç afavoreix electoralment però desguarneix internament.