La UE retarda les noves sancions a Rússia per permetre el diàleg

La Unió Europea intenta retirar tots els obstacles al diàleg entre Rússia i Ucraïna per buscar la pau. Els ministres d'Exteriors han acordat aquest matí retardar les noves sancions que tenien previst aprovar avui i deixar marge per a la reunió quadripartida entre Rússia, Ucraïna, Alemanya i França que se celebrarà aquest dimecres a Minsk (Bielorússia). Les mesures restrictives consistien a afegir 19 persones i nou empreses més a la llista de sancionats per la UE, amb prohibició d'accedir al bloc comunitari i amb el seu capital congelat.

L'alta representant per la Política Exterior Europea, Federica Mogherini, ha plantejat als ministres la conveniència de deixar en suspens aquestes sancions com a oportunitat per propiciar la negociació, expliquen diverses fonts comunitàries. La iniciativa té el suport de França i Alemanya, que participen des de la setmana passada en el diàleg amb Moscou i Kíev, i fins i tot el dels mateixos ucraïnesos, que veuen en aquest retard una eina de negociació.

Els ministres s'han decidit per una fórmula que els permet guanyar temps però mantenir viva l'amenaça: mostraran avui el seu suport a les sancions i acordaran que s'aprovin dilluns que ve si d'aquí a llavors no es consensua el contrari. D'aquesta manera es permet el diàleg sense la cotilla de les noves sancions i, en cas que les discussions de dimecres no donin els resultats desitjats, els caps d'Estat i de Govern, que ja tenien previst reunir-se de manera extraordinària dijous a Brussel·les, podran modificar l'acordat o plantejar noves mesures.

Les sancions, en tot cas, consisteixen en la mera extensió d'una llista que ja compta amb 132 persones i 28 empreses, la majoria de Crimea o de les zones separatistes de l'est, considerades responsables de l'escalada de tensió a Ucraïna. No hi ha noms prominents de russos. En la nova llista que deixaran en suspens avui els ministres sí que hi ha algun nom rus, però de segon nivell, expliquen fonts diplomàtiques europees.

Malgrat tot, el debat sobre el retard resulta complex perquè en el si comunitari hi ha un grup de països (Polònia i els Bàltics però també el Regne Unit) molt escèptics amb la iniciativa de pau i queixosos sobre el fet que les úniques sancions addicionals que hagi decidit aprovar Brussel·les consisteixin a ampliar la llista de sancionats. Aquests països advoquen per introduir mesures de més envergadura (sancions econòmiques, que restringeixen el finançament europeu a Rússia, les importacions i les exportacions) davant l'escalada de tensió que ha viscut Ucraïna durant les últimes setmanes.

“Fins que no vegem que Rússia compleix sobre el terreny no podem alleujar la pressió de cap manera”, ha argumentat el ministre britànic, Philip Hammond, quan ha arribat a la reunió. El cap de la diplomàcia lituana, Linas Linkevicius, ha esbossat un argument similar: “Tots esperem que hi hagi una solució diplomàtica, ningú vol la guerra, però només podem jutjar pel que passa sobre el terreny, no podem creure ni una sola paraula dels líders russos”.

En el flanc més conciliador –i sobretot més inquiet per l'alt cost que les sancions tenen per a la Unió Europea–, el ministre espanyol, José Manuel García-Margallo, ha il·lustrat amb xifres aquest perjudici econòmic per al club comunitari: “Les sancions tenen un cost important per a tots; fins ara la UE ha perdut 21.000 milions d'euros en exportacions”.