El foc apagat de Cristiano

L'estampa de Cristiano al Calderón va reflectir la petita tragèdia esportiva que afecta el Madrid: set jugadors al voltant de l'àrea de Casillas i tres penjats en camp rival, entre ells el mateix Cristiano, enganxat a la ratlla, esperant que l'equip li portés la pilota. Va esperar tota la tarda. Va esperar sense rebre gairebé cap passada amb avantatge. Va esperar perquè va preferir no moure's, no baixar, no anar a ajudar els companys al mig del camp. Va quedar-se a l'aguait com acostuma a fer des de fa mesos, preparant-se exclusivament per a l'acceleració i el gol, dosificant-se, cuidant el seu cos perquè no es desgasti. Cuidant el seu genoll esquerre, amb una tendinitis que amenaça amb paralitzar-lo pel dolor des de fa un any.

Les rematades expressen l'activitat d'un atacant. Cristiano ha multiplicat la seva freqüència de xuts progressivament al llarg de tota la seva carrera. Especialment en els últims anys. Va disparar 132 vegades en els 19 primers partits que va disputar en la Lliga 2011-12; 141 en la 2012-13; i 179 en la 2013-14. Va ser el zenit. Fins que es va declarar la tendinitis, oficialment el març del 2014. Llavors el foc atòmic va començar a quedar-se en fogueró. De 179 rematades ha caigut a 109 aquest curs. Seixanta xuts menys en 19 jornades disputades pel portuguès –es va perdre una per lesió i dues per sanció–, en són massa. Segons la informació mèdica del club, la causa pot ser el declivi físic. Cristiano acaba de fer els 30 anys. La tendinitis és senyal d'un desgast inexorable.

El davanter del Reial Madrid és el màxim productor de gols de la història del club des de Puskas, i el seu ritme anotador no ha disminuït significativament. Aquesta temporada suma 28 gols a la Lliga (vuit de penal). Però la seva manera de jugar ha canviat. Ja no baixa tant a rebre. Es mou menys. Es comporta com un nou. És més eficaç. Més caçagols. Mentre hi hagi companys capaços de servir-li pilotes, es desmarcarà i farà gols. Però si aquests assistents estan de baixa, com passa amb Marcelo, Modric o James, l'equip no elabora i els puntes es queden aïllats. El problema s'accentua quan el Madrid s'enfronta a adversaris forts. Els seguidors han de fer un esforç per recordar l'última vegada que Cristiano va fer un bon partit contra un bon equip.

Els últims gols amb valor de victòria que va fer davant d'un rival important van ser el 0-1 i el 0-2 que van permetre al Madrid eliminar l'Atlètic en la semifinal de la Copa, en el partit de tornada al Calderón, fa exactament un any. Abans cal remuntar-se al 26 de febrer del 2013, quan va eliminar el Barça amb dos gols en unes altres semifinals de Copa. I més enllà, a l'1 de desembre del 2012, quan va marcar l'1-0 contra l'Atlètic a la Lliga. No n'hi ha més. Pel camí, en un espai de més de dos anys, el Madrid ha jugat lligues, copes i Champions amb el Bayern, el Borussia, l'Atlètic i el Barça al llarg de més de 20 partits. Aquí, les aparicions veritablement decisives de Cristiano han estat poc habituals. La seva influència tampoc ha estat transcendental fora de l'àrea.

En l'últim derbi Cristiano va rematar només una vegada, i des de fora de l'àrea. Moyá va aturar la pilota sense esforç. El problema hauria d'alarmar els tècnics del Madrid perquè Cristiano va ser el més actiu dels tres atacants. Almenys ell ha fet 30 anys, té una jerarquia, i una tendinitis. No se sap què els va passar a Benzema i a Bale.

El president del club, Florentino Pérez, va anar a esbrinar-ho personalment ahir a Valdebebas. Va ser un acte extraordinari que va recordar als jugadors que els socis estan esvalotats i la directiva també.