El Barça és velocitat i alegria

El Barça està acostumat al fet que els rivals el defensin a darrere i li donin els espais a la zona de creació, l'equip se les enginya amb més sort o menys per fer arribar la pilota als tres davanters universals, que resolen des de fa temps qualsevol malifeta. Per això i molt més l'equip suma nou triomfs seguits, amb 34 gols a favor i set en contra. Aquest cap de setmana l'Athletic va estirar la catifa cap endavant, una pressió intensa que el Barça es va espolsar amb una sortida neta i atacs vertiginosos, i l'equip estava feliç perquè aquests espais van aparèixer a l'esquena de la defensa rival.

“El que està bé és que tots participen en l'atac i juguen segurs”, assenyala Arrigo Sacchi. “L'equip està fet i el tècnic no té els dubtes del principi. Els grans equips, els que es reciten de memòria, sempre aconsegueixen ser sòlids a força de competir junts”, sentencia César Luis Menotti. “Després de passar per una època turbulenta, han trobat els resultats, i té mèrit, perquè l'ambient que envoltava l'equip era complicat”, insisteix Radomir Antic. “El que no es pot fer”, argumenta Miguel Ángel Lotina, “és comparar aquest Barça, que és més terrenal, amb el de Guardiola. Entre altres coses perquè si el rival els enxampa al contraatac Luis Enrique ho atribueix al replegament i Guardiola es lamentava per perdre la pilota”. Però si la recuperen, aquest Barça té una bona contra. “És un equip més ric en opcions”, subratlla Jabo Irureta.

Equip d'anada i tornada. Contra l'Athletic, el Barça es va sentir còmode amb l'intercanvi de cops. “Ho sento, m'agrada atacar i fer-ho a l'espai, tot i que això signifiqui que els futbolistes hagin de córrer”, diu Luis Enrique. “Ha trobat generositat en el joc de l'adversari [Athletic] i se sent còmode amb la passada ràpida més que amb el trasllat pausat de la pilota. L'anada i tornada li convé”, explica Menotti. “No té tanta paciència en la creació com abans”, assenyala Antic. “És un equip amb velocitat i alegria”, afegeix Sacchi. “Amb espais, en la cursa, aquest Barça et mata”, aclareix Irureta; “i com que tenen molta vitalitat, els agrada córrer”. Així, l'equip s'emmotlla a les exigències rivals: va córrer 117 quilòmetres contra el Vila-real en un enfrontament obert i es va quedar a 102 contra l'Elx, que es va tancar a l'àrea. Lotina afegeix: “Abans el Barça recuperava i s'obria per tocar i buscar el buit. Ara, té contra”.

Els migcampistes es relleven. Per Luis Enrique hi ha dues línies de peces inflexibles, la defensa i la davantera; els migcampistes fan rotacions. “Encara que en el futbol modern tots treballen molt, els mitjos són sempre els que més corren i per això cal dosificar-los”, entén Sacchi; “encara que també depèn de les característiques dels jugadors perquè uns són més físics, altres no es recuperen tan ràpidament…”. Irureta agafa el testimoni: “L'exemple és Xavi. No és el mateix tenir 27 anys que 35… i si Rafinha o Rakitic —ha passat de ser un senyor al Sevilla a un servidor al Barça— donen rendiment, ja que es pot alternar”. S'hi suma Lotina: “El Xavi és important per a partits concrets, i contra l'Athletic Iniesta no va jugar. Crec que vol que els jugadors arribin frescos al final de la temporada”. Menotti ressenya: “I els migcampistes del Barça tenen diverses aptituds per aplicar-les segons els partits. Com els de dalt, però aquests es canviaran poc”. Així pensa Irureta: “És que els davanters són inamovibles. Si fins i tot el Pedro, un campió del món, és suplent… És increïble!”. Intercedeix Lotina: “Però Messi vol jugar-ho tot… i no sempre es pot canviar Neymar i Luis Suárez”.

A dalt no es falla. El Barça comptabilitza una mitjana de 3,8 gols en els últims nou triomfs, lluny del 2,4 que tenia fins llavors. “Els de dalt marquen la diferència”, diu Antic. “Estan contents, s'han trobat i cada dia els veig millor”, afegeix Menotti. “Quan marca un d'ells, els tres ho celebren igual. Neymar i Luis Suárez accepten que Messi és el número u. D'altres no ho van entendre i van haver de marxar”, explica Lotina. I són unes màquines en la rematada, fins al punt que en les nou victòries sumen 143 trets (15,9 de mitjana). “Neymar ha superat el seu problema d'adaptació perquè l'equip no estava bé l'any passat i l'últim a arribar ho paga”, exposa Sacchi. “Ha millorat molt”, constata Irureta. “Però jo veig Suárez sense la seva autoritat en el joc. Encara no ha trobat el seu lloc ni el gol”, remarca Antic. “Però ho farà”, repliquen tots.

Pressió incansable. No fa gaire des del vestuari es felicitaven per haver recuperat la voluntat a l'hora de pressionar. “Ens falta una mica”, s'autoexigen. El mateix creu Sacchi: “No és com amb Guardiola, però l'equip està compacte. Encara que la pressió és el més difícil d'aconseguir i l'executen bé”. Lotina afegeix: “Defensen millor en camp contrari. De fet, com més a prop són de la seva porteria, més dificultats tenen”. Antic opina: “La clau és el que va dir Luis Enrique, que els jugadors comencen a sentir-se còmodes sense pilota. Amb el talent que tenen, si fan aquesta pressió, tot serà més fàcil”. Apunta Menotti: “Sí, han millorat, però cal veure-ho en més confrontacions”.

No es perd la passada. Encara que en set duels seguits (Màlaga, Granada, Rayo, Eibar, Madrid, Celta i Almeria) l'equip va sumar només 572 passades de mitjana, ara ja arriben a les 700. “No ha perdut tant toc, per més que no tingui tanta tranquil·litat en la composició”, confirma Antic. “Té una bona possessió de la pilota, però ho juguen molt ràpid”, concorda Sacchi. Menotti assenyala: “El Barça sempre ha estat ràpid amb espais. El que passa és que ara sempre li defensen al darrere”. Irureta matisa: “Per mi l'equip no ha canviat gaire. Contra l'Athletic va jugar gairebé sempre des de darrere, passada, passada, passada. Crec que ha millorat en la velocitat de translació i en l'execució de les accions”. I tanca Lotina: “Ajuda com aguanten la pilota Neymar i Suárez d'esquena, asseguren la possessió i les contres”.