De pressa o a poc a poc, decideix Messi

Els partits més temuts en les èpoques de govern del Barça s'han convertit en els més agraïts des de l'arribada de Luis Enrique al Camp Nou. Al tècnic li encanten els enfrontaments contra equips com l'Athletic i més si es juguen a San Mamés. Agraeix l'ambient escalfat de la graderia, la pressió intimidadora de l'afició, la militància activa dels seguidors del Bilbao. Fa olor d'herba, admira la gespa curta i ràpida perquè xiuli la pilota i sonin els tacs, sempre afilats a les botes del planter blanc-i-vermell ara entrenat per Valverde. I aplaudeix el ritme de la contesa, l'intercanvi de cops al quadrilàter, impossible parar-hi o recobrar l'alè, amb els jugadors desbocats, sense possibilitat de negociar, especular o madurar el partit, com passava en els moments de domini dels migcampistes del Barça.

Ara manen els davanters, tres d'esplèndids quan ataquen l'espai, impossibles de defensar a camp obert, com va passar a San Mamés. Neymar s'ofereix en cada jugada, disposat per al cos a cos, desequilibrant amb els seus gestos tècnics, indetectable per a la defensa de l'Athletic. A Luis Suárez li costa trobar la porteria quan necessita controlar la pilota i donar continuïtat a la jugada, tant hi fa que sigui a Bilbao com a Barcelona. L'uruguaià acostuma a ser definitiu, en canvi, quan remata d'entrada, com al Liverpool —així va marcar 19 dels seus 31 gols—, o ahir en el 0-2 —el seu sisè gol de la temporada, tercer a la Lliga—, definitiu després que Iraizoz aturés una rematada de cap a boca de canó cap al centre de Messi. El 10 va tornar a ser el jugador 10 del Barcelona.

Ara manen els tres davanters, esplèndids quan ataquen l'espai

Afortunat en la falta del 0-1, Messi va estar excels en les seves intervencions, totes dissuasives per sort del Barça. La pausa de l'argentí va ser definitiva davant del vertigen proposat per l'Athletic, que va sortir com un búfal cap a Bravo, increïble en la majoria de les seves selectives intervencions, alguna de mèrit i alguna de discutible, la de l'1-2 de Rico. Messi té la delicadesa que necessita qualsevol equip que lluiti desaforat, també el Barça. La intel·ligència del 10 en la lectura del joc és tan capital com la seva efectivitat: 24 gols a la Lliga, 34 des que va començar la temporada, 16 en 21 partits contra l'Athletic, 11 des del famós partit d'Anoeta.

La facilitat blaugrana per encertar el marc rival contrasta amb la seva dificultat per domar la pilota i, per extensió, regular el xoc; a l'equip, més intens que lúcid, més ben disposat per a les pilotes dividides que per buscar les superioritats al cercle central, oblidada ja la seva vella idea de guanyar camp a partir de la pilota, cada vegada li és més difícil sortir de l'àrea i de l'assetjament contrari a partir dels centrals o amb Busquets. La velocitat i la profunditat no sempre juguen a favor seu, cosa que es va poder apreciar en una pilota perduda pel mateix Messi. El 10 va arriscar en una passada i de la contra de l'Athletic va arribar l'1-2 de Rico. La resposta de l'argentí va ser terminal després d'un contraatac creat a partir d'una acció en què va demanar penal l'Athletic. Suárez va interpretar fenomenalment la seva funció d'extrem i va posar la pilota en el segon pal per al xut de Messi, que va acabar a la xarxa de Gorka després d'impactar en De Marcos.

El partit s'havia accelerat cada vegada més, amenaçades les dues porteries, vençuts els porters, més vegades el de l'Athletic per la qualitat dels davanters del Barça. Neymar va posar l'1-4 després d'una nova maniobra de Messi i Aduriz va comptar el seu gol 100. I, per fi, després de quatre minuts frenètics, quan tant podia arribar el cinquè del Barça com el segon de l'Athletic, es va parar la màquina: 2-4. Moment per descansar després d'una nit trepidant, de futbol directe i canviant, fins i tot boig, resolt per la qualitat dels tres davanters blaugrana, una altra vegada golejadors a San Mamés, un estadi en què els barcelonistes només havien guanyat en una de les seves cinc visites des del 2013. El Barça és incontenible quan supera la primera línia de pressió i la pilota arriba a Messi.

No és fàcil concentrar-se o parar atenció, sinó que s'imposa deixar-se portar per l'arravatament de Luis Enrique i lliurar-se al 10, que va participar en tots els gols i no va voler anar-se'n de Bilbao sense assistir Pedro, el quart davanter que va entrar per Suárez, pel 2-5. Si Messi està en forma, és igual jugar de pressa o a poc a poc: el Barça ja suma nou triomfs des d'Anoeta i s'ha posat a un punt del Madrid.