El sacrifici d’Iniesta
El manxec del Barça ha perdut protagonisme ofensiu a canvi d'augmentar la càrrega de treball i córrer més que ningú
“Per la seva elegància, Zidane i Iniesta tenen parentiu”, va assegurar un dia Valdano, a qui no es pot posar en dubte el seu madridisme, rendit a la grandesa del blaugrana, criticat en diferents sectors des que va començar la temporada per no fer un pas endavant en l'equip de Luis Enrique. El Barça va decidir reinventar-se a la recerca d'una nova versió de si mateix i va renunciar al centre del camp com a sala de màquines, de manera que el vestit li queda massa llarg al de Fuentealbilla. “Li han allargat deu metres el camp”, afirma Valdano.
Luis Enrique està convençut que el millor era ignorar la divisòria; ara es critica l'absència de lideratge d'Iniesta i se li demana que faci el que no ha fet mai, convertir-se en una màquina golejadora. Al contrari, sembla evident que ha fet un pas enrere, almenys al camp, pensant, com ha fet sempre, en el benefici del col·lectiu. “No he pensat mai a lluir-me, sempre he intentat ser útil a l'equip”, diu ara que s'ha mudat del balcó de l'àrea contrària per anar-se'n a viure a la pròpia. Ja no desborda per trencar defenses, sinó que guarda, tapa més que regateja i, per compensar l'impacte de Rakitic i Rafinha, el manxec dóna sentit al joc i s'esforça pel grup.
“Andrés segueix sent una peça fonamental, no només a l'hora d'elaborar, sinó quan cal controlar els partits. El fet de tenir tres jugadors davant molt bons, sobretot per la banda, amb un u contra u molt bo, et pot conduir sense voler a un ritme que no ens convé. En aquell moment tenir l'Andrés és fonamental”, diu Mascherano. “És un jugador que et pot donar equilibri i temporitzar el partit, pot controlar, des de la possessió de la pilota, el joc. I no mirar de patir en aquesta anada i tornada que, òbviament, per les característiques dels jugadors que tenim al migcamp i en defensa no ens convé”, insisteix el Jefecito. “Ens dóna molt”, afegeix Jordi Alba. “Primer el vaig conèixer amb Espanya, a l'Eurocopa de Polònia, i des del primer moment hi connectes bé; et dóna sortides, t'ajuda molt i tot són avantatges. I com a persona és un deu. És una gran satisfacció tenir-lo a l'equip, tant de bo estigui molts anys amb ell”.
No he pensat mai a lluir-me, sempre he intentat ser útil a l'equip” Andrés Iniesta
“Fa bo tot el que té al voltant”, assegura Pedro. “Ha crescut; està fent molt per l'equip. Potser ha canviat una mica el paper que té, però és que encara que la idea bàsicament segueix sent la mateixa, no juguem exactament igual, hem matisat alguns detalls, mínims, però alguns”, defensa Xavi.
Després de 22 partits i dos gols, tots dos en partit de Copa (contra l'Osca), Iniesta ha assumit amb naturalitat un rol nou, sempre com a interior, “la seva millor posició”, segons Luis Enrique, que a diferència d'entrenadors anteriors no l'ha fet jugar mai com a extrem i que està especialment satisfet amb el rendiment d'Iniesta en les fases “més importants del joc. Ens aporta una qualitat insuperable a l'hora desbordar i generar situacions de superioritat quan tenim la pilota. També ens ofereix moltíssima consistència defensiva, ajuda vital i és important. Per defensar tal com ho fem necessitem tots els jugadors. Evidentment, els interiors, el pivot i la línia defensiva, i també els puntes. I això és el que estem aconseguint”.
Iniesta potser ja no vola, però corre més que ningú, com davant l'Atlètic en Lliga (11,5 quilòmetres), després d'endarrerir la seva posició i augmentar la seva càrrega de treball. Més que desbordar, fa de cua, ajuda en la sortida de pilota i és fonamental en les transicions, mentre manté la seva fiabilitat: contra l'Elx, en els 63 minuts que va completar com a capità va fer més i millors passades que Rakitic en 93 minuts.“Sense Iniesta el Barça no seria el Barça, ni abans ni ara”, diu Messi.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.