Garzón reivindica IU davant un sector que l’acusa de lliurar-se a Podem
El diputat defensa Tania Sánchez enfront de l'actual direcció a Madrid
La ruptura de Tania Sánchez amb Esquerra Unida obre pas a un nou escenari de tensions en el si de la federació que apunten la figura d'Alberto Garzón, candidat a la presidència del Govern. El jove diputat malagueny, partidari de la convergència amb Podem, va reivindicar aquest divendres IU com el millor instrument “per transformar el país” enfront de les veus que defensen un altre model de confluència i que porten mesos suggerint que s'acabarà per lliurar al partit de Pablo Iglesias.
Garzón, que va negar a EL PAÍS que aquest sigui el seu pla, assumeix que s'enfronta a una oposició interna fins i tot en la direcció federal d'IU, en què conviurà amb l'actual coordinador federal, Cayo Lara, fins a l'assemblea de 2016. “M'atacaran, qüestionaran i em faran la traveta. Per descomptat. Qualsevol canvi comporta resistències i obstacles. Però les vencerem”, va manifestar públicament a través de Twitter. També va intentar deixar clar el seu objectiu des de Màlaga: “El meu projecte polític és Esquerra Unida i els 30.000 militants i milers de simpatitzants que volen formar part d'un nou projecte de país”.
La coalició intentarà bolcar-se a Andalusia per evitar una crisi
Ho va apuntar el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, dimarts passat, quan va confiar que la crisi oberta en la federació madrilenya es resolgués de forma pacífica. La prioritat de la formació consisteix ara en les primeres eleccions previstes, les andaluses. L'avançament al 22 de març anunciat per la presidenta de la Junta, Susana Díaz, força tots els partits a engegar la seva maquinària electoral. I en aquest context, IU pretén bolcar-se amb la seva organització i exhibir fortalesa davant Podem, que concorre els seus primers comicis amb una candidata, Teresa Rodríguez, vinculada a l'Esquerra Anticapitalista i molt marcada ideològicament.
IU és una organització molt arrelada a Andalusia, on ha compartit Govern amb el PSOE i hi té desenes d'alcaldes. Però després de l'aparició de Podem i la presentació de la candidatura de l'eurodiputada, s'ha produït un transvasament gradual de dirigents cap al projecte del partit de Pablo Iglesias. Ha passat, per exemple, en la Candidatura d'Unitat dels Treballadors (CUT). Un dels càrrecs d'aquesta organització, Diego Cañamero, portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), va protegir Iglesias el dia de la seva proclamació com a secretari general de Podem el 15 de novembre passat.
En aquest context, Antonio Maíllo, coordinador general en aquesta comunitat, busca la manera de protegir la federació andalusa de nous moviments. En qualsevol cas, aquest risc solament pot venir en aquest moment de part de la CUT, una organització que sempre ha condicionat IU en les seves decisions. Des de l'arribada de Maíllo a la coordinació regional, aquesta dependència orgànica ha anat a menys fins a quedar en gairebé res.
Garzón va qualificar dimecres passat la sortida de Tania Sánchez, la guanyadora de les primàries a la Comunitat de Madrid, de “mala notícia” i va atribuir aquesta decisió a la gestió de la direcció de la federació madrilenya. En el pols entre la diputada autonòmica i la vella guàrdia de la formació a la regió, el secretari de Procés Constituent d'IU va donar suport obertament a Sánchez. També ho va fer el PCE de la regió en trencar relacions amb la cúpula autonòmica. Divendres passat, dia clau, va presentar davant la presidència federal una resolució que exigia la dimissió immediata dels portaveus a l'Ajuntament i a l'Assamblea de Madrid, Ángel Pérez i Gregorio Gordo, en atribuir-los “responsabilitats polítiques” en l'escàndol de les targetes opaques de Bankia. També demanava la intervenció de la federació madrilenya. La resolució finalment aprovada, defensada per Cayo Lara, es va quedar en l'obertura d'un expedient sancionador “per falta molt greu” a Pérez i Gordo, que va començar a tramitar-se ahir.
Garzón va sostenir que aquesta iniciativa era “insuficient”, en el que suposa un xoc obert amb el coordinador federal en la resolució de la crisi de Madrid. Ahir va tornar a repetir-ho: “La direcció de Madrid ha de veure com és possible que la candidata triada democràticament pels militants hagi abandonat abans que els dos portaveus acusats de ser responsables polítics de l'escàndol de Bankia”.
Sobre la firma
