Garzón reivindica IU davant un sector que l’acusa de lliurar-se a Podem

La ruptura de Tania Sánchez amb Esquerra Unida obre pas a un nou escenari de tensions en el si de la federació que apunten la figura d'Alberto Garzón, candidat a la presidència del Govern. El jove diputat malagueny, partidari de la convergència amb Podem, va reivindicar aquest divendres IU com el millor instrument “per transformar el país” enfront de les veus que defensen un altre model de confluència i que porten mesos suggerint que s'acabarà per lliurar al partit de Pablo Iglesias.

Garzón, que va negar a EL PAÍS que aquest sigui el seu pla, assumeix que s'enfronta a una oposició interna fins i tot en la direcció federal d'IU, en què conviurà amb l'actual coordinador federal, Cayo Lara, fins a l'assemblea de 2016. “M'atacaran, qüestionaran i em faran la traveta. Per descomptat. Qualsevol canvi comporta resistències i obstacles. Però les vencerem”, va manifestar públicament a través de Twitter. També va intentar deixar clar el seu objectiu des de Màlaga: “El meu projecte polític és Esquerra Unida i els 30.000 militants i milers de simpatitzants que volen formar part d'un nou projecte de país”.

Garzón va qualificar dimecres passat la sortida de Tania Sánchez, la guanyadora de les primàries a la Comunitat de Madrid, de “mala notícia” i va atribuir aquesta decisió a la gestió de la direcció de la federació madrilenya. En el pols entre la diputada autonòmica i la vella guàrdia de la formació a la regió, el secretari de Procés Constituent d'IU va donar suport obertament a Sánchez. També ho va fer el PCE de la regió en trencar relacions amb la cúpula autonòmica. Divendres passat, dia clau, va presentar davant la presidència federal una resolució que exigia la dimissió immediata dels portaveus a l'Ajuntament i a l'Assamblea de Madrid, Ángel Pérez i Gregorio Gordo, en atribuir-los “responsabilitats polítiques” en l'escàndol de les targetes opaques de Bankia. També demanava la intervenció de la federació madrilenya. La resolució finalment aprovada, defensada per Cayo Lara, es va quedar en l'obertura d'un expedient sancionador “per falta molt greu” a Pérez i Gordo, que va començar a tramitar-se ahir.

Garzón va sostenir que aquesta iniciativa era “insuficient”, en el que suposa un xoc obert amb el coordinador federal en la resolució de la crisi de Madrid. Ahir va tornar a repetir-ho: “La direcció de Madrid ha de veure com és possible que la candidata triada democràticament pels militants hagi abandonat  abans que els dos portaveus acusats de ser responsables polítics de l'escàndol de Bankia”.