L’Espanyol perd un partit d’histèria

La figura d'Aspas va acabar sent definitiva en el partit histèric que van jugar Sevilla i Espanyol. Un gol del davanter gallec li va servir per reivindicar-se i, de pas, premiar un equip que va buscar sempre el triomf, però a qui li va faltar trempera i joc per tancar un partit que guanyava 2-1 amb superioritat numèrica.

L'Espanyol va tenir molt de mèrit, capaç de sobreposar-se a multitud d'adversitats. Per exemple, que González González no expulsés Beto en el penal que va propiciar el gol de Stuani. També que Casilla fos expulsat en el minut 40 per una clara mà fora de l'àrea quan el Sevilla ja li havia remuntat el 0-1. En el súmmum de la seva desgràcia, pel camí es va lesionar Héctor Moreno.

Si bé és cert que l'equip d'Emery va enviar dues pilotes als pals i va fallar moltes ocasions per fer el 3-1, també ho és que l'Espanyol es va moure amb molta intel·ligència en el segon temps. Va sortir Sergio García, en gran moment, i en la primera pilota que va tocar va estar a punt d'empatar. El Sevilla, en no sentenciar el partit, es va bloquejar. És un equip al qual li falta futbol, ja que viu de la intensitat i de la sortida al contraatac.

Banega es va fondre i Javi López va interceptar una mala passada d'Iborra per plantar-se a l'àrea de l'equip andalús. Víctor Sánchez va marcar un golàs per premiar la paciència de l'Espanyol. El Sevilla es va convertir en un disbarat, abusant de penjar pilotes a l'àrea del seu rival, menyspreant la combinació i el toc jugant en superioritat. Curiosament, el gol del triomf va arribar en l'últim minut i en l'única jugada amb sentit que van fer els d'Emery. Va ser fonamental l'entrada de Bacca, que va fer una passada magistral a Aspas. El gallec, que ho va fer tot bé, es va girar per batre Pau mentre Víctor Sánchez rumiava en silenci la seva mala col·locació, que va habilitar el gallec. Va guanyar el Sevilla, massa ansiós, intractable a Nervión.