Espanya, Irlanda i Portugal exigeixen que Atenes compleixi els compromisos

El Sud agafa el relleu com a flagell de Grècia: Europa del revés. Alemanya, Holanda, Finlàndia i Àustria —els creditors, els ortodoxos del Nord— eren fins ara els països menys sensibles a les necessitats d'una perifèria que s'ofegava en plena Gran Recessió. S'ha girat la truita: Espanya, Portugal i en menor mesura Irlanda, països perifèrics, rescatats i amb Governs de centredreta, s'han convertit en el bloc més dur amb la Grècia d'Alexis Tsipras. El relat de la crisi canvia de mans.

Per raons d'una estranya justícia poètica, que emmascaren riscos molt més mundans: Lisboa i Madrid argumenten que van fer ajustos dolorosos i que ningú va tenir amb ells els miraments que ara reclama Atenes; però sobretot els seus Executius temen l'efecte contagi polític que la victòria de Syriza, si ve acompanyada d'avantatges per part d'Europa, pugui tenir a les properes cites electorals.

El primer ministre portuguès, el centrista Pedro Passos Coelho, es va mostrar ahir radicalment en contra de la renegociació o parcial condonació del deute grec. “No és una perspectiva que entusiasmi els països que han aconseguit resoldre els seus problemes”, va assenyalar. Portugal va prestar 1.100 milions a Grècia i vol que li tornin els seus diners; Espanya va arriscar 26.000 milions i tampoc sembla gaire feliç amb la perspectiva d'una rebaixa. Passos Coelho va ser contundent davant el Parlament malgrat l'apel·lació a la “solidaritat dels pobles” de l'oposició, i va recordar una vegada i una altra “els sacrificis del poble portuguès” per treure's de sobre la troica.

L'espanyol Luis de Guindos ja va ser després de l'Eurogrup d'aquesta setmana el més dur dels ministres de l'euro sobre les opcions d'Atenes de millorar les condicions del rescat. Mentre que Finlàndia ha reconegut que Grècia pot beneficiar-se d'una ampliació de terminis i d'una reducció dels interessos del seu deute, Espanya supedita qualsevol obsequi al compliment escrupolós dels seus compromisos.

Les regles pactades “són inamovibles”, va avisar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Guindos va fer un pas més enllà dimecres i va explicar els motius de la posició espanyola: “Espanya ha ajudat Grècia amb 26.000 milions; és el que gastem en prestacions de desocupació en un any, una quantitat important. I les condicions del programa ja s'han millorat en quatre ocasions”.

Madrid i Lisboa han manifestat repetidament aquesta posició. Ja van ser dos dels països més bel·ligerants amb el gir de la Comissió Europea en matèria de política fiscal, que ha donat una mica més d'aire a Itàlia i França. Portugal va denunciar davant l'Eurogrup i fins i tot a l'últim cimera que aquestes deferències demostren que Brussel·les, una vegada més, no tracta tothom de la mateixa manera. El que és paradoxal és que la recuperació d'Espanya, i en menor mesura la de Portugal, depenen que la reactivació de l'eurozona no descarrili, i para això és imprescindible que les economies francesa i italiana esquivin la recaiguda, i que Grècia eviti accidents.

La negociació amb Grècia ni tan sols ha començat. Tsipras viatjarà aviat a Brussel·les, i el seu ministre de Finances, Yanis Varufakis, a Londres, París i Roma per donar a conèixer els seus plans. “Els Governs perifèrics són els més espantats per l'èxit de Syriza i l'operació de relaxació que s'està gestant: ho han passat malament i temen que l'oposició d'esquerres als seus respectius països segueixi el rastre de Tsipras”, expliquen fonts europees.

En aquest joc de fum i miralls, Atenes vol rebre el suport de París i Roma. Però Berlín guanya per a la seva causa Madrid, Lisboa i Dublín, que reforcen aquest relat moral que cal passar-ho malament per recollir els fruits de les difícils reformes. Sempre en aquesta línia, l'alemany Wolfgang Schäuble va reiterar que Grècia ha de complir els seus compromisos, i va deixar un avís a navegants: a Berlín “és difícil fer-li xantatge”. I tant que ho és.