El Barça és un altre al Palau

El Barça és un equip amb dues cares. Una quan juga lluny del Palau Blaugrana i una altra quan ho fa al costat de la seva afició. No sembla que trobi el terme mitjà, remei a les seves successives ensopegades, set en els últims nou desplaçaments. Tocava partit al Palau i l'equip blaugrana va actuar amb la fluïdesa i eficàcia que s'espera d'un bloc que reuneix molta qualitat i solvència. Per més lesionats que acumuli –Abrines, amb grip, es va afegir a les baixes de Navarro i Oleson-, és un equip netament superior a un Zalgiris animós, amb jugadors prometedors, cosa congènita en el campió lituà, però mancat de figures de primer ordre. El Barça va sortir disparat. Dur en defensa i encertat en atac, especialment els seus pivots, Tomic i Doellman, i va resoldre amb autoritat: 89-72.

L'equip verd-i-blanc amb prou feines va oposar una mica de resistència. Amb Songaila ja a punt de fer 35 anys, molt lluny dels seus millors dies, o un parell d'americans fora d'ona, el jove Cherry, arribat ni més ni menys que des dels Cleveland Cavaliers, però molt desubicat, i James Anderson, amb més experiència a la NBA, però ben defensat per Edwin Jackson, desaccelerat per un cop al genoll que li va posar la por al cos a punt d'arribar al descans, i desencertat quan es va animar a tornar a la pista.

Va ser una magnífica jornada perquè es reivindiquessin alguns jugadors del Barça, necessitats d'esmenar algunes actuacions deslluïdes. Ho van aconseguir. Nachbar i Hezonja es van endur la palma. L'eslovè va sumar tres triples que li van retornar la confiança i les constants per acumular minuts sense desesperar Xavi Pascual i pràcticament el mateix va passar amb el jove aler croat.

El Barça va obrir aviat una enorme bretxa al marcador, 20-4 en set minuts i 57-37 a mig tercer quart. El Zalgiris només va guanyar en el rebot, però tan sols va recuperar dues pilotes i en va perdre 10 i, com ja es preveia, li va faltar el mínim encert exterior (4 de 18 en triples) per compensar la gran inferioritat dels seus pivots. Només van cridar l'atenció les bones prestacions de dues de les seves joves perles, Gudaitis, un aler-pivot de 21 anys, i Ulanovas, un aler amb 23 anys acabats de fer. Entre tots dos van sumar 31 punts. El públic barcelonista, exultant, no va voler acabar la festa sense deixar de corejar el nom del que no fa gaire era un dels seus ídols, Sarunas Jasikevicius, que fa els seus primers passos darrere la banqueta com a ajudant de l'entrenador lituà, Gintaras Krapikas.