_
_
_
_
_

La UE maniobra per suavitzar el bloqueig grec a les sancions a Rússia

El nou Govern de Tsipras (Syriza) pretén fer de pont entre Moscou i Brussel·les

Alexis Tsipras i Martin Schulz, aquest dijous a Atenes.Foto: reuters_live | Vídeo: A. MESSINIS (afp) | REUTERS-LIVE!

El recentment estrenat Govern grec d'Alexis Tsipras (Syriza) ha rebutjat aquest dijous la nova ronda de sancions que la Unió Europea pretén imposar contra Rússia per la nova escalada de violència a l'est d'Ucraïna. Atenes considera que la UE "va ometre el procediment normal de notificació" d'aquestes noves mesures. La Unió, no obstant això, nega les acusacions, i els ministres d'Exteriors maniobraran en la reunió d'aquest dijous per suavitzar la posició de bloqueig de Grècia. Atenes, segons les fonts consultades, difícilment mantindrà aquest bloqueig al final del dia. Amb una posició que defensa suavitzar les mesures restrictives contra Rússia, l'Executiu hel·lè pretén ara "fer de pont" per acostar postures entre la UE i Rússia. Els 28 titulars d'Exteriors han estat convocats aquest dijous d'urgència per concretar noves mesures restrictives contra Moscou per l'escalada de violència a l'est d'Ucraïna.

"Grècia està treballant per restaurar la pau i l'estabilitat a Ucraïna i al mateix temps per prevenir que s'obri una esquerda entre la Unió Europea i Rússia", ha declarat aquest dijous Nikos Kotzias, ministre d'Exteriors hel·lè, segons l'agència France Presse. Atenes, més procliu ara a suavitzar les mesures restrictives –prohibició de viatjar i congelació d'actius de determinats ciutadans i empreses russes– cap a Moscou, s'ha mostrat decebuda i diu que "rebutja" el pas cap endavant que està previst que faci la UE per ampliar no només la llista de sancionats, sinó també estendre les mesures durant sis mesos més (de març a setembre del 2015).

La UE va ometre el procés normal de notificació Ministre d'Exteriors grec

Però en realitat tot l'embolic procedeix d'un malentès: dimarts passat, els caps d'Estat i de Govern dels 28 van firmar una missiva en la qual amenaçaven amb més sancions a Rússia si Moscou prossegueix amb l'escalada de violència a Ucraïna. Atenes no va ser consultada. D'aquí ve la posició que han mostrat durant les últimes 48 hores, segons les fonts consultades, malgrat que en la cimera de ministres d'Exteriors és poc probable que Kotzias es mantingui en la mateixa postura.

Els ministres volen enviar un senyal polític inequívoc a Moscou: es prorroguen les sancions abans que expiri el termini. En una setmana, la Comissió Europea prepararà una ampliació de la llista negra de persones i entitats sancionades pel paper de Rússia en el conflicte ucraïnès. I en la cimera de caps d'Estat i de Govern del proper 12 de febrer es veurà si s'amplien les sancions econòmiques, que ja han fet molt mal a l'economia grega.

Margallo assegura que el canvi de Govern a Grècia no és “determinant” per alterar l’equilibri de forces a la UE

L'última onada de violència a Ucraïna no ha impedit que torni a emergir certa divisió entre els 28. El més significatiu és aquesta posició de bloqueig de Grècia, però hi ha molts altres països –Espanya, França, Itàlia, Hongria, Àustria i Eslovàquia, per exemple– que desconfien de l'efectivitat de les mesures de càstig en el pla polític: les sancions perjudiquen l'economia russa, el ruble i el seu sistema financer, però no han aconseguit gran cosa respecte als objectius de Putin a Ucraïna. Amb Alemanya com a mediadora, a l'altre costat hi ha les repúbliques bàltiques, Polònia, el Regne Unit i en general la majoria dels països de la UE que estan a prop de la frontera ucraïnesa, que demanen més contundència.

“Quanta gent ha de morir abans que comencem a dir ‘Jo sóc ucraïnès?'”, es preguntava aquest matí el ministre lituà, Linas Linkevicius, en relació amb el lema nascut després de l'atemptat contra Charlie Hebdo a França. “Hauria d'haver-hi més sancions”, l'ha secundat el polonès Grzegorz Schetyna. L'alemany Frank-Walter Steinmeier ha assegurat que no és un secret que la nova posició del Govern grec no facilita el debat, però ha afegit que “si hi ha una ofensiva en direcció a Mariúpol i altres regions, hauríem de reaccionar amb sancions més dures”.

Davant d'aquest distanciament de Grècia dels seus socis comunitaris, el president del Parlament europeu, el socialista alemany Martin Schulz s'ha afanyat a desmentir que Atenes "segueixi pel seu propi camí" i ha assegurat, després d'una visita oficial a la capital grega, que aquest "no serà el cas". La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, ha demanat “unitat” per poder mantenir “la pressió” que exerceix la UE en aquest conflicte, en el qual més de 5.000 civils han perdut la vida, segons l'ONU.

Segons un document de conclusions que Brussel·les va fer públic ahir dimecres, els 28 podrien estar estudiant noves mesures econòmiques i financeres contra Rússia (encara no se'n saben els detalls), cosa que seria un cop baix per a la seva economia, ja molt danyada per la caiguda en picat del ruble i les conseqüències de sancions econòmiques i financeres anteriors.

Poc abans de la reunió extraordinària dels titulars d'Exteriors dels 28 a Brussel·les –convocada arran dels últims atemptats a Mariúpol que van deixar una trentena de morts dissabte passat–, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, ha assegurat que la trobada tindrà tres objectius clars: “Condemnar els atacs a Mariúpol, restablir un clima de diàleg i mantenir les sancions a Rússia, amb la possibilitat d'ampliar la llista en cas que la situació empitjori”. Margallo també ha restat importància al desmarcatge d'Atenes pel que fa a l'aplicació de més sancions contra Rússia i ha assegurat que el canvi de Govern a Grècia no és “determinant” per alterar l'equilibri de forces a la UE, informa Natalia de Miquel.

Mentrestant, el ministre d'Exteriors bielorús ha anunciat que demà divendres es reprendran les converses de pau a Minsk (Bielorússia) entre les forces ucraïneses i els separatistes prorussos, segons Efe. El president ucraïnès, Petró Poroixenko, ha assegurat instants després que el resultat de la reunió havia de ser l'immediat alto el foc i la retirada de l'armament pesat de la línia de separació fixada el setembre passat en el marc de les negociacions de pau, a més de la recuperació del control per part d'Ucraïna de zones de Donetsk i Lugansk, els dos bastions rebels.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_