Neymar té la sang calenta

El Barça evoluciona tant en el seu futbol que ahir va semblar la millor versió de l'Atlètic. Va jugar estupendament a l'espai, les seves transicions van resultar tan vertiginoses com efectives i fins i tot va recórrer a l'estratègia per reconduir el partit quan el marcador li era advers per un gol concedit per l'àrbitre: no hi havia falta de Mascherano i, si discutim la infracció, la caiguda de Juanfran era fora de l'àrea de Ter Stegen. La jugada no va tenir més incidència en l'efecte d'inventari d'errors perquè el 2-3 va arribar després que la pilota rebotés al colze d'Alba i, davant el silenci de Gil Manzano, el mateix lateral habilités Neymar després del centre de Messi, desequilibrant des de la dreta, molt hàbil a l'hora de sancionar els desplegaments i la pèrdua de posició de Siqueira.

El Barça va acceptar disputar l'enfrontament en els termes fixats per l'Atlètic i en va sortir clarament vencedor, no només perquè ha perdut qualsevol complex d'inferioritat després de l'escarni de la temporada passada sinó que va tenir un domini molt més emocional del partit del Calderón. Els blanc-i-vermells es van electrocutar amb la seva pròpia càrrega ambiental i la seva reacció a la graderia i a la pista va resultar desmesurada, oposada a la que van protagonitzar els blaugrana quan van perdre la Lliga al Camp Nou.

El litigi futbolístic va quedar liquidat en el descans, quan l'àrbitre va expulsar Gabi al túnel de vestidors, després que Neymar se les tingués amb la meitat de l'equip de Simeone. No hi ha futbolista que reflecteixi millor el canvi barcelonista que el brasiler, autor de dos gols, terminal davant la porteria, inassolible en carrera per als centrals, protagonista de les moltes batusses de la nit, a gust en el cos a cos, desafiador amb l'Atlètic.

S'ha girat la truita: els blaugrana sumen tres victòries després de sis partits sense guanyar els blanc-i-vermells

Els blaugrana van saber competir amb el marcador en contra i a favor, convençuts de la seva superioritat, segurs que l'eliminatòria s'havia decidit al Camp Nou amb el gol de Messi. A l'Atlètic el partit se li va acabar al cap de 38 segons amb el gol de Torres, que va penalitzar un doble error de Mascherano. Hi ha pocs equips que castiguin tant els errors de l'adversari com l'Atlètic. La resposta barcelonista, no obstant això, va ser categòrica, amb un 1-0 i després amb un 2-1.

Els centrals van treure la pilota llarga, Messi va construir la contra amb el seu joc de peus, Suárez li va donar continuïtat amb el cos i Neymar va resoldre davant d'Oblak. Neymar va trastocar l'Atlètic, retratat quan Turan va tirar la bota al linier i amb la vermella de Mario. Els blaugrana van evitar riscos, no van perdre la bola, van ser resolutius i van descansar amb la pilota a partir del 2-3. No va haver-hi temps per al control, ni per a l'elaboració ni per a l'atac estàtic, sinó que s'imposava jugar d'acord a la llei de l'Atlètic. I el Barça va treure el pitjor de la plantilla de Simeone, abatut tres vegades per Luis Enrique després de sis vegades invicte contra Martino. S'ha girat la truita. Jugant sense contemplacions i a l'intercanvi de cops, en absència de Diego Costa ningú no té la sang calenta de Neymar i Luis Enrique rivalitza amb el punch de Simeone.