Berdych elimina Nadal

Tomas Berdych va eliminar amb un 6-2, 6-0 i 7-6 Rafael Nadal a quarts de final de l'Open d'Austràlia, i amb un partit per emmarcar, va tancar una ferida de 17 derrotes seguides contra l'espanyol. El número set mundial, que s'arriscava a convertir-se en el primer tennista que queia 18 vegades seguides amb el mateix rival, va aclaparar un Nadal pàl·lid, desdibuixat i disparat en els errors no forçats (26), que va semblar desplaçar-se amb dificultats per un problema muscular a la cama dreta i es va prendre una pastilla durant l'enfrontament. El rellotge ho va dir tot sobre com va ser de disputat el partit: les dues primeres mànigues van consumir una hora i el total de l'enfrontament va ser de 2h 13m. El número tres va créixer en la tercera mànega, on va somiar amb la remuntada (4-4 i dues boles de break) i va salvar fins a tres punts de partit, però la seva versió més recognoscible va arribar massa tard. Berdych jugarà les semifinals, on espera el vencedor de l'Andy Murray-Nick Kyrgios.

El partit de quarts es competeix entre el silenci que acompanya les sorpreses majúscules. Amb fred i vent. Sense que el públic trobi raons per emocionar-se, tan unidireccional és el partit. Nadal, que no s'enfrontava a un top ten des del Roland Garros del 2014, té problemes per desplaçar-se cap a la seva dreta. Amb prou feines estreny el puny o gruny quan colpeja, des de sempre la seva marca. No domina des del fons, el seu regne. Alguna cosa li passa, observa Berdych, que immediatament oblida els fantasmes estadístics i es llança a la jugular del partit.

Una jugada senzilla, mil vegades utilitzada contra Nadal i mil vegades neutralitzada per l'espanyol, serveix perquè Berdych respiri en els pocs moments d'aclaparament que viu. El txec serveix sobre el revés de l'espanyol, obligant-lo a desplaçar-se a un extrem de la pista, i remata la jugada a la riba oposada, on no arriba ni un correcamins. Encoratjat per Daniel Valverdú, l'extècnic d'Andy Murray, que només té 28 anys, el número set aplica a consciència el manual de totes les estratègies que fan mal al seu rival. Una vegada i una altra ataca contra el seu drive, i aprofita el buit que deixa Nadal per arribar més fàcilment al revés (no s'espera en el centre de la línia dreta, sinó una mica cap a la seva dreta). Intenta tancar les jugades a la xarxa, tot i que freqüentment és passat. Serveix com els àngels. Juga a una velocitat supersònica i castiga els segons serveis del mallorquí, que ha d'esperar fins al tercer set per apuntar-se el primer punt en aquest apartat. En molts aspectes, és Berdych executant la tàctica de Novak Djokovic.

Cada punt que guanya l'espanyol a la resta és una heroïcitat. Li exigeix córrer com una daina, fer revessos agònics i arriscar cops de dreta al límit. Berdych, mentrestant, es planta al centre de la línia de fons, reparteix el joc a un banda i a l'altra, com ventant-se. Les seves restes tenen una profunditat feridora. Mosseguen Nadal als turmells. Li treuen la iniciativa. El número tres mundial no troba res on agafar-se, una espurna que encengui el seu cor guerrer.

Quan Berdych aconsegueix el primer break, ell es procura dues boles de trencament i no les converteix. Quan arrenca el segon set i intenta mantenir-lo igualat, veure de què està fet el txec, jugar amb el record dels seves 17 victòries seguides, perd el servei immediatament (2-6 i 0-2). Quan vol mantenir-se a flotació, s'ofega: concedeix amb doble falta un segon break en la segona mànega (2-6 i 0-4). Mai no aconsegueix saber com es comportaria Berdych en un moment de destret, perquè el número set mundial sempre juga a favor de vent, amb el marcador que li somriu. En una hora exacta, el txec ja havia sumat els dos primers sets. Ell parla i el seu contrari, que no s'apunta cap break, calla.

Així, Nadal ja no juga a Melbourne. L'espanyol, que va arribar al primer gran eslam de l'any sense victòries, i després d'un últim semestre del 2014 sense continuïtat competitiva, podria sentir-se satisfet amb la ronda aconseguida en un torneig sobre ciment, que no és la seva superfície predilecta. El campió de 14 grans eslams, no obstant això, competeix per guanyar, juga per sumar títols de màxim prestigi, sense cap altra meta que la història. La derrota, en conseqüència, subratlla que necessita més continuïtat, jugar més tornejos seguits, per tornar a competir cara a cara amb els millors fora de la terra batuda.