Obama desafia el Congrés a reduir les desigualtats als EUA

El president Barack Obama ha proclamat aquesta matinada de dimecres, en el discurs anual sobre l'estat de la Unió, que els Estats Units han deixat enrere 15 anys de guerra i recessió, i va fixar com a prioritat per als propers anys la millora dels salaris i les oportunitats per a les classes mitjanes.

“Aquesta nit, girem full”, ha dit el president al Congrés. “En aquest moment, amb una economia en creixement, dèficits minvants, una indústria desbordant i un boom en la producció energètica, hem sortit de la recessió més lliures per escriure el nostre futur que qualsevol nació a la terra. Ens correspon a nosaltres triar què volem ser en els propers 15 anys, i en les dècades futures”.

El demòcrata Obama torna a tenir pols. Menys de tres mesos després d'una de les derrotes més humiliants de la seva carrera, el president exhibeix els seus èxits econòmics i desafia els republicans perquè donin suport a mesures per atenuar les desigualtats, com apujar els impostos als més rics i als bancs i abaixar-los als assalariats. S'apropa a enemics de dècades com Cuba i l'Iran. Malgrat que l'oposició controla, per primera vegada des del 2006, les dues cambres del Congrés, es declara disposat a fer servir les seves prerrogatives constitucionals per vetar les lleis més controvertides.

“L'estat de la Unió és forta”, ha celebrat. El discurs ha servit per projectar davant una audiència milionària el nou Obama, més confiat del que se l'havia vist des de la seva reelecció el 2012 i preparat per passar a l'ofensiva. El rumb cap al final de la presidència està fixat.

“Acceptarem una economia en què només els va espectacularment bé a molt poques persones?”, ha dit Obama. “O ens comprometrem amb una economia que produeixi ingressos cada vegada més elevats i oportunitats per a tots els que s'esforcin?"

La desigualtat s'ha instal·lat en el centre del debat als EUA. La dreta comparteix el diagnòstic però difereix en les solucions.

Un dels primers xocs amb els republicans pot ser el veto d'Obama a la construcció de l'oleoducte Keystone XL

En la rèplica oficial del Partit Republicà al discurs sobre l'estat de la Unió, la nova senadora per Iowa, Joni Ernst, ha rebutjat les propostes fiscals d'Obama. Però ha allargat la mà al president en qüestions que provoquen resistències en els bancs demòcrata, com els acords comercials amb la Unió Europea i els països de la regió Àsia-Pacífic.

Un dels primers episodis de xoc frontal pot ser el veto d'Obama a la construcció de l'oleoducte Keystone XL. L'oleoducte, que ha mobilitzat en contra seva el moviment ecologista, ha de transportar petroli de la província canadenca d'Alberta a la costa del golf de Mèxic. “Signarà la llei? O bloquejarà bones feines americanes?”, s'ha preguntat la senadora Ernst.

Després de la derrota demòcrata en les legislatives del novembre, Obama semblava esgotat. La fi de l'era Obama, deien els comentaristes. La seva capacitat per governar era més limitada que mai. No li quedava cap més opció que doblegar-se davant una oposició que es proposa esmenar o revocar les iniciatives centrals de la presidència, com la reforma sanitària.

Tot ha canviat. L'anunci d'una regularització de milions d'immigrants sense papers va ser el primer gest de força de la nova etapa. El desglaç amb Cuba, el segon.

L'anunci d'una regularització de milions d'immigrants sense papers va ser el primer gest de força de la nova etapa

El president ha flexibilitzat els viatges a l'illa i vol reprendre les relacions diplomàtiques després de més de mig segle que fa que estan interrompudes. Però no pot aixecar l'embargament comercial sense l'aprovació del Congrés. En el discurs, ha invocat el papa Francesc per demanar als legisladors que l'aixequin.

L'èxit de les negociacions per frenar el programa nuclear de l'Iran seria el colofó a la política de mà parada amb règims hostils. “Crec”, ha dit el president, “en una classe de lideratge americà més intel·ligent. Liderem millor quan combinem poder militar amb una diplomàcia forta”.

Sobre la guerra a Síria i l'Iraq contra l'Estat Islàmic, Obama ha dit: “L'esforç requerirà temps. Exigirà concentració. Però tindrem èxit”. Sobre l'amenaça de la ciberguerra demanarà al Congrés una nova legislació. “Si no actuem, deixarem que la nostra nació i la nostra economia siguin vulnerables”, ha avisat.

L'atemptat de París ha merescut una menció de passada i ni el Charlie Hebdo ni la llibertat d'expressió han figurat en el discurs. Però ni l'Estat Islàmic ni Cuba ni l'Iran ni la ciberguerra ni el Charlieni la immigració incideixen de forma directa en les vides de milions de nord-americans. Per aquest motiu el focus del discurs ha estat l'economia.

L'argument d'Obama s'estructura en dues parts. La primera consisteix a reivindicar les seves polítiques econòmiques. Els seus assessors ho repeteixen aquests dies: quan va arribar a la Casa Blanca, el gener del 2009, l'economia es trobava en caiguda lliure. Els EUA anaven de cap a una depressió que hauria arrossegat la resta d'economies desenvolupades. La recessió va ser greu però els pitjors temors no es van complir.

Ni el Charlie Hebdo ni la llibertat d'expressió han figurat en el discurs

La desocupació baixa, l'economia creix i els sondejos sobre la popularitat d'Obama reflecteixen brots d'optimisme en un país que fa anys que està immers en el pessimisme potser des dels noranta, els anys de la presidència de Bill Clinton, l'última que molts nord-americanes associen amb un futur esperançat. Missió complerta: aquest és, en síntesi, el missatge.

Però la línia entre l'optimisme i la complaença és tènue. I aquí arriba la segona part de l'argument: ara és el moment que les classes mitjanes es beneficiïn de la recuperació. L'estancament dels salaris, al mateix temps que es disparen els ingressos dels més rics, significa que, per a una part de la població, la recessió continua.

“Això és l'economia per a la classe mitjana: la idea que en aquest país li va millor quan tothom té la seva oportunitat justa, on tothom rep el que és just, on tothom juga amb les mateixes normes”, ha dit el president.

Serà difícil que des d'ara fins a les presidencials del 2016 s'adopti una altra llei comparable a l'estímul fiscal del 2009 o a la reforma sanitària del 2010. Però no tot el llegat està escrit. El president té dos anys per als últims retocs. Els EUA que heretaran Hillary Clinton, Jeb Bush, o qui sigui que succeeixi Obama a la Casa Blanca, es perfilen.