Syriza busca una gran majoria

L'anomenen “l'enquesta d'enquestes”, consisteix en la mitjana de les últimes dades recaptades per 12 instituts demoscòpics i l'estudi d'una universitat local, i oferia ahir els següents resultats: quan falten set dies per a les eleccions generals gregues, Syriza, el partit d'esquerra que des de fa mesos lidera tots els sondejos, se separa (amb el 34,7% de suports) del segon partit en intenció de vot, la conservadora Nova Democràcia (ND), amb el 30,2%, i s'apropa a la majoria absoluta; la diferència entre tots dos és ara de 4,5 punts, enfront dels 3 en què s'havia estabilitzat en les últimes setmanes, segons les dades publicades ahir pel diari conservador Kathimerini.

La majoria absoluta és precisament l'objectiu d'Alexis Tsipras, líder de Syriza; la idea que repeteix en trobades i mítings per, assegura, poder negociar amb la troica “sense tenir les mans lligades” per un soci de Govern. Però si no ho aconsegueix, la principal incògnita serà esbrinar qui exercirà aquest paper —el de tercer partit més votat, un lloc que es disputen el centrista To Potami (El Riu) i el neonazi Aurora Daurada, però que també ambicionen els socialistes del Pasok, més endarrerits—, amb el teló de fons d'un 11% d'indecisos.

Una altra enquesta publicada també ahir —la de Public Issue per al diari Afyí (Aurora), òrgan de Syriza —dóna a Tsipras un marge encara més gran (35,5% dels vots), enfront del 30,5% de ND, la qual cosa li permetria aconseguir 144 escons de 300, és a dir, només set per sota de la majoria absoluta. La resta de resultats està d'acord amb altres sondejos: tercera plaça molt disputada per To Potami (creat al març i que va debutar amb èxit a les europees), els neonazis, els comunistes del KKE (als quals cal excloure de qualsevol coalició amb Syriza) i, en últim lloc, el Pasok. El nou partit de Iorgos Papandreu, Moviment de Socialistes Democràtics, que ahir va proposar un referèndum sobre el deute, ronda el 2% de suports, per sota del 3% requerit per aconseguir representació parlamentària. Segons el sondeig d'Afyí, hi ha un 21% entre indecisos, vots en blanc i abstencions. Així doncs, els sondejos marquen la pauta d'una campanya austera —el cost total de la convocatòria serà de 50 milions, menys que el 2012 o 2009—, polaritzada i monòtona, marcada per l'absència de debats malgrat la reiterada petició de Tsipras de veure's les cares a televisió amb el primer ministre Andonis Samaràs (“no debato amb qui fan hooliganisme polític”, va resoldre ahir en referència a Syriza); una campanya breu per les circumstàncies que van envoltar la bestreta electoral —el fracàs de la designació de president—, i travessada per avisos i advertiments dins i fora de Grècia davant el probable caire antitroica del govern que surti de les urnes (sobre aquest tema, Syriza va assegurar dissabte que no emprendrà cap acció unilateral després d'anunciar a Brussel·les una possible ampliació del rescat a sis mesos).

Samaràs, paradoxalment, parla directe al cor i la butxaca de la gent; promet una baixada d'impostos i acusa Syriza de voler destruir la classe mitjana o, amb l'atemptat gihadista contra la revista satírica Charlie Hebdo de fons, de “convidar al país immigrants sense papers” i voler “desarmar la policia”, com diu un dels anuncis de la propaganda electoral de ND, amb imatges de dol a París juxtaposades a altres d'indocumentats (i divulgat uns dies abans de la desarticulació a Atenes d'una suposada cèl·lula gihadista, el cap de setmana passat).

Per la seva banda, Tsipras, que la setmana passada va agitar la campanya amb una trobada a Twitter que va rebre més de 10.500 preguntes d'internautes, no se surt ni un mil·límetre de l'anomenat Programa de Salònica, la columna vertebral del seu programa de govern: alleujament immediat a les víctimes de la crisi, recuperació econòmica, creació d'ocupació i reforma de l'Estat.

Altres temes li deuen semblar tan secundaris que després d'aquesta entrevista virtual a molts els va saber greu la tebiesa amb què el líder de Syriza va despatxar temes com el matrimoni homosexual (“no està entre les meves prioritats”, va dir), la separació de poders Església-Estat o el desarmament de les forces antidisturbis de la policia.