El Papa: “Si insulta la meva mare es pot endur un cop de puny”

Potser el papa Francesc, aquesta vegada, s’hagi passat. Jorge Mario Bergoglio, el missatge i expressivitat del qual conciten en tantes ocasions l’aprovació de propis i estranys, va fer aquest dijous unes curioses declaracions en referir-se als atemptats de París durant el vol entre Sri Lanka i les Filipines. Curioses tant pel to i els gestos utilitzats —“si el doctor Gasbarri diu una mala paraula de la meva mare, pot endur-se un cop de puny. És normal!”— com pel fet de conjuminar en una mateixa intervenció la seva condemna als actes d’Al-Qaida —“matar en nom de Déu és una aberració”— amb una certa justificació de la reacció dels gihadistes davant les vinyetes del Charlie Hebdo. “No es pot provocar”, va dir el Papa, “no es pot insultar la fe dels altres, un no pot burlar-se de la fe, no es pot”. Segons Francesc, la llibertat d’expressió “té un límit”.

Com sol ser habitual en els seus viatges fora d’Itàlia, Jorge Mario Bergoglio es va sotmetre sense filtres previs ni gairebé límit de temps a les preguntes de la premsa internacional que l’acompanyava en el vol papal. Un periodista francès li va preguntar: “Al matí, durant la missa, vostè ha parlat de la llibertat religiosa com un dret humà fonamental. Però en el respecte de les diverses religions, fins a quin punt es pot arribar en la llibertat d’expressió, que és també un dret humà fonamental?”. La qüestió es referia clarament als atemptats succeïts a França, i el Papa així ho va entendre: “Crec que els dos són drets humans fonamentals, tant la llibertat religiosa com la llibertat d’expressió… Vostè és francès, anem a [el tema de] París, parlem clar!”.

I, després de repetir que “cadascú té el dret de practicar la pròpia religió” i que “matar en nom de Déu és una aberració”, el Papa va acompanyar amb gestos molt expressius la declaració següent: “Quant a la llibertat d’expressió: cada persona no només té la llibertat, sinó l’obligació de dir el que pensa per avalar el bé comú (…) Però sense ofendre, perquè és cert que no es pot reaccionar amb violència, però si el doctor Gasbarri [organitzador dels viatges papals], que és un gran amic, diu una grolleria contra la meva mare, pot endur-se un cop de puny. No es pot provocar, no es pot insultar la fe dels altres (...) Hi ha molta gent que parla malament, que es burla de la religió dels altres. Aquestes persones provoquen i pot passar el que li passaria al doctor Gasbarri si digués alguna cosa contra la meva mare. Hi ha un límit, cada religió té dignitat, cada religió que respecti la vida humana, la persona humana… Jo no puc burlar-me’n. I aquest és límit. He posat aquest exemple del límit per dir que en la llibertat d’expressió hi ha límits, com en l’exemple de la meva mare”.

Fins ara, les declaracions del Papa anaven més en el sentit de posar l’altra galta. El seu missatge davant els crims del fonamentalisme islàmic es dividien entre demanar als líders musulmans una condemna més ferma i resar a Déu perquè els criminals se’n penedissin. Mai no s’havia vist Jorge Mario Bergoglio, ni en els seus gestos ni en els seus missatges, tan proper a l’ull per ull.