La justícia europea aplana el camí al BCE per comprar deute públic

Catifa vermella per a Mario Draghi, prima donna de la política econòmica europea. L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea —l'encarregat de donar un primer punt de vista en els grans afers jurídics continentals— ha donat aquest dimecres llum verda a la compra de deute públic per part del Banc Central Europeu (BCE). Els tribunals avalen, amb condicions i de manera preliminar, un programa d'adquisicions de deute aprovat el setembre del 2012, que va acabar d'un cop de ploma amb una de les fases més agudes de la crisi de l'euro. La decisió és important perquè avala aquesta controvertida decisió, molt discutida a Alemanya, però es converteix en fonamental perquè aclareix l'horitzó més immediat del cap del BCE: aplana el camí per a la compra de deute a gran escala que llançarà Draghi la setmana que ve davant la recuperació de cartró pedra, amb seriosos riscos de deflació, que té Europa davant dels nassos.

Draghi obté així un suport legal crucial per a aquell “faré el que sigui necessari” que va treure l'euro d'aigües turbulentes. Aquesta victòria és proporcional al revés que encaixa l'establishment financer alemany més conservador, que ha provat de paralitzar els plans del BCE d'imprimir diners. Perquè la sentència definitiva encara trigarà uns mesos a arribar, però el veredicte inicial del lletrat Pedro Cruz Villalón —expresident del Constitucional espanyol— és una derrota per als falcons que van portar el cas al Tribunal Constitucional germà. Karlsruhe, en una decisió sense precedents, va decidir inhibir-se i referir el cas als tribunals europeus, per a desesperació dels crítics del BCE. Ara, l'advocat general conclou que si l'Eurobanc compra deute “no està finançant els estats” i per tant no contravé els tractats.

La contundència de Cruz Villalón va ser ben rebuda als mercats, que veuen en aquesta decisió la llum verda judicial necessària per permetre que Draghi pressioni dijous que ve el botó nuclear de les compres de bons. Això sí: fixa condicions —la majoria purament formals— per a aquest futur programa. Una: el BCE ha de deixar temps, abans de comprar bons, perquè els mercats realineïn els preus d'aquests actius amb les seves expectatives. Dos: l'Eurobanc “ha de motivar adequadament” l'adopció de mesures no convencionals. I, sobretot, tres: el BCE haurà d'abandonar la troica —la terna que forma al costat de la Comissió Europea i l'FMI— si es decideix a comprar deute d'algun dels països rescatats. Això podria suposar una estocada per a l'esmentada troica a Grècia i Xipre si Draghi continua endavant amb els seus plans.

Enfront d'aquestes exigències, l'opinió legal deixa un clatellot a l'afició dels alemanys més ortodoxos de portar als tribunals les mesures extraordinàries que surten de Frankfurt: “El BCE ha de gaudir d'un ampli marge d'actuació a l'hora de dissenyar i executar la política monetària”; els tribunals “han de controlar l'activitat de l'entitat amb un grau considerable de contenció”, ja que no tenen “l'especialització i l'experiència” de l'Eurobanc. Els programes com l'activat el 2012 —que va permetre salvar l'euro sense un sol tret: mai s'ha engegat— complirien així amb els tractats fins i tot en el cas que el BCE incorregués en pèrdues a causa d'una reestructuració de deute. Si el futur programa de compra d'actius es regeix per aquesta opinió jurídica, podria tenir un volum il·limitat (sempre que deixi prou temps als mercats per tornar a fixar els preus), permetria al BCE tenir els mateixos drets que els altres creditors (per no espantar els inversors) i ni tan sols seria necessari que comprés deute amb una qualificació creditícia mínima.

El BCE no va reaccionar a aquesta opinió jurídica, malgrat que Draghi s'ha reunit aquest dimecres amb Angela Merkel. La cancellera va avalar en el seu dia aquest programa de compres, a diferència del president del Bundesbank, el banc central alemany, Jens Weidmann, que també ha mostrat el seu rebuig a un nou programa d'adquisicions a gran escala. En una entrevista a Die Zeit, Draghi va deixar clar que el quantitative easing europeu —les compres d'actius per combatre la baixa inflació— és a l'agenda de la setmana que ve: “El BCE ha de mantenir els tipus d'interès baixos i treballar darrere d'una política monetària expansiva que acompanyi el creixement”, va dir. Les crítiques es refermen a Alemanya. De menys a més: el Bundesbank va guardar silenci; el president del think-tank IFO, Hans-Werner Sinn, va assegurar que dóna “carta blanca” al BCE, i Hans Michelbach, de la CSU (aliat de la CDU de Merkel), va apuntar que l'Eurobanc “podria convertir-se en un banc dolent” i que aquesta decisió “és l'inici d'una unió de transferències per la porta de darrere”. I la cirereta: Alternativa per Alemanya, el partit antieuro, va apuntar al fet que aquesta decisió podria portar a Berlín “a abandonar l'euro”.