Els supervivents reediten la revista amb un missatge de “reconciliació”

Després de la catàstrofe, els supervivents, amb prou feines una vintena, s'han tancat en una habitació fins que han trobat la força i el coratge per tornar a dibuixar. El nou número de Charlie Hebdo, que aquest dimecres arriba als quioscos francesos amb un tiratge de tres milions d'exemplars (en contrast als 50.000 habituals), s'ha preparat en condicions dramàtiques. S'ha gestat en una sala a la seu de Libération, que s'ha prestat a acollir aquesta redacció decapitada, tal com ja va fer el 2011 després de l'incendi de l'antic local. Fins aquest dimarts, en aquesta sala presidida per una gran taula circular hi havia un cartell: “Cap periodista”. L'han retirat i han sortit a explicar-se.

Han comparegut Gérard Biard, redactor en cap; Luz, dibuixant, i Patrick Pelloux, redactor. Sobre la taula, un exemplar del pròxim Charlie Hebdo. El dibuixant Luz és l'autor de la portada. Encara que les llàgrimes li dificulten el discurs, explica la seva vinyeta: “He fet Mahoma perquè és el meu personatge. És el que ens va costar l'incendi de la nostra seu i ens ha valgut la fama de perillosos i irresponsables. He volgut representar un ninot que plora”.

Els col·legues que han sobreviscut a la matança semblen molt conformes a una portada poc agressiva i menys transgressora. Per a la dibuixant Besse és un missatge de “reconciliació i perdó”. Pel periodista Laurent Léger, és una “portada-Charlie; té el seu esperit”. Aquest dimarts, Biard afegia: “El nostre Mahoma és simpàtic”. Biard anuncia que el setmanari satíric tindrà ara dos directors, Charb (Stéphane Charbonnier, mort en l'atac) i Riss, que va rebre un tret a  l'esquena però que sortirà de l'hospital previsiblement aquest divendres.

Aquest primer número posterior a la tragèdia, el 1.178, és històric. La recaptació amb el primer milió d'exemplars anirà a les víctimes. A la web s'oferirà el número en espanyol, anglès i àrab. En paper només es distribueix fora de França amb Il fatto quotidiano, un modest periòdic italià antiberlusconià, i amb el Cumhuriyet, un diari turc també modest i de centre-esquerra. “Si n'haguéssim hagut de triar només un”, diu Biard, “hauríem optat per aquest últim, perquè Turquia viu un moment difícil amb atacs al laïcisme”.

S'enviaran fora de França uns 300.000 exemplars i l'empresa MLP preveu seguir distribuint-lo durant nou setmanes en funció de la demanda. Durant aquest temps, els següents números de Charlie Hebdo seguiran sortint. “Si aconseguim que visquin els quioscos i el paper i, a través seu, les idees, llavors haurem guanyat”, sentencia Luz.

Aquest número té el contingut habitual. Està farcit de caricatures de mal gust sense tabús ni subterfugis. Hi participen els supervivents i hi ha textos i vinyetes pòstumes de Charb, Cabu, Tignous, Honoré o Wolinski. L'editorial, de Biard, comença: “Des de fa una setmana, Charlie, diari ateu, fa més miracles que tots els sants i profetes junts”.

Els supervivents han treballat en una habitació blindada al soroll exterior. “Els vam convidar el mateix dia de l'atemptat. Els vam oferir un espai on es poguessin sentir a casa seva i treballar amb intimitat”, explica el director adjunt de Libération, Johan Hufnagel. Le Monde va prestar els ordinadors i va dissenyar una aplicació per a mòbils a mida que estarà disponible aquest dimecres. “Després de l'atemptat, el primer que ens vam preguntar va ser com els podíem ajudar”, apunta el seu director, Gilles van Kote. “Desenes de periodistes, editors i correctors es van oferir a donar un cop de mà”. El Ministeri de Cultura francès ha alliberat un milió d'euros i les donacions ja pugen a un altre milió. Enmig de l'emoció, els supervivents mantenen alt el llistó de l'humor. “Agraïm el suport de George Clooney”, diu de broma Biard. “Esperem que s'aboni perquè totes nostres col·legues tinguin la seva direcció”.

Preocupa el futur. “Si venen els tres milions d'exemplars tindran les finances solucionades durant un any. Però l'atemptat els ha delmat. Aquesta setmana han aguantat amb una energia increïble, però què faran a partir d'ara?”, es pregunta Hufnagel. Per Van Kote, el repte també és la seva difícil renovació: “Les grans signatures han mort”.

El dia de la matança, el 7 de gener, era l'aniversari de Luz. Va veure morir els seus amics. Però aquest dimarts, sobreposant-se, proclamava: “Jo sóc Charlie, sóc jueu, sóc musulmà, sóc policia i em sento orgullós”. No fan falta més explicacions sobre el contingut del seu missatge. “Abans”, va confessar, “era molt difícil fer entendre a la gent el que era Charlie”.