La Fura dels Baus fusiona òpera, cabaret i teatre experimental

La idea venia de lluny. Des que La Fura dels Baus va adquirir el vaixell noruec Naumón, diversos dels seus promotors estaven obsessionats a muntar al celler un espectacle liederístic amb el cant de les sirenes com a motiu conductor. En principi es va pensar en un desplaçament pel Rin partint de Colònia. Allí, Carlus Padrissa és un ídol des que va posar en escena Sonntag, de Stockhausen , i Parsifal, de Wagner . De fet, l'Òpera de Colònia participa en aquesta nova aventura estètica com a coproductora i portarà l'obra a la ciutat a partir del 16 de maig, en una versió que imagino que serà molt diferent de l'estrenada el dissabte, més que res per qüestions d'espai. A Lucerna s'ha donat el primer pas d'aquesta work in progress en la secció aeronàutica de l'imponent Museu de Transports. El llac dels Quatre Cantons no és aconsellable en el dur hivern, sobretot pel perill que es geli. Les representacions són fins al 22 de febrer.

El Teatre de Lucerna celebra 175 anys d'existència i s'ha fet amb el privilegi d'aquesta estrena. Per Padrissa, hi havia un motiu afectiu addicional. La seva tieta Montserrat va emigrar a Lucerna en ple franquisme i enviava a la família diners, roba i xocolata blanca des d'allí. Padrissa ha explicat en alguna ocasió que Lucerna era per ell com el paradís somiat i que en va aprendre el nom abans que el de Barcelona. A Cantos de sirena ha fos fins a l'inimaginable els conceptes d'òpera de càmera; proximitat amb el públic a l'estil furer; cabaret líric; alta tecnologia amb la incorporació d'instruments electroacústics robotitzats que conviuen amb els instruments convencionals; ballet; cantants en posicions i actituds d'extrema dificultat, i fins i tot una simfonia de sabors duta a terme pel gran cuiner suís Stefan Wiesner, el bruixot del restaurant amb estrelles Michelin Gasthof Rössli a Escholzmatt, amb la col·laboració sorprenent d'una combinació de blat de moro i xocolata del mateix Ferran Adrià.

L'espectacle gaudeix de moments curulls d'imaginació

Que què us estic explicant? Doncs en certa manera una variant segle XXI de la famosa gesamtkunstwerk, obra d'art total que esmentava Wagner. Imagineu-vos. La Villa Tribschen, on es va instal·lar el compositor alemany en una de les seves èpoques més felices i creatives, està justament enfront del Museu de Transports. I a Wagner sona un fragment de la Sinfonia Faust, de Liszt, amb el qual finalitza l'espectacle. I Wagner es diu un dels personatges de la trama en sis escenes i un epíleg sobre Faust/Fausta que ha escrit Marc Rosich per mantenir un caràcter d'òpera convencional.

Anem a pams. Es combina música de nova creació de Howard Arman —que a més a més dirigeix la Orquestra Sinfònica de Lucerna i també hi ha una mà robotitzada per als sofisticats instruments electroacústics creats per Roland Olbeter— amb hits lírics de Haendel, Purcell, Monteverdi, Vivaldi, Broschi, Offenbach, Dvorak, Delibes o Saint Saens. En el fragment de Semele, posem per cas, la soprano dóna voltes de 360 graus en una estructura metàl·lica mentre desplega els endimoniats colors vocals. A Rusalka, la cantant està en una galleda plena d'aigua. Les tres protagonistes vocals —l'alemanya Marie Luise Dressen, la brasilera Carla Mafioletti i la ucraïnesa Stella Motina— van estar veritablement heroiques, tant des del punt de vista líric com teatral. L'espectacle té alts i baixos, però gaudeix de moments curulls d'imaginació i originalitat.

Els ballarins del grup de dansa del teatre de Lucerna duen a terme una gran labor descriptiva i evocadora, catapultats per l'excel·lent vestuari que Chu Uroz ha dissenyat per a l'ocasió, i es mouen entre el públic per convidar a la degustació de gerds, anells de poma, flor de sal i altres suggeriments que han preparat els cuiners. De fet, l'espectador té a la seva localitat —butaques d'avió amb cinturó de seguretat inclòs— un sobre en el qual està escrit el menú, lligat al que s'està explicant a escena, i en l'interior de la qual hi ha unes herbes per al moment en el qual Faust comença la seva nova i delirant vida dedicada al plaer. El públic de Lucerna va reaccionar amb entusiasme davant d'una proposta estètica tan absolutament fora del comú.