A la salut de Messi

El Barça es va prendre molt de debò un partit de broma al Camp Nou. A l'Elx, cuer de la Lliga, no li interessa la Copa, de manera que va jugar amb els suplents, un enfilall de defenses desplegats davant Tyton. Tampoc no va mostrar gaire interès l'afició blaugrana, espantada per un fred glacial i esgotada per la crisi oberta diumenge després de la derrota a Anoeta: 27.000 espectadors. La nit era tan dissuasiva que de la nòmina de personalitats a la llotja anunciada per escrit només hi havia el president de l'Elx, el director general del Panathinaikos, rival avui de l'equip de bàsquet al Palau, i els tres assessors de la junta de Bartomeu: Rexach, Fusté i Migueli.

La veu de Manuel Vic ressonava més que mai a l'estadi cada vegada que agafava el micròfon i la pilota semblava buida, de manera que en alguns moments semblava disputar-se una trobada gairebé clandestina a Barcelona. La gent blaugrana guarda forces per diumenge per rebre l'Atlètic a la Lliga. Al cap i a la fi, la cita d'ahir no tenia més misteri que conèixer l'estat de salut de Messi. Pel que sembla ja no li fa mal la panxa, i el seu vincle amb el Barça va quedar certificat quan va aparèixer amb el braçalet de capità i els seus deu companys es van posar al seu servei perquè s'atipés de rematar a Tyton. Fins i tot Ter Stegen jugava per a Messi. No semblava haver-hi més futbolista que el 10.

I a Messi li va costar destacar en un partit inicialment sense ritme, espantosament atacat pel Barça, reiteratiu en les pèrdues de pilota, fàcil de defensar per a l'Elx perquè només havia d'atendre a Messi. Luis Enrique havia muntat una alineació de figures, sense cap futbolista del filial, amb l'única concessió de Sergi Roberto. Així que hi havia els tres davanters clàssics: Neymar, Messi i Luis Suárez. I tots tres van acabar marcant després que s'acabés el monòleg dedicat al 10. Quan Messi es va posar a jugar per a l'equip i no l'equip per a Messi, passada la mitja hora llarga de partit, van arribar els gols de Neymar, Luis Suárez i també del mateix Messi.

El de l'argentí va ser de penal i ho va celebrar amb delicadesa i un petó dedicat a la graderia del gol sud, la mateixa des d'on també havien sortit càntics de suport a Luis Enrique, resposts amb xiulades des de diferents zones del Camp Nou. El contenciós i la jornada es va acabar per a molts espectadors amb el gol del 10. El partit va tornar a caure després del descans, ja amb el 3-0, sense joc al camp ni soroll ni tensió a la graderia. Amb prou feines va servir per escalfar amb vista al matx de diumenge, per més que les figures blaugrana gairebé no van descansar contra els suplents de l'Elx. Messi encara va reaparèixer amb una assistència monumental perquè Alba fes el 4-0 i Neymar el 5-0.

Els gols van salvar un partit molt vist al Camp Nou. Sense joc col·lectiu, el Barça es va basar en les accions individuals i especialment en els moviments dels seus atacants, tots tres agraïts amb els aficionats que van anar a l'estadi: Neymar va ser molt actiu i resolutiu, Luis Suárez va funcionar com a davanter versàtil i Messi va sobresortir més com a ganxo i repartidor que com a finalitzador, conscient que és el focus del Barça. Luis Enrique el va mantenir al camp fins al final, com ja és costum, conscient que qualsevol gest intervencionista podia resultar contraproduent des que s'ha conegut la difícil relació entre l'entrenador i el 10.

No va haver-hi notícies de l'Elx, sabedor que el Barça és més perillós a la contra i en les transicions i recuperacions de la pilota que no pas en l'atac de posició, una assignatura pendent en el manual de Luis Enrique. Els nois de Fran Escribá es van quedar quiets al seu camp, a moltes llegües de la porteria de Ter Stegen, i es van dedicar a entorpir els xuts de Neymar, Messi i Luis Suárez mentre els aficionats discutien cada vegada que des del gol sud es cantava a Luis Enrique. El referèndum sobre el tècnic se suposa que serà més seriós contra l'Atlètic. Ahir es va jugar i es va golejar a la salut de Messi.