_
_
_
_
_

El sentiment d’islamofòbia s’estén per tot Europa

Els experts alerten sobre possibles represàlies antimusulmanes després de l'atac

Foto: atlas | Vídeo: ATLAS
Lucía Abellán

Les víctimes de l'islamisme radical van més enllà dels afectats directes d'atacs terroristes. La població musulmana resident a Europa observa com l'ombra de la sospita s'estén sobre tot el col·lectiu amb cada acte extremista. Els experts alerten d'un creixement de la islamofòbia al continent, amb atacs a mesquites i discriminació laboral de la dona musulmana com a principals manifestacions.

Milers de ciutadans s'han llançat als carrers d'Alemanya durant les últimes setmanes per alertar de la suposada islamització que viu el país. L'organització que els mobilitza porta l'eloqüent nom de Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident (Pegida). Amb diferents rostres, el fenomen es manifesta en altres països. El Front Nacional acapara el major nombre de vots a França amb un discurs contrari a la diversitat cultural. Els atacs a les mesquites es multipliquen a Suècia. El brutal assassinat islamista d'un soldat a Londres el 2013 va disparar les agressions a la comunitat d'aquesta religió. I la tendència no ha remès.

Una agència de la UE recopila dades de l'assetjament a fidels d'aquesta religió

“Tot i que encara no es coneixen totes les dades del que ha passat, estem preocupats perquè el nivell d'islamofòbia a Europa pot augmentar després de l'atemptat de França”, adverteix Michaël Privot, director de la Xarxa Europea Contra el Racisme (ENAR, per les seves sigles en anglès). Aquest expert alerta del poder de les xarxes socials com a disseminadores d'aquests missatges. Des dels atemptats de l'11 de setembre del 2001, cada vegada que es produeix un acte terrorista gihadista proliferen els continguts antimusulmans a Internet, assegura.

No hi ha informacions comparables a tota la Unió Europea sobre el nombre de greuges a aquest col·lectiu —des de denegar una ocupació per vestir el vel fins a incendiar un lloc de culte—. L'Agència de Drets Fonamentals de la UE ha començat a recopilar dades per oferir una visió completa l'any vinent, amb entrevistes a 25.000 persones als Vint-i-vuit per preguntar-los per les seves experiències. De moment, una portaveu explica que Àustria, França, Holanda, Portugal i Suècia han acreditat un augment d'incidents en l'últim any.

Respecte a la retroalimentació que es produeix entre l'estigmatització de musulmans i el fet que aquest grup té més propensió a cometre actes violents, aquesta agència europea segueix considerant vàlid un estudi realitzat el 2010, segons el qual els joves que han estat víctimes de discriminació “són els que corren més risc d'adoptar al seu torn actituds violentes”. En aquest treball, un de cada quatre joves enquestats (a França, Espanya i el Regne Unit) declarava haver rebut un tracte injust o discriminatori.

La majoria de les queixes provenen de dones que pateixen rebuig pel vel

Més enllà de l'efecte que provoquen els atemptats, la islamofòbia enfonsa les seves arrels en fenòmens més complexos. “Hi ha debats erronis sobre la identitat, sobre què significa, per exemple, ser alemany. També en temps de dificultats econòmiques la gent tendeix a donar respostes senzilles a problemes complexos. Però el cas d'Alemanya il·lustra bé que es tracta més aviat de percepcions: a Alemanya no hi ha tanta població musulmana”, explica des de Londres Steve Rose, de l'organització Tell Mama, encarregada de recollir atacs a la comunitat musulmana i a conscienciar sobre el problema.

Dins del col·lectiu islàmic, les dones pateixen més discriminació. El Col·lectiu Contra la Islamofòbia a França assegura que entre un 70% i un 80% de les denúncies que rep procedeixen de ciutadanes, en bona mesura pel rebuig que genera el vel que acostumen a portar. L'Agència de Drets Fonamentals està realitzant un estudi que se centrarà en les traves que troben aquestes dones per inserir-se en les societats europees.

Com altres experts, el representant de l'ONG britànica anima a tenir “els ulls ben oberts” per observar possibles represàlies contra la comunitat d'aquesta creença arran de l'episodi de París. “Els governs han estat molt febles en això; només van començar a reconèixer el problema el 2013. No s'està fent prou esforç per evitar la discriminació”, tanca Privot, de la Xarxa Europea Contra el Racisme.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lucía Abellán
La redactora jefa de Internacional de EL PAÍS ha desarrollado casi toda su carrera profesional en este diario. Comenzó en 1999 en la sección de Economía, donde se especializó en mercado laboral y fiscalidad. Entre 2012 y 2018 fue corresponsal en Bruselas y posteriormente corresponsal diplomática adscrita a la sección de España.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_