Lliçó de l’Eibar a Cornellà

Enfront del tòpic del partit trampa, la realitat d'un equip que no deixa de sorprendre partit rere partit. L'Eibar es va superar a si mateix a Cornellà, malgrat les baixes sensibles d'Arruabarrena i Albentosa, entre d'altres. A la primera part, va fer una lliçó de joc i eficàcia davant d'un Espanyol contemplatiu, sense nervi i sense idees. I a la segona, es va refugiar amb ordre i encert davant un rival sense elaboració que ho va apostar gairebé tot a l'acumulació d'atacants.

L'equip de Garitano es va mostrar sòlid i clarivident. Al voltant de Manu del Moral, va desplegar un joc admirable, amb conceptes clars i perfectament executats. Va avisar abans de percudir. Casilla es va emprar a fons en un xut des de fora de l'àrea de Manu del Moral i Víctor Sánchez li va prendre la pilota a Errasti quan embocava la xarxa després d'una passada magistral de Piovaccari. L'Espanyol no va rectificar fins al descans, quan l'envit se li havia posat com un ascens al Tourmalet. No va trobar línies de passada per superar la pressió de l'Eibar. I van arribar els dos gols de l'equip guipuscoà: una gardela de Manu del Moral després d'un error de Javi López que va acabar amb una centrada enrere de Saúl, i un cop de cap de Bóveda a la sortida d'un córner que va fregar Piovaccari. Una altra vegada va quedar en evidència la defensa blanc-i-blava, incapaç de controlar els córners.

Sergio González va donar entrada al davanter del filial, Jairo, i va retardar uns metres Sergio García. El capità blanc-i-blau i Arbilla van ser els únics que van trencar l'esquema de l'Eibar. Caicedo, de cap, després d'un centre d'Arbilla, va posar l'1-2 i l'emoció en els últims minuts. Casilla es va lluir en un xut de Dani García i Irureta va frustar l'empat després d'un cop de cap de Sergio García. L'Espanyol s'havia condemnat amb la seva apatia durant el primer temps i va perdre la possibilitat d'enllaçar per primera vegada tres triomfs.