Torres: “Em faltava la il·lusió que només l’Atlètic pot donar-me”

De la mà dels seus dos fills petits, Fernando Torres va saltar al Vicente Calderón, on l'esperaven més de 40.000 seguidors. Els empleats del club més veterans no recordaven res igual. Ni la presentació de Villa, Falcao o la del mateix Simeone quan va tornar per fer-se càrrec de l'equip. L'afluència massiva va provocar que s'obrissin més portes de les previstes i amb bastant més antelació de la programada. Des del centre del camp, mentre els seus fills corrien per la gespa, Torres va sentir com corejaven el seu nom i l'himne del club. Es va divertir fent algunes filigranes, que van ser ovacionades.

Després va repartir pilotes signades per ell mateix amb puntades llargues cap a la graderia abans de parlar per a uns aficionats entusiasmats entre els quals havia reaparegut el Frente Atlético amb una pancarta reivindicativa i una bengala, introduïdes perquè els controls no eren els dels últims partits. “És molt bonic tornar a casa. Algun dia m'haureu d'explicar què he fet perquè em tracteu tan bé. Estic desitjant tornar a jugar i tornar al Calderón i vestit de blanc-i-vermell”, va dir abans que les llàgrimes li impedissin seguir parlant.

Minuts abans de saltar al camp i d'aquest bany de multituds, va agafar el micròfon davant els més de 200 periodistes acreditats. Amb la veu entretallada i visiblement emocionat, Fernando Torres va elaborar un discurs molt emotiu. “Fa poc més de set anys estàvem acomiadant-nos, però tots teníem l'esperança que fos un 'fins ara'. És un dia molt especial per a mi, un dia feliç en què serà difícil que no m'emocioni; vinc a un equip campió a l'altura de la seva història”, van ser les seves primeres paraules davant els mitjans.

“Em faltava alguna cosa que m'il·lusionés i que solament podia tenir aquí. L'Atlètic necessitava un reforç en atac, tot va encaixar, tots vam lluitar en la mateixa direcció fins que vam veure que podia ser possible”, va explicar sobre el procés del seu fitxatge. “Fora del camp han passat moltes coses des que me'n vaig anar; personalment, estic més madur, tinc la meva família; esportivament, abans era un noi de 24 anys que va comprendre que necessitava marxar perquè el club pogués créixer i jo també. Això va ser el més dur. El temps ens ha donat la raó, he aconseguit títols que buscava i el club també, i ara vull guanyar-los aquí”.

Torres va agrair a la directiva blanc-i-vermella haver fet possible la seva tornada i va assenyalar Simeone com un dels grans artífexs: “El Cholo ha estat molt important, m'ha donat confiança, sé com era d'exigent com a company i com a entrenador suposo que ho serà més. He vingut per sumar, entenc que tinc un extra de responsabilitat per tot el que estic veient i la gent que hi ha aquí fora. Estic desitjant jugar, que passin aquests dies de tant parlar”.

El Niño també va voler exercir com a nexe d'unió davant una afició dividida en els últims partits. “L'afició mai serà un problema, la gent està entusiasmada, ells saben que guanyen punts per a l'equip. Segur que contra el Reial Madrid es veurà un gran ambient. És un missatge d'unió, al Calderón necessitem gent que hi vingui a animar”.