Any de riscos

Les forces polítiques han de deixar de forcejar enmig de la confusió i centrar-se en la preparació d'ofertes clares per sotmetre-les al veredicte de les urnes, que el 2015 s'obriran als municipis i a la major part de les autonomies, a més de l'obligada convocatòria d'eleccions generals i de les que puguin produir-se fora d'agenda —com a Catalunya. Abans que comencin les hostilitats, cal exigir als dirigents la lucidesa i el coratge de no portar els enfrontaments fins a una mena de guerra civil freda i inútil. No cal complicar més les tensions existents ni alimentar la desconfiança de la societat sobre la forma en què s'exerceix la política; dels seus mals efectes en dóna bon compte la dada que l'any comença amb més de 2.000 imputats en causes judicials per corrupció.

Els enfrontaments amb cara de pomes agres seran inevitables en un període que s'anuncia en termes de transformació i catarsi. Tot i això, cap força responsable hauria de contribuir al caos; les eleccions es guanyen principalment en els espais moderats, i això ho té en compte fins i tot la nova alternativa radical. D'aquí ve l'ambigüitat ideològica exhibida per Podem, les seves reivindicacions transversals i l'afany d'ocupar “la centralitat”.

Un altre tema diferent és la necessitat de reinventar-se per part de les forces que s'han alternat al poder. I en aquest terreny, el Partit Popular s'hi juga l'enorme posició de predomini que disposa a les institucions estatals, nombroses autonomies i ciutats clau. La gestió de l'emergència econòmica ha consumit el gruix dels tres anys que fa que Mariano Rajoy lidera el Govern central, durant els quals ha fet ben poc o res per abordar problemes polítics de fons, malgrat la confortable majoria parlamentària que li hauria permès portar la iniciativa. Intenta afrontar el judici de les urnes confiat en el balanç de la gestió econòmica, però difícilment el president i el seu partit tindran èxit sense ser convincents en el terreny polític i en la correcció radical de la corrupció.

Al seu torn, la sortida a la superfície de Podem està forçant la línia de canvi del PSOE, que no s'ha de deixar arrossegar fins al desdibuixament d'un projecte propi. És hora també que Podem buidi l'ambigüitat sobre les seves intencions, velades després de la construcció d'un nucli dirigent ferri. I a tot aquest quadre de riscos s'hi ha d'afegir l'amenaça secessionista persistent, sostinguda per l'independentisme català.

És evident la indeterminació en què viurà aquest país fins que es constitueixin els nous poders emanats de les urnes. Per difícil que sigui, és desitjable que els estats majors de la política orientin el llarg procés electoral de manera que buidi incògnites i precisi reformes que siguin el revulsiu capaç de tornar a la societat espanyola la confiança perduda en les institucions.