_
_
_
_
_

Les tecnològiques agafen el control

El sector domina la classificació de les 50 empreses amb més valor a la Borsa amb Apple distanciant-se com a líder absolut

Miguel Jiménez
Sede de Apple en Cupertino (Califòrnia).
Sede de Apple en Cupertino (Califòrnia).EFE

Han passat gairebé 15 anys des de l'esclat de la bombolla tecnològica que va portar l'índex borsari Nasdaq a superar els 5.000 punts. A l'arrencada del 2015, les empreses tecnològiques tornen a agafar el control. El Nasdaq té a l'abast els seus màxims històrics i la nova economia és el sector més representat entre les 50 companyies amb més capitalització borsària al tancament del 2014. La llista està encapçalada per tercer any consecutiu per Apple, però aquesta vegada té al seu costat 13 empreses tecnològiques més i tres de telecomunicacions. La tecnologia venç les finances i l'energia a l'Olimp empresarial.

El Zeus indiscutible d'aquest Olimp és Apple. L'empresa fundada per Steve Jobs ni tan sols apareixia a la fi del 2008 entre les 50 empreses amb més valor a la Borsa. Amb els èxits de l'iPod, l'iPhone i l'iPad s'ha instal·lat al capdavant i es destaca dels seus perseguidors. Per primera vegada, la distància entre la primera i la segona empresa amb més pes a la Borsa a tancament d'un exercici és de més de 200.000 milions d'euros. Dirigida per Tim Cook, el llançament de l'iPhone 6 ha catapultat Apple a la Borsa. El 2014, el valor de l'empresa va augmentar 168.000 milions d'euros, més del que val Samsung.

Microsoft, molt fort el 2014, i Google escorten Apple al podi tecnològic. La gran irrupció de l'any va ser, tot i això, Alibaba. L'empresa xinesa de comerç electrònic, Internet i mitjans de pagament digitals es va estrenar a la Borsa al setembre de l'any passat i ja és la 13a companyia cotitzada amb més capitalització. Facebook, que va entrar a la llista el 2013 per primera vegada escala 24 posicions i ja és la vintena de la classificació.

Vuit companyies tecnològiques més se situen entre les 50 més valuoses. Amb tot això, el sector avança el financer per nombre de representants. Una nova bombolla? Els analistes marquen diferències molt notables entre el que va passar a final dels noranta amb el que està passant ara als mercats. Les grans companyies tecnològiques cotitzades, com Apple, Microsoft, Google, Facebook, Oracle, IBM, Intel, Alibaba o Samsung tenen sòlids ingressos i beneficis. És cert que hi pot haver excessos de valoració en algunes empreses menys consolidades, com Uber o SnapChat, però no afecten el nucli de les grans empreses cotitzades del sector.

Els Estats Units tenen un domini aclaparador del poder empresarial

Davant de l'auge tecnològic, les petrolieres són les grans perdedores del 2014. El preu del barril de cru es va reduir pràcticament a la meitat durant l'any i va arrossegar les cotitzacions d'algunes companyies del sector, que ja només situa quatre empreses entre les 50 més valuoses del món, davant de les vuit de l'any anterior. Malgrat això, Exxon manté el tipus i segueix com la segona empresa per valor a la Borsa de tot el món, i Petrochina fins i tot avança posicions. Chevron i Royal Dutch-Shell, en canvi, cauen a l'escalafó.

La classificació de les empreses cotitzades més valuoses del món és una radiografia del poder empresarial al planeta. Al costat de l'auge tecnològic, hi ha un altre tret destacable: l'aclaparador domini de les grans companyies nord-americanes. De les 50 empreses del món amb més valor a la Borsa, 33 són nord-americans. Són cinc més que un any abans i a més acaparen les cinc posicions més destacades i vuit de les 10 primeres. El seu domini és encara més marcat entre les empreses tecnològiques.

Les empreses xineses recuperen part de l'empenta perduda, amb nou representants, com Alibaba, que al seu país queda només per darrere de China Mobile, Petrochina i el banc ICBC. Rússia, en canvi, ha vist desaparèixer de la llista les tres grans companyies que van tancar el 2013 entre les més valuoses. Les sancions econòmiques, la davallada del ruble, la caiguda del preu del petroli i l'entrada del país en recessió han castigat Gazprom, Rosneft i Sberbank com la resta d'empreses russes.

Cap companyia pertany a una de les quatre potències de la zona euro

Mentrestant, la Unió Europea es debilita, amb només tres empreses a la classificació (Royal Dutch-Shell, Anheuser-Busch i HSBC), de les quals les dues últimes només són relativament europees. Suïssa manté tres gegants a la llista (Novartis, Nestlé i Roche) i el Japó i Corea del Sud només tenen Toyota i Samsung, respectivament. Cap dels colossos empresarials és de Llatinoamèrica. La primer llatina de la llista és la mexicana América Móvil, el líder de les telecomunicacions a Llatinoamèrica. La marca controlada per Carlos Slim es va situar en el lloc 116 al tancament del 2014, clarament per davant del seu rival a la regió, l'espanyola Telefónica.

Espanya continua sense tenir cap empresa entre les 50 principals del món per valor a la Borsa. Telefónica va arribar a ser la 32a en tancar el 2008, però amb la crisi ha perdut més de 100 posicions en sis anys. El Santander també es va colar entre els triats en el lloc 36,  però el banc presidit per Ana Botín ha de conformar-se ara amb la posició 66. Entre els 100 primers també hi ha Inditex, malgrat que perd posicions l'últim any. I entre les 500 firmes més valuoses del món se situen també BBVA, Iberdrola, CaixaBank, Repsol i Gas Natural. Cau Endesa, després de repartir un dividend rècord que ha minvat la seva capitalització borsària.

En realitat, cap de les quatre grans potències de la zona euro (Alemanya, Francia, Itàlia i Espanya) té cap empresa entre les 50 amb més valor del món. La distància entre el poder empresarial dels Estats Units (o fins i tot el de la Xina) davant del de la zona euro és abismal. I la situació no té cap pinta de canviar a curt o mitjà termini.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miguel Jiménez
Corresponsal jefe de EL PAÍS en Estados Unidos. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactor jefe de Economía y Negocios, subdirector y director adjunto y en el diario económico Cinco Días, del que fue director.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_