La custòdia compartida només la concedirà el jutge si és sol·licitada

La custòdia compartida dels fills de pares separats passarà a ser una opció més, la més freqüent i la més natural, i no una excepció, com és ara el cas, que tan sols és compartida en un 17,9% dels casos. Aquesta és la filosofia que inspira la nova llei sobre l'exercici de la coresponsabilitat parental, que el Govern presentarà en els propers 15 dies, a l'esborrany de la quals ha tingut accés EL PAÍS. D'aquesta manera, el Govern rectifica el seu text inicial després que el Consell d'Estat rebutgés la concessió de la custòdia compartida de manera ordinària, fins i tot sense demanar-ho els progenitors.

La nova llei significarà un canvi radical ja que l'aplicació de l'article 92 vigent del Codi penal suposa que en molt poques ocasions s'atribueix la custòdia compartida, ja que es configura com l'excepció. La futura norma estableix un nou règim de coresponsabilitat parental en què preval “l'exercici compartit de la guarda i custòdia dels fills”.

Això serà així “si hi ha acord entre els progenitors amb una mínima intervenció judicial”. També “tot i que no hi hagi acord, si ho sol·licita un d'ells, o, si l'altre progenitor també insta la guarda i custòdia per a si mateix”. I continua: “Excepcionalment, encara que cap dels progenitors en sol·liciti l'exercici compartit, el jutge, de manera motivada i amb l'informe previ del Ministeri Fiscal, el podrà acordar si només d'aquesta manera es protegeix l'interès superior dels fills”.

Des de fa més d'un any aquesta llei s'està estudiant amb l'impuls de l'anterior ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, que ara rematarà el seu successor, Rafael Catalá. En les últimes setmanes Catalá i el seu equip han intensificat les reunions amb associacions de juristes, pares i mares separats i tots els actors que intervenen en la custòdia dels fills després de la separació dels pares. La llei s'aprovarà en Consell de Ministres.

En el règim se supera el concepte de visita, que se substitueix per un contacte quotidià

En el nou règim de coresponsabilitat parental se supera “el concepte de visita, que se substitueix per un contacte quotidià i freqüent entre els progenitors i els seus fills; estada, relació o comunicació amb el progenitor no convivent”. Així mateix, es fomenta “la protecció de les relacions dels menors amb l'entorn més proper: avis, germans o altres parents i afins”, el que es coneix com “la família extensa”.

Els canvis afecten molt profundament la liquidació del règim econòmic matrimonial. Les modificacions van en aquest sentit: “Atribució de l'ús de l'habitatge familiar, dels estris i de l'aixovar existent d'acord amb el que sigui més convenient per a l'interès superior dels fills; d'acord amb criteris de necessitat i segons la titularitat de l'habitatge”. Una altra modificació impedirà que “es vinculin béns de l'altre cònjuge des de l'admissió de la demanda”. Ara caldrà esperar a la sentència.

Un cop admesa la demanda, se suspendran els efectes de la societat de guanys o del règim de participació, segons el que pertoqui, “i en endavant serà aplicable el règim de separació de béns”. La mediació guanyarà impuls amb l'obligatorietat d'assistir a les sessions informatives que organitzi el jutjat. Aquestes sessions s'inscriuen en un altre dels objectius de la reforma, que és “reduir l'enfrontament de les parts, fomentant la col·laboració entre elles i impulsant la mediació i el diàleg previ”, recull el preàmbul.

En vista de les dades actuals, el canvi de la llei serà molt significatiu. La custòdia dels fills menors es va concedir a la mare en el 76,2% dels casos, l'any 2013, una xifra una mica inferior que el 2012, que va ser del 79,6%. En el 5,5% dels processos la custòdia la va obtenir el pare, davant el 5,3% del 2012. En el 17,9% dels supòsits de separació de l'any passat la custòdia va ser compartida, enfront d'un 14,6% el 2012.

La major part dels supòsits de divorci i separació, un 75,8% dels casos, es va produir per acord mutu i el 24,6% sense fer-ho. El 2013 es van dictar un total de 95.427 sentències de divorci; 4.900 de separació i 110 de nul·litat, d'un total de 100.437 sentències.