Les megaciutats només seran viables sense fums

La població urbana augmenta amb rapidesa al món i el 2045 es preveu superar la barrera dels 6.000 milions. La major part del creixement de les ciutats es concentrarà als països en desenvolupament, especialment a l'Àfrica, cosa que obligarà els estats a afrontar grans desafiaments per desenvolupar infraestructures d'habitatge, energia i transport, i també els serveis més bàsics, com educació i salut.

“La gestió de les àrees urbanes s'ha convertit en un dels reptes més importants del segle XXI. L'encert o fracàs que tinguem en impulsar ciutats sostenibles serà el factor més important en l'èxit de l'agenda de desenvolupament post 2015 de l'ONU”, assegura John Wilmoth, director de la Divisió de Població de DESA de l'ONU.

Si creuem aquestes dades amb les que indiquen altres estudis sobre el creixement de les classes mitjanes als països en desenvolupament, tindrem molts dels ingredients de la tempesta perfecta que aguaita la humanitat si no es prenen mesures dràstiques de seguida. I és que, segons diversos autors, més de 3.000 milions de persones accediran a la classe mitjana d'aquí al 2050. Fins i tot experts com Homi Kharas, autor de l'informe per a l'OCDE The emerging middle class in developing countries (La classe mitjana emergent als països en desenvolupament), eleven la xifra a gairebé 4.900, però molt abans, el 2030.

La incorporació al mercat de tots aquests consumidors tensarà encara més la gestió dels recursos naturals i les matèries primeres, entre les quals hi ha el petroli, que cobreix les necessitats de transport actuals, tant de persones com de productes. A més, gran part d'aquests consumidors aspiraran també a gaudir de la llibertat de moviment personal que aporta l'automòbil, cosa que suposarà elevar la producció actual, uns 87 milions anuals de vehicles el 2013, per sobre de 100 o 120 milions d'automòbils abans que acabi la propera dècada.

Una altra dada clau de l'estudi de l'ONU és que el nombre de megaciutats –més de 10 milions d'habitants– creixerà de forma espectacular en el futur. Si el 1990 només hi havia 10 urbs d'aquest tipus i concentraven 153 milions d'habitants, el 2014 ja en són 28 i reuneixen 453 milions de persones. I es distribueixen així: 16 a l'Àsia, quatre a Llatinoamèrica, tres a Europa i l'Àfrica, i dues a l'Amèrica del Nord. De moment, Tòquio es manté com la ciutat més poblada del planeta, amb 38 milions d'habitants, seguida de Nova Delhi amb 25, Xangai amb 23, Mèxic DF, São Paulo i Bombai amb 21, Osaka i Pequín amb 20, i l'àrea de Nova York-Newark i el Caire amb 18,5.

Per al 2030 les previsions del mateix informe de les Nacions Unides anuncien que ja hi haurà 41 megaciutats. Però mentre Tòquio perdrà una mica de població (37 milions) i Nova Delhi amenaçarà el seu liderat amb 36 milions, Osaka i Nova York-Newark, segona i tercera urbs més grans el 1990, hauran caigut als llocs 13è i 14è, respectivament, davant l'embranzida d'altres ciutats més dinàmiques.

Una altra dada interessant és que mentre que les 18 megaciutats actuals concentren només un de cada vuit habitants urbans, la meitat dels 3.900 milions d'urbanites d'avui dia viuen en ciutats relativament petites, d'uns 500.000 habitants, que no obstant això són majoritàriament les que creixen amb més rapidesa. I s'acabaran convertint aviat en diversos centenars de noves urbs de mida mitjana, entre un i 10 milions d'habitants.

Amb aquestes perspectives, el futur de totes les grans ciutats on es concentrarà la població mundial en les properes dècades passa inevitablement per aconseguir les emissions zero en el transport. I és que difícilment podran ser viables si totes les flotes de vehicles destinades a moure persones i mercaderies continuen emetent gasos contaminants a l'atmosfera. La situació límit d'algunes megaurbs actuals, com Mèxic DF fa uns anys –ja ha reduït les emissions– i ara Pequín, i en molta menor mesura París, mostra amb claredat les desagradables conseqüències per a la qualitat de vida dels seus habitants que suposa la falta de previsió a l'hora de controlar la contaminació atmosfèrica.

Un dels pocs motius que aporten una mica d'optimisme a aquesta situació límit és que la indústria de l'automòbil és conscient del problema des de fa dècades i està invertint grans recursos per aconseguir que el cotxe aconsegueixi la compatibilitat ambiental plena i pugui continuar formant part de la societat del futur. L'incipient procés d'electrificació que acaba de començar, primer amb els models híbrids i ara amb els híbrids endollables (PHEV) i els elèctrics purs (EV), permetrà reduir els costos d'aquests vehicles i les seves bateries a mesura que augmenti la velocitat de creuer de la seva producció. I serà una ajuda clau per poder aconseguir una qualitat de vida acceptable que contribueixi a obtenir la viabilitat futura de les megaciutats.

L'informe de les Nacions Unides conclou assegurant que qualsevol agenda de planificació urbana que aspiri a tenir èxit haurà de considerar les necessitats de les ciutats de totes les mides. I assegura que una bona gestió pot aportar oportunitats de desenvolupament econòmic per estendre els serveis bàsics, com l'educació i la salut, a un elevat nombre de persones. A més, facilitar serveis com el transport públic, l'electricitat, l'aigua i el sanejament en zones densament poblades és molt més barat i menys nociu per al medi ambient que fer-ho en zones rurals amb població molt dispersa.

Les eines per aconseguir-ho hi són, però falta impuls polític per aconseguir els objectius.