L’any més catastròfic per a les aerolínies malàisies

Aquest any que s'acaba ha estat el més catastròfic per a les aerolínies malàisies. La desaparició del vol d'AirAsia és el tercer incident d'un avió comercial vinculat a una companyia aèria d'aquest país el 2014, després de dos casos que van afectar directament la línia més important, Malaysia Airlines. A més, Malàisia pateix en els últims dies les pitjors inundacions en anys, que han causat diversos morts i que han obligat a evacuar més de 130.000 persones. L'any que acaba ha estat un autèntic annus horribilis per al país asiàtic.

Dos vaixells van i vénen contínuament de la costa oest australiana a la zona de l'oceà on (probablement) va poder caure el primer avió malaisi sinistrat, un Boeing 777 de Malaysia Airlines amb 227 passatgers (la majoria xinesos) i 12 tripulants que va enlairar-se de Kuala Lumpur amb destinació a Pequín, i que va desaparèixer sense deixar rastre la matinada del 8 de març. A hores d'ara s'han rastrejat uns 9.000 quilòmetres quadrats de fons marí (una mica més de la superfície de la província d'Almeria). Sense èxit.

Tot i que corren teories conspiratòries, l'única cosa que hi ha és el dictamen dels experts, que conclouen que a bord del vol, el MH370, algú va apagar els sistemes de comunicació intencionadament, va canviar el rumb de l'avió i el va portar fins a l'oceà Índic. Algú que sabia fer volar un avió comercial, potser un dels pilots. L'aparell, del qual no s'ha trobat cap resta, va acabar precipitant-se en algun punt de l'oceà Índic quan va acabar-se el combustible.

Les causes del segon sinistre, al juliol, són més clares: l'impacte d'un míssil, presumptament disparat pels separatistes prorussos, que va provocar l'esclat de l'aeronau i el va fer caure en territori de l'est d'Ucraïna, escenari aleshores i ara d'un conflicte bèl·lic entre l'Exèrcit de Kíev i els rebels. A bord de l'MH17, que cobria la ruta entre Amsterdam i Kuala Lumpur, hi viatjaven 298 persones, la majoria holandesos, entre els quals hi havia un equip d'experts en sida que es dirigia a un congrés mundial a Austràlia.

Tots dos fets van fer caure en picat les vendes de Malaysia Airlines, que va notar un descens del 33% dels passatgers. L'Estat, mitjançant el seu organisme d'inversions, va decidir finalment nacionalitzar-la per fer-hi una “completa reestructuració”. A més, els familiars de les víctimes del primer avió sinistrat, la majoria xineses, han estat denunciant amb moltes protestes la, segons el seu parer, mala gestió de les autoritats malàisies de l'accident. Alguns han anat als tribunals.

Però també a terra hi ha hagut catàstrofes. Malàisia s'enfronta cada any a pluges torrencials, però ara els Estats de Kelantan i Terengganu —situats a la costa nord-oriental—, han registrat precipitacions ininterrompudes durant les últimes dues setmanes. A les àrees més colpejades pel temporal, pobles sencers es troben submergits sota l'aigua i han quedat aïllats pels talls elèctrics dels sistemes de comunicació, segons informa l'agència estatal Bernama.

L'absència del primer ministre, Najib Razak, quan s'intensificaven les pluges, va provocar la ira de l'opinió pública, especialment després de fer-se públiques unes fotografies seves al costat del president nord-americà, Barack Obama, jugant al golf a Hawaii. “El primer ministre necessita prendre's un descans, és un ésser humà i aquest any ha estat treballant de valent”, va explicar el viceprimer ministre, Muhyiddin Yassin, en un rotatiu local. Razak va tornar divendres i el cap de setmana va visitar zones inundades.