“Ella tenia 43 anys i volia tenir un fill amb ell”

El desglaç entre els Estats Units i la Xina als anys setanta s'associa amb la diplomàcia del ping-pong: les visites recíproques d'equips de tennis de taula nord-americans i xinesos van aplanar el camí per a la visita del president Richard Nixon a Pequín. La reconciliació entre els EUA i Cuba deixa per a la posteritat un altre gest que va contribuir a destensionar l'ambient: la diplomàcia de l'embaràs. La inseminació artificial de l'esposa d'un cubà empresonat als EUA va ser un petit detall que va afavorir el clima d'entesa que dimecres passat va desembocar en l'intercanvi de presos i l'anunci de l'obertura de relacions diplomàtiques entre Washington i l'Havana.

Gerardo Hernández és un dels cubans condemnats a cadena perpètua el 2001 a Florida per espionatge. Ell i dos companys més van ser intercanviats dimecres per Alan Gross, el cooperant nord-americà condemnat per subversió, i un espia dels EUA —el cubà Rolando Sarraff Trujillo, segons diversos indicis—, empresonats a l'illa des de fa cinc i 20 anys, respectivament.

Quan Hernández va tornar a Cuba van cridar l'atenció les imatges de la seva dona, Adriana Pérez, visiblement embarassada. Qui és el pare? “És meu”, va dir Hernández, segons The New York Times, que va revelar l'episodi. Com és possible, si ell era en una presó nord-americana i ella era a Cuba?

L'artífex del miracle és Tim Rieser, de 62 anys, fins ara un desconegut assessor del veterà senador demòcrata Patrick Leahy. Sense les gestions i connexions de Rieser, la sintonia amb l'Havana hauria estat molt més àrdua, i la parella Hernández-Gómez no estaria esperant un fill. “[L'embaràs] va ajudar a millorar el clima entre els Governs per a les negociacions”, explica Rieser a EL PAÍS.

L'assessor, que treballa des del 1985 per al senador Leahy i s'encarrega d'una àmplia cartera d'assumptes pressupostaris a l'estranger, recorda bé la trobada amb l'esposa d'Hernández el febrer del 2013 a l'Havana.

En aquell viatge a l'illa, Rieser i el senador Leahy es van reunir amb el president cubà, Raúl Castro, que ja havien vist un any abans i coneixien des de feia temps, igual que el seu germà Fidel. “[L'esposa del pres] va fer una súplica, plorant, al senador Leahy i a la seva esposa”, recorda l'assessor Rieser. “Tenia 43 anys, volia desesperadament tenir un fill i ja no tenia cap expectativa que el seu marit arribés a sortir de la presó”.

El matrimoni Leahy va simpatitzar amb la causa de Pérez i va decidir ajudar-la. Des de feia tres anys, el Govern cubà esmentava el cas en les seves trobades oficials amb els EUA.

“Va ser un gest purament humanitari. No vam demanar res a canvi, però volíem que els cubans fossin recíprocs i milloressin les condicions de Gross”, explica Rieser.

Com tantes altres vegades, la missió va caure a les mans d'aquest expert en operacions discretes que permeten resoldre qüestions que van des de la situació dels drets humans a Egipte fins al pressupost del Departament d'Estat, passant per la lluita contra les mines antipersones.

Quan Rieser va tornar als EUA, l'Oficina de Presons li va comunicar que era impossible autoritzar una visita de Pérez a la presó del seu marit a Califòrnia en la qual tinguessin contacte directe. Després de descobrir un cas previ que va tenir èxit, l'assessor es va mobilitzar per aconseguir l'aprovació per fer una inseminació artificial.

Els tràmits van ser difícils, però finalment va aconseguir el vistiplau dels departaments d'Estat i de Justícia perquè una mostra d'esperma d'Hernández fos traslladada al Panamà per inseminar la seva dona.

Rieser desconeix qui es va encarregar de recollir i transportar la mostra, però suggereix que van ser diplomàtics cubans als EUA. “Van entendre”, explica en al·lusió al Departament d'Estat i de Justícia, “que era una sol·licitud purament humanitària, i que podria ajudar en els nostres esforços per millorar les condicions de Gross”.

Pérez es va quedar embarassada fa vuit mesos i mig, i complirà el seu desig de donar a llum amb el seu marit, una cosa del tot impensable fins fa ben poc. Paral·lelament, les condicions del cooperant detingut el 2009 van millorar: va començar a dormir amb la llum apagada, i va tenir accés a un ordinador i a un telèfon.

En l'últim any, Rieser ha viatjat dues vegades a Cuba i ha parlat cada setmana per telèfon amb Gross, tres anys més gran que ell. El seu objectiu era pal·liar el desànim de l'home, que a l'abril va suggerir que podia suïcidar-se i la salut del qual es deteriorava ràpidament.

El senador Leahy va viatjar dimecres en l'avió que va recollir Gross a Cuba i el va portar de tornada als EUA. Rieser l'esperava a la base militar on va aterrar. Es van fondre en una abraçada. Ara que tots dos viuen als voltants de Washington, preveuen mantenir el contacte.

Rieser, sempre modest i més còmode a l'ombra que sota els focus, minimitza les seves gestions personals per aplanar la reconciliació entre Washington i l'Havana: “Res d'això hauria estat possible sense el senador Leahy, sense les seves converses amb el president Obama”.