Final feliç a ‘Oh Happy Day’

El grup coral In Crescendo es va imposar aquest dissabte a la nit a la final d’Oh Happy Day, el concurs de grups corals de TV-3. Amb una aclaparadora majoria (la meitat dels 77.035 vots del públic), aquest grup de joves d’entre 16 i 24 anys de Granollers, format com a coral per participar al programa, va imposar-se a la final a Cantabile i Amarcord.

Tot i que només hi va haver un guanyador, tots van ser feliços a l’últim programa. El xou va tenir una mica d’aire de final de curs a l’escola, quan els grans marxen i, amb les notes ja entregades, tots són bones cares, felicitat, discursos de presumpta emoció i llàgrimes a flor de pell. El jurat (Bárbara Mestranza, Guille Milkyway, Mone, i Pedro Pardo) va fer gala d’aquest bon rotllo i va ometre qualsevol bri crític: “Sou uns cracs”, “m'heu emocionat”, “agradeu a tothom”, van ser algunes de les valoracions, amb elogis desmesurats que passaven per sobre, fins i tot, del notable volum d’algunes de les actuacions. La bondat del jurat va arribar fins al punt que, a les actuacions dels grups eliminats en anteriors programes, van repetir cada vegada “us hem trobat molt a faltar”, com si no els haguessin eliminat el seu dia. Però no era una jornada per recordar tristeses ni assenyalar mancances: era un dia en què tothom estava molt feliç.

Al contrari que altres programes, el jurat tenia veu però no vot, substituït per la decisió del públic. No és l’únic canvi de format que el programa va escollir per a la final. Entre actuació i actuació, un plató secundari intentava donar espectacle, encara que la configuració era inquietant: es buscava una ambientació de piano bar, amb una cambrera servint copes sobre un piano que interpretava un músic en directe. Però l’ambient calmat i de vellut del piano bar es veia trencat bruscament pels fans, de totes les edats, de cada grup finalista. La seva aportació, més enllà del crit preadolescent i les obvietats (“ens agraden perquè són les millors”, era el comentari més repetit) podia generar certa vergonya aliena a l’espectador. Per completar l’elenc, un grup de tuitaires que van passar de mirar la tele des de Twitter a mirar Twitter des de la tele, combinació estranya que va passar gairebé desapercebuda en tot el xou.

El programa va voler destil·lar bon rotllo, fent-ho tot molt maco i impregnat d’un cert esperit nadalenc -tot i que l’única Nadala va ser interpretada per les fantàstiques Lutiana, eliminades a pocs passos de la final-, la cirereta del pastís a una segona temporada amb bons registre d’audiència. La segona temporada del concurs ha demostrat una vegada més que tan important és la música com el xou amb què s’embolcalla, cercant corals modernes, més properes a la comèdia nord-americana Glee (els seus protagonistes podrien ser perfectament concursants de TV-3) que a l’Orfeó Català. Les guanyadores gaudiran d’una gira per Europa i del reguitzell d’actuacions que garanteix el fet d’haver guanyat el programa. La resta, un futur més sòlid com a coral, actuacions assegurades i l’experiència que, tots coincidien a la final, és impagable. Així doncs, un final feliç per a tothom a Oh Happy Day.