“El futbol va ser la meva manera d’afrontar la malaltia”

Éric Abidal (Saint Genis-Laval, 35 anys) deixa el futbol. No era cap secret. Ell mateix havia convocat una conferència de premsa per a aquest divendres. I fa només uns dies els seus companys i el seu tècnic a l'Olympiacos, Míchel, es van desfer en elogis cap al jugador, pura fortalesa. “Va prendre la decisió fa dues setmanes. Estic orgullós d'haver estat el seu entrenador aquesta temporada. Les decisions personals prevalen per damunt de les del camp”, va dir. Avui, el jugador ha confirmat el seu adéu des de Grècia: “És un moment molt important en la meva carrera. He pres la decisió oficial de posar fi a la meva carrera professional. Són únicament raons personals”, ha argumentat. “He jugat sempre a un bon nivell. Gràcies al president pel suport. Estic orgullós d'haver vestit la samarreta de l'Olympiacos durant tot el temps que he estat aquí i sempre us faré costat”, ha afegit el central francès.

Les declaracions s'han produït després que es projectés un vídeo de més de 10 minuts de durada amb fotos dels seus primers partits, imatges de la seva joventut, els seus primers minuts com a professional, gols amb la samarreta del Barça i aquell dolorós comiat al Camp Nou al qual van assistir tots els seus companys. Abidal va tornar als camps de futbol després de superar un càncer de fetge. Va jugar a Mònaco, on havia començat la seva carrera amb 21 anys, i va decidir acabar-la al Pireu atenès, on avui han aplaudit tota una trajectòria 14 anys després.

Vull descansar i gaudir amb la família. Ja prendré decisions sobre el meu futur”

Abidal ha volgut donar les gràcies també a tots els entrenadors que ha tingut i a l'equip mèdic que l'ha atès, “perquè sense ells ara no seria aquí”. Se sap que té una oferta del Barcelona per continuar la seva carrera als despatxos des que va deixar el club que li va donar l'oportunitat d'aixecar una Copa d'Europa fa dos anys. Però encara no ha pres cap decisió: “Vull descansar i gaudir amb la família. Ja prendré decisions sobre el meu futur”.

El francès ha recordat com el va ajudar la seva professió a superar el càncer: “En el futbol, un dia ets a dalt i un altre dia ets a baix. Va ser un moment molt difícil. En els moments dolents hem de tenir determinació i el futbol va ser la meva manera d'afrontar la malaltia. Sempre vaig tenir fe per aconseguir superar els problemes”. I ha dit que volia que se'l recordés “com una persona que va tenir fe i va confiar en si mateix per tirar endavant. Una persona bona, generosa, simpàtica i amable amb la gent”.