Els àlbums nadalencs, en 10 cançons clàssiques i heterodoxes

Els discos nadalencs han estat matèria reservada per excel·lència als músics i intèrprets anglosaxons. Bing Crosby disparava el tret de sortida del gènere el 1945, amb el disc Merry Christmas, que incloïa la composició White Christmas, amb autoria d'Irving Berlin. La cançó des de llavors no ha parat de viatjar i pocs intèrprets s'han resistit a continuar somiant amb el blanc i radiant Nadal quan arriben aquestes festes.

Prova de la fertilitat d'aquest gènere és el nombre de noves entrades. El músic italià Mario Biondi, aquesta combinació de crooner i soulman de pista de ball, es troba entre els últims que hi han desembarcat, en aquest cas amb l'àlbum A very especial Mario Christmas, que centrifuga els clàssics nadalencs. Passa el mateix amb Motown Records. Fa 40 anys el segell de Detroit publicava A Motown Christmas, un disc destinat a convertir-se en un clàssic, igual que ho havia estat un altre àlbum, A Christmas gift for you, produït per sa majestat Mr. The Wall of Sound, Phil Spector. L'àlbum, editat en ple estat de xoc per l'assassinat de Kennedy, va passar amb més pena que glòria i va haver d'esperar alguns anys a obtenir el reconeixement. Seguint els passos d'A Motown Christmas, el productor i músic Aaron Lindsey ha reunit part de la flor i nata de l'R&B i el gospel per a Motown Christmas i el resultat final no desmereix gens el d'aquell altre àlbum pioner amb les veus de Marvin Gaye, Jackson 5, Stevie Wonder, The Supremes i altres perles sonores de l'editora.

Mentre algunes grans estrelles, Frank Sinatra, Barbra Streisand, Elvis Presley, Rosemary Clooney o Nat King Cole –per no fer la llista massa llarga–, han fixat el cànon del gènere i del disc de Nadal, des d'altres divisions no ha deixat de créixer i reescriure's. Per la franja jazzística trobem clàssics com Ella Fitzgerald (Ella wishes you a swinging Christmas), Oscar Peterson (An Oscar Peterson Christmas), i de l'última fornada, Diana Krall (Christmas songs) o el nou àlbum del trompetista sard Paolo Fresu, Jazzy Christmas, celebrant les tradicions sardes i els clàssics nadalencs. En aquest apartat de jazz hi ha un lloc especial per a la banda sonora d'A Charlie Brown Christmas, a càrrec de Vince Guaraldi Trio. A l'altre extrem del dial, dos àlbums, Christmas in Soulsville amb pesos pesants com Otis Redding, Isaac Hayes o Booker T. and The MGs i James Brown (Funky Christmas). I, per descomptat, Bob Dylan (Christmas in the heart).

Quan Simon & Garfunkel van tenir la pensada de barrejar el tradicional Silent night amb les notícies de la guerra de Vietnam (7 o’clock news/Silent night) la cançó de Nadal va perdre part de la seva virginitat a canvi d'adoptar una posició més crítica. John Lennon, amb Happy Christmas (War is over), va continuar amb aquest missatge solidari i pacifista, i uns anys després, la sèrie A very special Christmas va consolidar per sempre l'aliança entre pop, Nadal i bones causes. De moment, però, a la vista del balanç gràfic, encara hi ha una qüestió per resoldre: Per què les portades dels discos nadalencs són de les més lletges de la història de la música?

A continuació, una selecció de cançons de temàtica nadalenca filtrada pels estils més diversos.

Eartha Kitt. Santa Baby

En l'exclusiu club de les dives de l'espectacle, Eartha Kitt segueix ocupant el seu tron i de moment sense successió. Només ella podia fer posar vermell –encara més– el pobre Santa Claus amb les seves demandes nadalenques posant veu de gateta sexi. Després que ella cantés aquest Santa Baby, el Nadal no tornaria a ser igual. Madonna, algunes dècades més tard, li va fer el seu tribut particular.

Frank Sinatra & Bing Crosby. Jingle Bells

Tot i que la pel·lícula Alta societat (Charles Walters, 1956) ja els havia reunit a la pantalla, la televisió va tornar a ajuntar-los en ocasió d'una actuació nadalenca. Sinatra i Crosby deixaven mostres del seu art i perfecció a l'hora de posar a punt amb tot el seu swing una intranscendent cançó de Nadal com Jingle Bells. I a més, degustant les excel·lències del ponx de Nadal.

Otis Redding. White Christmas

En el sempre difícil art de les versions, i encara més si és d'una cançó com White Christmas (Nadal blanc), segurament un dels temes més interpretats de la història de la música, Otis Redding obtenia la màxima puntuació: fer que la cançó tornés a renéixer com una cosa nova i a descobrir per qui l'escolta.

Judy Garland. Have yourself a little merry Christmas

Clàssic per excel·lència de tot àlbum nadalenc correspon a Judy Garland l'honor de la seva estrena en aquesta comèdia musical de notes agredolces, Cita en San Luis (Vincente Minnelli, 1944). L'actriu i cantant va fer una poderosa i estilitzada interpretació que amb el pas del temps ha quedat com un dels grans moments musicals de l'estrella.

Nick Lowe. Christmas at the airport

Més d'un seguidor es va quedar bocabadat quan es va anunciar que aquest músic britànic publicava un àlbum de cançons de Nadal, Quality Street. Lowe aportava alguna cosa nova al gènere, allunyant-se d'aquest kitsch ensucrat tan irresistible i inseparable del producte i feia entrar el disc entre les millors edicions dels últims anys en la secció d'àlbums nadalencs.

She and Him. Baby, it’s cool outside

Aquest és un altre clàssic imprescindible en qualsevol recopilatori important. Darrere d'aquest tema hi ha un dels millors intèrprets de la comèdia musical i l'espectacle, Frank Loesser, i entre les moltes versions, aquí la parella She and Him o, el que és el mateix, el guitarrista Mr. Ward i l'actriu i cantant Zooey Deschanel el canten com si l'haguessin escrit ells, sobretot perquè s'hi senten molt a gust.

Bob Dylan. I must be Santa

Esperant la seva nova incursió en el gènere de les versions amb el seu futur disc, Shadows in the night, l'àlbum nadalenc del cantautor va deixar més d'un seguidor amb la boca oberta, i la cosa s'ho mereixia. L'autor de Like a rolling stone cantant peces com The little drummer boy o The Christmas song com si fos un crooner de Las Vegas. Però Dylan, com tothom sap, sempre acaba sent Dylan, tot i els grèvols i les garlandes típics de les festes.

Harry Nilsson. Remember (Christmas)

Desaparegut prematurament, Harry Nilsson va posar el seu accent i enginy en gèneres i estils ben diversos, folk-rock, pop, rock, bandes sonores... En el capítol de grans balades, Remember (Christmas) es mereix formar part del més excel·lent de la seva collita creativa. 40 anys després, la cançó s'ha convertit en un clàssic que va més enllà del Nadal.

Simon and Garfunkel. Silent night / 7 o'clock news

Per al seu tercer àlbum, Parsley, sage, rosemary and thyme, Simon and Garfunkel van incloure una versió de la tradicional Silent night. Com a contrapunt a les harmonies del duo i el missatge de la cançó nadalenca, hi ha la veu d'un locutor que dóna les notícies de primera hora del matí on es barregen Luther King i la mort del còmic Lenny Bruce, la guerra del Vietnam i els drets civils.

Raphael. La canción del tamborilero

Gràcies a Raphael, la cançó de Nadal va arribar a la majoria d'edat entre nosaltres. A punt de celebrar-se el mig segle de la seva publicació, La canción del tamborilero ha passat a ser un dels nostres clàssics –com els especials de Nadal del cantant–, i de moment sense data de caducitat. Un imprescindible com el torró dur d'ametlla.