Els suplents s’ho passen pipa al Camp Nou

Un cop resolta l'eliminatòria a l'anada (0-4), Luis Enrique va entendre que era el moment d'oxigenar les cames dels seus jugadors, sobretot les del trident ofensiu que per més que actuï a la zona concloent capitalitza joc, gols i resultats de l'equip. Però ahir al vespre, davant l'excessivament alegre Osca –més que res perquè en cap moment es va abrigar a la seva àrea– no es va discutir la pilota ni la proposta sinó la vàlua dels jugadors que són l'últim recurs, com Montoya, Sergi Roberto i Masip, també Douglas al segon acte. La lupa també va enfocar els del filial: un Samper que va fer tot un recital a l'anada com a organitzador i un Munir que va entrar en combustió en el primer equip però que s'ha esbravat amb el temps, sense punteria. Un partit de golejada i gaudi, fins al punt que es va fer l'ona al Camp Nou, on Pedro i Iniesta van resultar abusius per al rival la part que van jugar; per alguna cosa van ser campions del món el 2010.

Va sorprendre la inclusió de Montoya, que en aquesta setmana va demanar sense èxit el traspàs durant l'hivern. El lateral, que sumava 90 minuts aquest curs, per fi va tenir una oportunitat de reivindicar-se al camp i no als despatxos, molt més incisiu pel costat esquerre que pel dret, amb una ocasió de gol que malauradament va desaprofitar. Tampoc va oferir molt més Douglas, sense driblatges ni centrades, sense dir ni piu. Ni tan sols Samper va resultar brillant, potser perquè el joc l'agafava lluny, per més que evidenciés que no li costa descomptar rivals amb les seves passades. El sarau era a dalt perquè és el que va provocar l'Osca, amb una defensa tan atrevida com temerària. Festa per al Barça, a qui li costa moure's com abans a la balconada de l'àrea, però que conjuga el cuir a l'arrel per atreure el contrari i després deixar anar una passada vertical al company que es desmarca amb velocitat. I amb Sergi Roberto com a distribuïdor, ajudat per Rafinha i Iniesta, tot va ser més fàcil. Resulta que el 20 hi va posar la gràcia en demanar l'esfèrica i el protagonisme, còmode amb els espais i més punyent que normalment. La pilota va anar de les seves botes a Munir i sobretot a Pedro, que va aprofitar una de les seves assistències per celebrar un dels seus tres gols del vespre d'ahir. Hat-trick que van portar a la glòria el davanter, que la setmana anterior havia demanat amb la boca petita més minuts, conscient que ara és un segon plat davant la presència de Luis Suárez, Neymar i Messi.

Menys encertat va estar Munir, àgil en els seus moviments però sense gol. El mateix li va passar a l'àrea rival a Esnaider, que va rematar dues vegades amb el tupè en comptes del front, una a fora i l'altra al pal, just a l'inici del partit. Una feina, en qualsevol cas, per a Masip, anònim perquè no va parar aquestes com tampoc el córner que va marcar Gaspar. I si hi ha algú que no en sap, de passar desapercebut, aquests són Sandro i Adama; el primer té l'olfacte superdesenvolupat i el segon, el ziga-zaga. Dos gols més que fan vuit i mambo a l'Osca.