Ciutadans emprèn el camí per atreure el centreesquerra

A tots els ciutadans que puguin situar-se en l'espectre de centreesquerra, on es concentra la majoria, segons tots els estudis demoscòpics, es dirigeix Ciutadans (C's), el partit que presideix el català Albert Rivera. El salt a la política nacional el van fer en les eleccions europees del maig passat, amb l'obtenció de dos escons, per Juan Carlos Girauta i Javier Nart, i ara emprenen la ruta cap a les eleccions generals amb parada en les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig que ve. Tenen expectatives d'obtenir representació en molts municipis, capitals de província i en bona part de comunitats autònomes amb la invocació al vot de centre, “a les classes treballadores i mitjanes”, a les quals volen “sumar i no enfrontar”.

Amb aquest discurs blanc, els seus votants potencials són molts. El centreesquerra al qual al·ludeixen els dirigents d'aquesta força política com a port desitjat fa que es dirigeixin als votants del PSOE, en primer terme, però també als del PP. Després de la ruptura de converses amb UPyD, Albert Rivera va avisar: “Formarem la tercera via en tota España”. Darrere d'aquesta afirmació hi havia el punt final a les converses amb el partit de Rosa Díez, el mes de novembre passat, i la determinació de prosseguir amb l'expansió del partit en tot Espanya.

El secretari d'organització de C's, Fran Hervias, és l'artífex de teixir la xarxa nacional a la qual ha incorporat, segons ell, “persones i no partits”, perquè aquests prèviament s'han dissolt. Aquest era un dels inconvenients que va esgrimir UPyD per  dir que no se sent còmode amb un partit que creix a base de partits locals. “Com es va formar UCD, fins i tot el PSOE als anys setanta i fins i tot Aliança Popular?”, es pregunta Hervias. “No admetem automàticament ningú; estudiem qui és per evitar que entrin ovelles negres”, assegura.

Fins ara han entrat a C's polítics de sis formacions regionals i provincials i una de nacional: el Partit Regional de Castella i Lleó, la Unió per Extremadura, organitzacions petites de la província de Toledo i Cadis i Centre Democràtic Liberal, a més de diverses agrupacions d'electors. El resultat inicial mostra l'adscripció a C's de 300 regidors abans de presentar-se a les eleccions municipals; que ho faran, així com en totes les comunitats.

El mes de març que ve se celebrarà el gran acte de Ciutadans, amb la proclamació de candidats i el llançament dels programes marc per a les municipals i autonòmiques. Els aspirants als diferents parlaments seran triats en primàries, com ja ha passat a la Comunitat Valenciana amb Carolina Punset. En aquesta autonomia, i en la seva veïna Múrcia, les enquestes assenyalen que Ciutadans està a punt d'entrar als seus parlaments regionals. No dubten a C's que tindran representació en la comunitat i l'Ajuntament de Madrid. Astúries és una altra regió en què han aprovat concórrer.

L'objectiu és estar present electoralment en totes les comunitats i 500 ajuntaments; els més poblats, entre els quals s'inclouen totes les capitals de província. A tot arreu Albert Rivera serà el rostre i la veu principal, encara que el seu equip preveu que molt ràpid els candidats tindran rellevància pública. Qui envolta Rivera? Són persones clau en aquest projecte el seu cap de gabinet, José Manuel Villegas; el secretari general del partit, Matías Alonso; el secretari d'acció política, Antonio Espinosa; el secretari d'organització, Fran Hervias; el subsecretari de la mateixa àrea i diputat autonòmic català, José María Espejo, i l'eurodiputat Juan Carlos Girauta. El nucli dirigent és català i és a Catalunya, i des d'aquí va començar l'expansió. “És què Catalunya no és Espanya?”, responen quan senten els adversaris destacar la catalanitat d'origen.