Charlene de Mònaco dóna a llum un nen i una nena

Mònaco ja té, finalment, un hereu, i el príncep Albert i la seva esposa Charlene, dos fills: un nen i una nena, que han rebut els noms de Jaume Honorat Rainier i Gabriela Teresa Maria. Els bessons han nascut amb dos minuts de diferència: primer la nena (17.04) i després el nen (17.06). Minuts després que la notícia fos difosa per mitjans locals, ha arribat la confirmació de palau. El nen es converteix en el nou hereu del principat i ostentarà el títol de marquès de Baux, i la petita, segona en la línia de successió, rebrà el títol de comtessa de Carladès, segons que ha especificat el comunicat oficial.

La nova mare va ingressar a primera hora del matí a l'hospital Princesa Gràcia de Montecarlo, dues setmanes abans de la data inicialment programada. Quan Albert va venir al món fa 56 anys van ressonar 21 canonades. Però ara, en arribar al món els dos bessons, se n'han disparat 42 des del castell de Fort Antoine i han repicat totes les campanes del principat, alhora que s'han sentit les sirenes dels vaixells atracats al port.

Que no hi hagi antecedents de bessons a les famílies dels prínceps fa pensar que Charlene s'ha sotmès a un tractament de fertilitat, ja que feia tres anys que estava casada i no s'havia quedat embarassada, cosa que la parella desitjava per així consolidar la línia de successió.

Un mes abans del naixement, Albert va explicar com s'establiria qui és el primogènit dels dos i, per tant, l'hereu. “En cas de bessones o de bessons, serà la primera o el primer que neixi. En cas que siguin un nen i una nena, serà el nen. En cas de bessones, i si després vingués un noi a ampliar la nostra família, recauria en ell el títol de príncep hereu”, va informar Albert de Mònaco en una entrevista recent al diari Monaco-Matin. Unes declaracions en les quals assegurava que ell s'estimava més no conèixer el sexe dels nadons abans que nasquessin per tenir una “sorpresa agradable” el dia del naixement, malgrat que la mare, de 36 anys, ja ho sabia. “Guarda el secret com li he demanat”, afegia.

Per al principat aquest naixement referma la seva consistència. “La continuïtat dinàstica és òbviament molt important per al principat i pels monegascos”, va admetre el príncep dies abans del part. "Aquesta continuïtat és un component essencial per a l'estabilitat del règim institucional. Però aquesta estabilitat i la nostra especificitat política són un actiu real en un món canviant, freqüentment sacsejat pels conflictes i les crisis econòmiques”.

L'arribada de l'hereu es produeix 10 anys després que Albert prengués les regnes del principat després de la mort de Rainier, el seu pare. Per això des de llavors els monegascos reclamaven al príncep que es casés i tingués un descendent per assegurar així el destí d'aquest petit Estat de només dos quilòmetres quadrats, en el qual viuen 30.500 privilegiats habitants que es beneficien dels avantatges fiscals de ser-ne residents.

L'arribada dels bessons s'ha produït tres anys i mig després que Albert i Charlene contraguessin matrimoni i després d'incessants notícies de la inconsistència de la seva relació. Des del mateix dia en què es va anunciar el compromís de la parella fins a hores abans del casament es va parlar que que la unió tenia més a veure amb les obligacions d'Albert de tenir un hereu que no pas amb una altra cosa. Els nounats no són els primers fills del príncep, que ja és pare per partida dobles, Jazmine Grace i Alexander, nascuts d'altres relacions prèvies al seu matrimoni. Aquest fet els aparta de la línia de successió.

La princesa de Mònaco no és una dona procliu a les declaracions, potser perquè el seu paper institucional és de simple consort en un principat en el qual les aparences són molt importants. Però quan el seu matrimoni estava més qüestionat va concedir una entrevista per fer callar els rumors i assegurar que el seu matrimoni anava bé i anunciar que, passat un període que va qualificar d'adaptació al seu nou paper, estava preparada per ser mare. Nou mesos després arribava l'anunci oficial de l'embaràs. Fins llavors, Charlene havia viscut vigilada per les dates i per l'obligació de donar un hereu al principat.

També les notícies sobre les amants d'Albert, els fills nascuts d'aquestes relacions i fins i tot la seva bisexualitat sempre han sobrevolat el principat. Tant, que el fill de Rainier i Gràcia va decidir demandar el diari britànic The Sunday Times, que va escriure que el matrimoni del príncep va ser arreglat. L'article va ser publicat el juliol de 2011, dies després del casament, i es titulava "La maledicció dels Grimaldi". En aquest article no només s'aportaven detalls de la suposada fugida de Charlene abans de l'enllaç, sinó que a més afegia que havia acceptat casar-se a canvi d'una important quantitat de diners reflectida en un contracte. Una de les clàusules assenyalava que ella havia de romandre casada almenys cinc anys i tenir un fill. Si existeix el contracte, ja l'ha complert.