El derbi és un monòleg de Messi

Messi juga per Samitier, per Kubala, per Cruyff, per Maradona, per César, per Suárez i pel Barça. El FC Barcelona és el FC Messi. El 10 representa la síntesi dels millors futbolistes de la història blaugrana i al mateix temps avui defensa la bandera d'un equip que es resisteix a claudicar després de governar la Lliga i la Champions. No és el mateix ser el punt final del joc, com en les èpoques de bonança col·lectiva, quan el Barça era un senyor equip a Europa, que ser l'origen i la culminació del futbol d'una plantilla indefinida, camaleònica i canviant, no se sap bé cap a quin lloc, segur que fins on arribi Messi.

De vegades sembla que Messi sigui l'únic barcelonista que es resisteix a claudicar davant Cristiano Ronaldo i per extensió el Madrid. El davanter va resoldre pel seu compte, en un tancar i obrir d'ulls, un derbi que tenia mala pinta per al Barça des del gol de Sergio García. No hi va haver contenciós, ni partit, ni res que no fos un monòleg del 10, autor d'un nou triplet, ja convertit en el màxim golejador dels duels catalans després de superar César (12). El pànic que va provocar Messi en l’Espanyol va ser proporcional a l'ànim que va donar a l’afició del Barça, satisfeta amb un nou 5-1, el dígit màgic del Camp Nou.

El derbi hauria estat un partit molt diferent sense Messi. Avui els dos equips viuen de les recuperacions de la pilota i de la transició, circumstància comprensible en l’Espanyol i reprovable en el Barça, que disposa d’equip de sobres per intentar elaborar el joc, sobretot al Camp Nou. Cap futbolista simbolitza millor l'actual context blaugrana que Busquets. El migcentre juga més d’esquena que de cara a la porteria contrària, molt exposat a perdre la pilota, obstinat a defensar la jugada, més pendent de l'àrbitre que no pas del company, com si preferís que li xiulessin falta que iniciar la contra per a Messi.

El lleuger Busquets posa el cul i comença a girar, a donar voltes, a fer jugar els colzes, a trepitjar, com si tingués la carrosseria de Kubala, mentre el contrari posa els braços, la puntera, el genoll, la cama, convençut que li pot robar la pilota, fins que ho aconsegueix i comença la contra, sovint definitiva perquè cap blaugrana encara no està preparat per a una pèrdua de bola de Busquets. Així va passar ahir quan Caicedo va lluitar per la pilota que tenia Busquets i la va recuperar amb la benevolència de l'àrbitre, que no va apreciar falta en la persistència del blanc-i-blau i va donar continuïtat a l'acció, rematada per Sergio García, avalat per Piqué.

L'exblaugrana s'estrenava com a golejador en un partit contra el Barça i l’Espanyol marcava per vegada primera després de cinc partits a zero al Camp Nou. Caicedo, al cap i a la fi, semblava un cigne contra els tres davanters maldestres del Barça, desatesos i desenfocats, aïllats del joc, del partit, del derbi, del seu propi Camp Nou. L’Espanyol va disposar de dues arribades més, molt clares, per posar dos gols d'avantatge, i si no els va aconseguir va ser més pel seu propi vertigen que per mèrits del Barça. Sergio García la va desaprofitar en una rematada mossegada i Víctor Sánchez va fallar en el control abans que aparegués Messi.

El Barça juga sempre pendent de Messi. Fins i tot Xavi apareix com a interior esquerre perquè Rakitic cobreixi defensivament les absències defensives del 10 quan cau a la banda del 7. No hi va haver manera de lligar una ocasió amb Messi d'extrem del Barça. El desordre blaugrana va ser tan monumental que l’Espanyol va semblar l'equip més equilibrat de la Lliga. Mal posats, desordenats i impacients, els blaugrana es van encomanar a l'esquerra del 10. A falta d’equip, el Barça era Messi, protagonista de les úniques oportunitats de mèrit del Barça després que se centrés i ressitués per darrere del 9.

Messi es va guanyar un xut directe que va rematar al travesser després de provocar la falta i la targeta de Salva Sevilla en una acceleració prodigiosa i més tard va rematar a l’esquerra de Casilla una jugada lluitada per Jordi Alba i aclarida per Luis Suárez i Xavi. L'argentí va controlar la pilota i va enganxar amb l'esquerra una rematada dura i col·locada des del balcó de l'àrea, impossible per al porter, el millor colofó al protagonisme de Jordi Alba i a la bona lectura del joc de Luis Suárez. Messi va repetir després, ja en la represa, quan va culminar una transició extraordinària de Busquets i Luis Suárez.

Busquets va intervenir aleshores amb encert i es va quedar amb la pilota, que va circular sense demora, ràpida i precisa, fins a arribar a la banda, des d'on Luis Suárez la va centrar per a l'arribada de Messi. El 10 es va desempallegar de Fuentes amb un driblatge sorprenent i va creuar amb la dreta al fons de la porteria de Casilla: 2-1. Un cop consumada la remuntada, asserenat el partit, el Barça fins i tot es va permetre marcar un gol a la sortida d'un córner: Piqué va rematar de cap el servei de cantonada servit per Rakitic per fer pujar el 3-1. Ningú va tornar a preguntar per l'àrbitre, xiulat per no concedir falta en una càrrega legal a l'entrada de l'àrea de Bertrán Bailly.

El quart va ser de Pedro, content per retrobar-se amb el gol després de l'assistència de Jordi Alba, i el cinquè el va anotar Messi, després de combinar amb Alves i també amb Pedro. El 10 va estar tan lúcid en la gestació, en el driblatge anterior a la cessió per a l'extrem, com en la definició, fantàstica per xutar el cuir després de rebre de Pedro. Encara que van jugar de sortida els deu que no van viatjar a Osca, a més de Rakitic, no va ser fàcil fixar-se en els jugadors que van acompanyar a Messi, decisiu de nou, sobretot en el gol de l'empat, molt poc abans del descans, quan l’Espanyol aspirava a assaborir al vestidor el 0-1.

No hi ha millor client com a visitant que l’Espanyol, que només suma dos punts en les seves sortides, ahir vençut de nou al Camp Nou, un estadi que no conquereix des dels temps de Lo Pelat (2008-09). El derbi ha perdut interès des que regna Messi al Barça. El rival és Cristiano Ronaldo i el Madrid.