I Podem va entrar a la política
La percepció de realisme de les seves propostes ha baixat més de cinc punts
Quan el 15 de maig del 2011, els carrers i places es van omplir d'indignats, van ser molts els que els van reclamar que a més de protestar, posessin sobre la taula propostes. Però aquest moviment d'indignació no va arribar a materialitzar-se en una oferta electoral i, malgrat gaudir d'àmplies simpaties entre la ciutadania, la indignació no va acabar d'entrar a les urnes. Uns anys més tard, Podem està tractant de capitalitzar els sentiments i anhels que el 15-M va representar. De fet, s'observen nombroses coincidències entre el moviment dels indignats i la formació de Pablo Iglesias. La més important és el seu caràcter transversal. És a dir, indistintament de l'edat, la classe social o la ideologia, tots dos fenòmens han gaudit de nombroses simpaties.
Però una vegada Podem s'ha dotat d'una estructura, triat un líder i presentat les seves propostes, aquest moviment ciutadà ha entrat a l'arena política. Tal com mostra l'anàlisi de Clima Social de desembre de Metroscopia, algunes de les simpaties inicials comencen a disminuir, especialment sobre el seu projecte polític. Així, doncs, una vegada han presentat el seu programa econòmic, la percepció de realisme de les seves propostes ha baixat més de cinc punts i el grau de confiança en el partit de Pablo Iglesias ha disminuït gairebé set punts.
Aquest descens en la credibilitat de Podem s'observa especialment entre els votants socialistes, dels quals al novembre més del 52% creia en les idees econòmiques d'Iglesias. En l'actualitat, aquesta xifra ha disminuït al 42%. També ha perdut molta confiança entre els més joves (de 18 a 34 anys), els aturats, les persones amb menys nivell educatiu, la classe mitjana-alta i els votants d'esquerres. En canvi, els votants d'Esquerra Unida i d'extrema esquerra continuen confiant en les propostes econòmiques de Podem en percentatges similars a fa un mes.
En definitiva, una vegada Podem ha baixat al terreny de les propostes, el nivell d'exigència s'ha incrementat. Gran part del seu èxit s'ha fonamentat en la seva capacitat de fer un diagnòstic que connectava amb l'estat d'ànim dels espanyols. Però la política exigeix solucions i una vegada les ha posat sobre la taula, el seu grau de confiança ha començat a disminuir.
Ignacio Urquizu és professor de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid i membre del seminari d'anàlisi política de Metroscopia.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
