La croada de Piqué

El 4 d'abril, en què es va celebrar l'anada dels quarts de final de la passada Champions, va ser un dia turbulent per a Gerard Piqué, que a causa d'una topada amb el llavors atlètic Diego Costa (ara al Chelsea) i després amb el terra, va tenir la mala sort de fer-se una fissura al maluc. Li costava caminar, incorporar-se i qualsevol moviment li suposava un gran esforç perquè el dolor era molt intens, fins al punt que a l'inici d'aquesta temporada, passats els mesos, encara s'havia de fer infiltracions per poder jugar. Però ara ja no ho fa; se sent com nou tant físicament com mentalment, entossudit a recobrar el tron dels centrals tal com va explicar en la seva primera compareixença de la temporada. “No crec que ara sigui un dels millors defenses del món”, va advertir; “però sí que ho vaig ser, i haig de tornar a ser-ho”.

Les paraules, tot i que van impactar al seu voltant perquè es considerava que amanien les crítiques, no eren buides. “Cada dia que ve a entrenar-se dóna el millor de si”, explica Mascherano. “S'està entrenant bé des del principi i ho veig genial”, afegeix Iniesta. “Fa tot el possible per jugar”, constata Luis Enrique. I quan alguna cosa se li fica al cap, no hi ha marxa enrere.

Quan va remetre la lesió de maluc, Piqué va fer una doble sessió diària per arribar al final de la Lliga, però només va poder disputar l'última trobada davant l'Atlètic. “Aquest el jugo, cal ser-hi”, responia a qui li preguntava pel dolor i a qui li deia que podia recaure. No va fer un mal partit, però el Barça va perdre la Lliga i va completar una temporada grisa. No va acabar, no obstant això, el martiri de Piqué. “Si m'hi vols, hi seré”, li va respondre Del Bosque, interessat pel seu físic i per la seva participació en el Mundial. El que va passar però, malgrat tot, és que només el va alinear en un dels dos amistosos previs, la qual cosa el va privar de minuts per agafar ritme. No les tenia totes quan va debutar davant Holanda (1-5) i va quedar assenyalat pel propi tècnic, que el va asseure al matx següent. Va ser el moment més baix del jugador, dolgut per dins i per fora. Però també va ser quan va germinar la seva voluntat d'esdevenir una altra vegada el millor. I, obstinat com és, es troba immers en això a totes tal com va fer quan es va proposar estar amb la Shakira, escriure el seu llibre o crear del no-res una empresa de videojocs que va llançar Golden Manager, de futbol.

Ha arribat al seu pes ideal, uns 83 quilos (per 1,93 metres), com en la primera temporada de Guardiola

Encara que a Piqué se li atribueix una vida d'allò més fàcil, va ser ell qui va decidir deixar el Barça, el seu gran amor, perquè va pensar que per complir el seu somni de futbolista se n'havia d'anar. Només, a la freda Anglaterra, va trobar un lloc en el filial del Manchester United, però quan va fer el salt al primer equip es va trobar amb l'eficaç parella de centrals Río Ferdinand-Vidic, amb la qual el United va guanyar la Champions League de 2008. La seva qualitat tècnica i sortida neta de pilota, característiques essencials per al Barcelona, van fer que el club blaugrana el repesqués després que es guanyés el pa al Saragossa. “Li han regalat una família estupenda, però la resta se l'ha guanyada ell”, expliquen els del seu voltant. I viu a còpia de reptes, competitiu com n'hi ha pocs, ja que no hi ha partida —ja sigui de pòquer, golf, PlayStation o fins i tot karts…— que no disputi fins al final. Ara, el seu objectiu és tan diàfan com a descomunal. “I no hi ha res que li agradi més”, diuen des del club.

La croada és el Barça —“sóc on vull ser”, va dir després de signar la seva renovació l'any passat— i no defalleix en la seva obstinació. Ja en pretemporada va afegir carrera contínua per la Carretera de les Aigües (a la muntanya), partides de pàdel amb els seus amics i una alimentació cuidada que no coneixia. “Els anys passen per tots, no ens enganyem”, diuen els que el coneixen; “tot i que de xocolata en continua menjant…”. Però ha arribat al seu pes ideal, uns 83 quilos (per 1,93 metres), com en la primera temporada de Guardiola.

Tàcticament, té una sortida de la pilota molt bona i joc aeri…  Es molt complet. N'estic content" Luis Enrique

Fora de la gespa ha donat corda a la crítica, com quan va deixar anar dues bombes fètides en l'expedició blaugrana, quan va tenir una picabaralla amb la Guàrdia Civil o quan es va distreure amb el mòbil en el partit de la Supercopa de Catalunya. “No només se'l jutja per la seva professió”, explica Mascherano. “Però no per això deixaré de ser com sóc”, va exposar Piqué la temporada anterior, al teatre Barts, en un acte d'El Terrat. Però sí que vol ser un altre central, el mateix que el va fer arribar ben amunt. “És un repte i sé que Luis Enrique em pot ajudar”, va assenyalar el central. “Tàcticament, té una sortida de la pilota molt bona i joc aeri… és molt complet. Estic content amb la seva aportació”, va reflexionar ahir Luis Enrique. No se sap si amb Mathieu, ara que Mascherano es desplega més en l'eix, arribarà a les xifres que va aconseguir amb Puyol —dels 100 primers partits que van jugar plegat només en van perdre tres—, però si que té clara quina és la seva croada. I això no comença sinó continua davant de l'Espanyol.