El ‘cas Garner’ posa en qüestió el model policial de Nova York

Vint-i-tres homes i dones bons, els que van constituir el gran jurat d'Staten Island; tres paraules, “no puc respirar”, les que criden milers de ciutadans en les protestes que recorren els Estats Units, i pràctiques policials capaces de matar en segons un nen per portar una pistola d'imitació, com les exercides a Cleveland (Ohio), amenacen amb dinamitar el més gran i més interessant experiment de transformació i aproximació d'un cos de policia a la seva comunitat en la història recent dels Estats Units: l'emprès per l'alcalde demòcrata Bill de Blasio l'últim any a Nova York, el laboratori més poblat (més de vuit milions d'habitants) i més divers (negres, hispans i asiàtics constitueixen gairebé el 60% de la població). Com als anys 60 i 70, el temple del progressisme i el liberalisme dels EUA és l'epicentre, el mirall per a tota una nació, d'una batalla de resultat incert pels drets civils.

Els efectes del cas Garner (ràbia popular, crítiques a un sistema judicial qualificat de disfuncional i un debat polític enverinat que intimida el president Barack Obama) han sepultat, esborrat dels titulars, una realitat molt diferent: la reducció a nivells històrics de la criminalitat a Nova York amb unes polítiques que pretenen reconciliar la policia amb les minories negra i hispana, les més castigades durant dues dècades de mà dura dels alcaldes conservadors Rudolph Giuliani i Michael Bloomberg. La paradoxa és aquesta: un èxit sense precedents contra el crim es viu al carrer com el pitjor moment en les relacions entre els 35.000 agents de Nova York, la força policial més gran del país, i els seus protegits. “La ciutat és més segura, però estem veient un grau d'animadversió mai vista”, alerta Ritchie Torres, regidor del Bronx.

L'ex-secretària d'Estat Hillary Clinton, aspirant a la carrera presidencial del 2016, va advocar dijous per una reforma del sistema penal i dels mètodes policials després de constatar que “els negres tenen moltes més possibilitats de ser detinguts, inculpats i condemnats a penes més dures que els blancs”. La seva és una veu més del cor contra un sistema judicial disfuncional, particularment en la figura del gran jurat, una polèmica que amenaça amb augmentar.

El fiscal de Brooklyn va anunciar ahir que convocarà un gran jurat per considerar possibles càrrecs contra el policia que va matar d'un tret el passat 22 de novembre el jove afroamericà Akai Gurley en un edifici d'habitatges protegits del mateix barri. El relator de les Nacions Unides per a les minories, Rita Izsak, va emetre ahir un comunicat en el qual va expressar la seva “preocupació legítima pel patró d'impunitat” que determinats jurats nord-americans apliquen a les minories.

De Blasio va arribar al poder amb la promesa d'una ciutat més segura, més unida i més respectuosa amb els drets civils. Les mesures de l'alcalde són les que milers de persones reclamen ara pels carrers: ha posat fi a l'stop-and-frisk (detenir i escorcollar la gent simplement pel seu aspecte), ha eliminat els arrests per possessió de petites quantitats de cànnabis, ha programat cursos formatius per a 22.000 agents, ha implantat càmeres que gravaran l'actuació diària dels policies, ha transformat l'acadèmia policial perquè abordi la formació d'agents des de perspectives més integradores i ha establert procediments per treure de les comissaries i de les presons milers de malalts mentals. Com a resultat, les queixes contra la policia s'han reduït un 26% de juliol a novembre (de 2.450 a 1.813) pel que fa al mateix període de l'any anterior, i un 10% entre gener novembre (de 5.004 a 4.510).

I tot ho ha fet de la mà del seu cap de policia, William Bratton, defensor en el seu moment de la intolerància absoluta contra el petit delicte. El resultat ha estat una caiguda històrica en tots els indicadors de criminalitat, estadístiques que van ser presentades 24 hores abans que la sentència del cas Garner ho fes saltar tot en mil bocins. “Totes aquestes reformes les hem introduït amb un sol objectiu: que la comunitat i la policia avancin juntes", va declarar dijous De Blasio.

Ara, l'alcalde intenta un equilibri impossible. D'una banda, calmar els ànims de la població negra per evitar la violència. D'una altra, no desdenyar una policia que durant 20 anys ha gaudit d'un gran poder intimidatori i que avorreix l'alcalde quan es posa del costat dels col·lectius negres, un tema molt delicat ja que el regidor està casat amb una afroamericana i els seus fills són de raça negra.

De Blasio va arribar al poder amb la promesa d'una ciutat més segura, més unida i més respectuosa amb els drets civils

Thomas A. Reppetto, historiador de la ciutat de Nova York i expert en criminologia, fa referència al gust de la policia per les polítiques de mà dura perquè aquestes polítiques són comparables a una estratègia militar: “La policia vol presentar aquesta batalla perquè és l'única que fins ara ha guanyat”. Passar de 700.000 detencions per delictes menors el 2011 a només 50.000 aquest any és un salt al buit per a un cos educat per dominar el carrer. En el fons, rere la mort de Garner hi ha la resistència del cos a abandonar la teoria de les finestres trencades, que va néixer a Nova York com a model per a tot país.

La citada teoria (si el vidre d'una finestra apareix trencat i no es repara, l'endemà estaran trencades totes les finestres) va néixer el 1982, any rècord de criminalitat a Nova York, i es tradueix en massives detencions per petits delictes. Garner va morir asfixiat quan era arrestat per vendre cigarrets. Per als crítics, la teoria empara excessos policials contra negres, hispans i pobres en general. “Hi ha una tensió molt real perquè molts ciutadans han perdut la fe en nosaltres. Creuen que no som justos i imparcials. Cal restaurar la confiança”, va declarar a la televisió el cap de la policia de Filadelfia, Charles Ramsey, assessor particular sobre la qüestió del president Obama.