‘Wearables’: tecnologia a la pell

Quan arriba, a primera vista sembla un treballador més de Google. Un més dels molts d'origen asiàtic. Un més que es vesteix de manera informal. I un més que es mou per l'edifici principal de Mountain View, la seva seu principal, amb una carmanyola de cartró. Tots pressuposen que a dins hi deu portar algun menjar de les moltes cuines i cafeteries desplegades pel campus. Ell simplement vol passar inadvertit.

Quan s'asseu, obre el cofre dels tresors: sis rellotges intel·ligents, mitja dotzena de rellotges intel·ligents que es connecten al mòbil i dels quals només la meitat està al mercat.

Els altres han de servir per conquistar definitivament els canells durant el 2015. Qui els mostra és Jeff Chang, responsable d'Android Wear, el sistema operatiu de Google per als dispositius que es porten enganxats a la pell, els wearables. I no es queden únicament en ulleres i rellotges, encara que ara com ara són les versions més populars d'aquest tipus de novetats tecnològiques.

Les Google Glass van ser una fita mediàtica, un cop d'efecte de la gran empresa nord-americana, però després d'un parell d'actualitzacions de maquinari, una venda al públic durant 24 hores i un acord amb Luxottica, els fabricants de Ray-Ban, no es va saber res més de la seva arribada definitiva a les botigues. Chang intenta desviar la conversa: “Confio que sigui aviat, però prefereixo no pensar en una sola modalitat, sinó en les possibilitats [del sector]”.

En altres paraules: “El naixement d'aquests aparells serà una nova revolució. Ens ajudarà a ser feliços i més productius. I no seran cars, n'hi haurà per a totes les butxaques”.

Rellotges

Sony, ASUS i LG són les tres firmes que preparen llançament de rellotges i les propostes dels quals ensenya amb il·lusió el responsable d'Android Wear, Jeff Chang. La primera marca ja n'ofereix un, i el nou farà servir el mateix carregador que els mòbils; una forma de pal·liar la diversitat de cables i endolls. L'autonomia, en canvi, continua sent un dels temes que cal resoldre. Chang descarta l'ús de l'energia cinètica, la que es genera a partir del moviment i que han utilitzat tradicionalment els rellotges analògics: “S'ha estudiat, però la potència no és prou per alimentar aquesta mena d'aparells”.

Google no està sol en la batalla. Tampoc són els pioners. El primer rellotge que va aixecar l'interès del consumidor més entusiasta va ser el Pebble, nascut de la web de finançament col·lectiu Kickstarter. Amb tinta electrònica, diversos dies d'autonomia i resistència a l'aigua, semblava que havia resolt alguns dels problemes que avui afronten a Google; no obstant això, els va faltar olfacte per entendre com evolucionaria. Estan fora de l'aspecte esportiu i la seva connexió encara resulta feixuga. S'han convertit en un objecte de culte.

Apple ha estat l'última a sumar-se a la moda, en el sentit més ampli. Tant per preu com per disseny, es concep com un complement. La presentació de l'Apple Watch va comptar amb l'elit del disseny. El jugador de bàsquet Kobe Bryant és un dels pocs que ha pogut fer-lo servir, però no en diu ni piu. Fins a començaments del 2015, segurament abans de Sant Valentí, un bon pic de vendes, no arribarà al mercat.

La seva proposta, amb diversos acabats en colors i materials i amb enfocaments diferents, permet un rang de preus que oscil·larà entre els 400 i 1.500 euros, segons vaticinen els analistes. La poma, oficialment, no parla del tema. El més cridaner, fins ara, ha estat el sistema operatiu. El menú es controla amb una metàfora, una picada d'ullet al model tradicional. La corona amplia o allunya les aplicacions; després s'hi navega tocant la pantalla. Una forma de crear un precedent en el disseny d'Apple: unir l'estil clàssic amb l'innovador.

En tot cas, tant Google com Apple enfoquen el rellotge com un complement al mòbil. Un aparell amb diverses funcions, però sempre enganxat al telèfon intel·ligent. Will.i.am, el líder dels Black Eyed Peas i director creatiu d'Intel, ha apostat per un model autònom, amb la seva pròpia SIM a l'interior per prescindir del telèfon com a centre de control. Chang no descarta que Android Wear algun dia sigui independent: “L'important és que sigui pràctic. Per exemple, s'ha aconseguit que es pugui sortir a córrer amb el rellotge mentre s'escolta música”.

First V1sion, vídeo en primera persona

Una samarreta amb ulls: la First V1sion, ideada pel creatiu José Ildefonso i l'enginyer de telecomunicacions Roger Antúnez, grava vídeo en alta definició i permet emetre imatges a temps real gràcies a un emissor de radiofreqüència. Per si hi ha confusió, Ildefonso aclareix que la seva càmera no té res a veure amb les GoPro : "Ells es dirigeixen al mercat de consum, nosaltres busquem els professionals i oferim seguretat". Per seguretat es refereix al fet que la càmera està pensada per no durar. Sembla una contradicció, però no ho és. En cas de pressió, fricció o cop, es trenca. "Si fos robusta, seria perillosa. Sempre val més comprar-ne una de nova que causar un dany físic", aclareix. Durant aquest curs formen part de la promoció 2014-2015 de Wayra, la incubadora de start-up de Telefónica. "Ha estat un salt", explica Ildefonso, "estàvem al buit, sense oficina. Ara ens ajuden a fer proves, buscar socis…". Les primeres comandes, de moment, arriben de l'Orient Mitjà. D'aquí esperen accedir a televisions d'Europa i dels Estats Units. "Volem posicionar-nos com la millor forma de viure l'esport", insisteix.

Intel i Qualcomm, les dues grans firmes fabricadores de xips, saben que el futur dels seus negocis depèn de la seva capacitat per entrar en aquest terreny. Qualcomm va començar amb Toq, un model de 250 dòlars que es connecta amb Android i que la seva millor característica és la pantalla Mirasol, similar a la tinta electrònica dels llibres, però a color i amb interacció. Gràcies a ella pot oferir fins a tres dies lluny de l'endoll. Des d'Intel, per la seva banda, han posat tot el seu esforç a anar un pas més enllà. El món dels mòbils els va enxampar centrats en l'ordinador. Quark és el seu processador, diminut i de poc consum, pensat per convertir-se en el cervell dels wearables.

Polseres

L'ús més comú per a les polseres, ara com ara, és l'esportiu. Aquí va sorgir el fenomen. Eren Frohman, exciclista professional a Israel, s'ha traslladat a Silicon Valley, on ha creat Connected Goal. La seva meta és solucionar un problema que encara ha d'arribar: “Cada sistema té les seves gràfiques, la seva forma de mesurar, la seva manera de comptar”. Ho diu mentre mostra amb orgull els dos braços plens de polseres de mesurament. Cadascuna li dóna un paràmetre diferent: unes inclouen el pols, d'altres l'altura; unes distingeixen entre córrer, caminar i anar amb bicicleta; també n'hi ha de submergibles… A sobre, cadascuna s'entén amb una aplicació diferent. La seva empresa vol construir un ecosistema comú, un lloc de mesura universal que creï un estàndard. La idea ja l'han adoptat Google i Apple, creant un panell general que aglutini l'activitat, però, de nou, repetint l'error. No hi ha comprensió entre les dues plataformes.

Fitbit, Jawbone, Runtastic i Nike són algunes de les que ja tenen polseres dedicades a l'esport. Els rellotges de Samsung i Motorola inclouen un sensor de pols i diversos de dedicats al moviment. Microsoft planteja un híbrid, Band, que uneix l'esport amb la part social de notificacions i motivació a través dels contactes. El que alguns veuen com una molèstia, per al gegant de Redmond és un afegit que enriqueix.

Benestar i comoditat

Motorola, la firma que va inventar el telèfon mòbil fa més de 30 anys, no vol arribar tard al tren dels wearables. A finals d'estiu va mostrar un auricular anomenat Hint que recordava al de la pel·lícula Her. Aquí no apareix Joaquin Phoenix ni alberga a l'interior un sistema operatiu capaç d'enamorar, però sí que hi ha una sèrie de comandos que poden ajudar a deixar el mòbil a la butxaca durant més temps. Encara sense preu ni data de sortida, Hint contesta missatges, posa música, ens guia per arribar a un lloc… La funda amaga funció de recàrrega gràcies a una petita plataforma. Tot molt discret. Com les pel·lícules d'espies, però sense la conspiració.

Els inversors ja han posat la vista en aquest camp. Vinod Khosla, la fortuna del qual supera els 1.600 milions de dòlars, n'ha dedicat 13 al desenvolupament de Thync, un petit aparell que s'integra a la roba i detecta l'estat d'ànim de qui el porta. Lumo, d'altra banda, es col·loca a les peces amb un imant, quan es passa massa temps assegut o la postura no és correcta, vibra o envia un senyal a través del mòbil. I entre els pocs que donen a les polseres un ús diferent a l'esportiu, hi ha els creadors de les EveryKey. L'objectiu és que s'utilitzin com una alternativa a les claus tradicionals, connectades amb la casa, la feina i fins i tot el cotxe.

A partir d'ara, la clau serà no tant la forma d'aconseguir la informació, problema que es resol amb sensors cada vegada més assequibles, sinó la capacitat per mostrar els resultats de manera adequada. A Phillips consideren, precisament, que “la combinació de wearables i big data serà l'autèntica revolució”. Però no tot són bons auguris: segons un informe de PriceWaterHouseCoopers, el 33% dels que ja han adquirit un wearable l'abandona abans del primer any. Un altre estudi de BI Intelligence va més enllà i assegura que el 2019 la venda de polseres intel·ligents decreixerà. El rellotge es menjarà el seu espai. Vaticinen que en el seu primer any Apple aconseguirà el 40% del mercat.