_
_
_
_

El Pepe torna a conrear la seva horta

Les eleccions d'aquest diumenge marquen la fi del mandat de José Mujica, el president que va situar l'Uruguai en el mapa del món i que ara serà senador

Francisco Peregil
Un lloc de venda de samarretes amb el rostre de Mujica a un dia de les eleccions a Montevideo.
Un lloc de venda de samarretes amb el rostre de Mujica a un dia de les eleccions a Montevideo.AP

Un dels pocs antulls que es pretén donar José Mujica quan acabi el mandat presidencial és visitar el poble basc de Muxica, de poc més de 1.500 habitants. D'aquest poble va marxar el seu besavi cap a l’Uruguai el segle XIX, el va visitar per vegada primera l'any passat i és on pretén tornar l'any que ve. Aquest diumenge se celebren a l’Uruguai les eleccions presidencials que marcaran la fi del seu mandat, però no el de la seva presència en política. L'esquerrà Tabaré Vázquez, de 75 anys, és el favorit en totes les enquestes davant del candidat del Partit Nacional de centredreta, Luis Lacalle, de 41. Demà es coneixerà el guanyador, però Mujica no haurà de cedir la butaca presidencial fins l'1 de març, tal com estableix la Constitució. A partir d’aleshores, seguirà vivint a l'horta i no es quedarà de braços plegats. Al Front Ampli, la seva formació i la de Tabaré Vázquez, saben que el Pepe és la màquina més poderosa de guanyar vots i no pretenen malgastar-la.

Una persona molt propera a Mujica el descriu: “És un animal polític incansable, és com un d'aquells vells que t'arreglen una cadira, després una taula, l'armari, tornen a la cadira i serien capaces de trencar-la només per poder-la arreglar altre cop”. Té 79 anys, nou més que la seva dona, la també exguerrillera dels Tupamaros Lucía Topolansky. Tots dos treballaran plegats durant els propers cinc anys com a senadors del Front. El Pepe, vaticina ella, “farà un gran paper com a mediador al Senat. Perquè és un gran negociador. A casa nostra he perdut el compte de les reunions que s'han fet amb sindicalistes, mestres, agricultors, veïns, generals, ministres… I en el Senat va tenir el seu soldat més fidel, que sempre vaig ser jo. Finalment coincidim en una legislatura com a senadors”.

Dels 27 grups que integren el Front Ampli només set tenen un pes important, com el Partit Socialista i el Comunista. Però la formació que més vots ha aconseguit en les legislatives des de fa deu anys és la de Mujica, al qual donen suport tres de cada deu votants del Front. El seu nom oficial és Moviment de Participació Popular (MPP), però entre bromes se l’anomena el Moviment del Pepe.

“És un animal polític incansable, és com un d'aquells avis que t'arreglen una cadira, després una taula, l'armari, tornen a la cadira i serien capaços de trencar-la només per poder-la arreglar de nou”

A més del Senat, Mujica ja està preparant una escola de formació agrària a casa seva. “Tenim un terreny de catorze hectàrees i mitja”, explica Lucía Topolansky. “En una petita part conreem les nostres flors, fruits i verdures. I ara hem creat una fundació per formar la gent. Avui no es pot fer pujar una persona a un tractor que ha costat 80.000 dòlars sense saber com funciona. I no serveix de res sembrar fruits si després no saps com gestionar-los. El dia de demà, si ens han de recordar per alguna cosa al barri, que sigui com uns vells bojos que van fundar aquesta escola i van donar el terreny quan van morir”.

Però el Senat, l'escola agrària, el viatge al poble de Muxica i les conferències que pronuncia a l'exterior, potser no seran prou projectes per esgotar tota la seva energia. Així que Mujica també es dedicarà a “donar suport als seus pollastres”, és a dir, a donar suport als candidats del MPP en les municipals que se celebraran a l’Uruguai el maig del 2015. Les negociacions internes del Front són tot un univers d'equilibris i concessions en què Mujica se sap moure perfectament. Però fins i tot ell, amb tot el carisma i el poder que té com a president, ha patit derrotes sonades més d’una vegada.

A mesura que s’acosta el final del mandat, Mujica va millorant la seva imatge positiva en deu punts, del 54 al 64%. “En un món on la política està cada vegada més desprestigiada”, explica la seva dona, “ell ha sabut donar-li prestigi. Per què un president ha de viure de manera diferent que un ciutadà mitjà del seu país? No hi ha cap raó política, social ni jurídica. Això és un mal costum de la monarquia”.

Molts empresaris i polítics de l'oposició reconeixen en públic que si avui no cal explicar al món que l’Uruguai no és el Paraguai és gràcies al Pepe. L'octubre del 2011, quan feia dos anys que era president, Mujica va assistir a un acte oficial a Hamburg. Un testimoni recorda que la traductora el va presentar tres cops com a president del Paraguai, fins que el mateix ministre d’Exteriors alemany la va interrompre per corregir-la. Probablement, el senador Mujica no es trobarà mai més en aquesta situació incòmoda.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Francisco Peregil
Redactor de la sección Internacional. Comenzó en El País en 1989 y ha desempeñado coberturas en países como Venezuela, Haití, Libia, Irak y Afganistán. Ha sido corresponsal en Buenos Aires para Sudamérica y corresponsal para el Magreb. Es autor de las novelas 'Era tan bella', –mención especial del jurado del Premio Nadal en 2000– y 'Manuela'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_