Radicals de totes les ideologies

El Frente Atlético va néixer a finals de la temporada 1982-83. En l'actualitat, té uns 2.500 integrants, dels quals un centenar són violents i són coneguts dins del fons que ocupen al Calderón com “el grup dels pelats”, en al·lusió a l'estètica ultra, per més que últimament ja no se'ls pot reconèixer per portar el cap rapat i jaquetes tipus bomber. D'extrema dreta, el Frente ha format part històricament de la família Blood & Honour, mentre que els Ultrasur del Madrid, amb els quals comparteixen la doctrina feixista i racista, però de qui són enemics acèrrims, es definien com a Hammerskin. “El que ha succeït és el més greu que ha passat en els últims 16 anys”, reconeixia un antic integrant del Frente, en referència a l'assassinat d'Aitor Zabaleta, seguidor de la Reial Societat a qui Ricardo Guerra Cuadrado va clavar una punyalada fora de l'estadi. “Això suposarà el cop de gràcia per al Frente”, donaven per fet al fons.

I qui són els Riazor Blues? Van començar com a aficionats cridaners i esvalotadors i van acabar com a grup ultra que va créixer sobretot per la rivalitat entre Deportivo i Celta als anys vuitanta. Va ser el 1986 quan un grup de joves va aprofitar que l'Ajuntament de la Corunya va disposar una flota d'un centenar d'autocars gratuïts per acompanyar l'equip a un partit a Oviedo. L'experiència els devia resultar tan gratificant a alguns que van decidir agrupar-se des de llavors per veure els partits de l'equip des de l'únic fons que llavors tenia l'estadi de Riazor. Allà creixia des de feia dos anys la penya Barrio Sésamo, en la qual van germinar els Riazor Blues, escissió que es va acabar de produir a mitjan 1987 per un ascens que se'n va anar de la Corunya cap a Vigo de manera polèmica. Van fer d'una cabra revestida amb la samarreta blanc-i-blava el seu símbol i es van guanyar un cert predicament com a grup d'animació fins i tot entre mites, com l'entrenador Arsenio Iglesias, que s'hi va referir com “aquests nois descamisats que recorren tot Espanya per animar-nos”.