La sequera i una gestió poc eficaç ofeguen el parc de l’Albufera

“Ara hauríem de veure la perellonà [inundació màxima del llac de l’Albufera], s'hauria de poder anar amb barca pels arrossars i mireu, estan secs”, emfatitza Josep Cavaller, president de la Comunitat de Pescadors del Palmar. El nivell del llac, joia del Parc Natural de l’Albufera, va començar a caure a l'estiu però a finals d'octubre, amb l'absència de les pluges de la tardor, van saltar les alarmes: el llac havia retrocedit més de 23 centímetres i necessitava cabal extra per recuperar-se. La típica estampa del llac que, vist des de l'aire, multiplica per cinc la seva extensió per la inundació dels arrossars que l'encerclen, està inèdita a aquesta època de l'any.

“Si no hi ha prou aigua al llac, no s'hauria de bombar als tancats [els últims camps d'arròs guanyats a l'Albufera i situats per sota del nivell del llac], ni als vedats de caça perquè encara baixa més el nivell”, diu com a resum del que ha passat aquest any. Els interessos de l’Albufera són molt més amplis que els dels arrossers. Hi ha interessos culturals, mediambientals, pesquers i fins i tot turístics.

Acció Ecologista-Agró (AE-Agró), organització present en la gestió del parc, coincideix amb el president dels pescadors i afegeix més causes del desastre. El bombament d'aigua als tancats, la mala gestió de la gola de Pujol –que comunica el llac amb el mar– i la sequera dels dos últims anys expliquen la precària situació d'aquest paratge d'un valor ambiental incalculable, diagnostica l'ecologista Víctor Navarro. AE-Agró exigeix que es convoqui la comissió de la sequera per adoptar solucions i que la "gangrena" del llac no vagi a més.

La situació ha generat alarma i molts –grups polítics, ecologistes, veïns del parc i el mateix Ajuntament de València, propietari del llac– han sortit des del setembre en defensa de l'aiguamoll, sobretot per demanar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), l'única administració competent, que deixi anar cabal per recarregar l'aiguamoll i evitar més riscos a un parc el llac del qual representa només 3.000 de les 21.000 hectàrees de la seva extensió total.

La ‘perellonà’ –inundació màxima del parc– es retarda aquest any

L'equilibri és precari en un espai amb quatre ecosistemes diferents (mar, devesa, aiguamoll i muntanya) en una línia recta de 20 quilòmetres, recorden els habitants del parc. A causa dels anys de contaminació, amb acumulació de metalls pesats als fons, i al fet que els aqüífers estan taponats, si es produeix un descens traumàtic del nivell de l'aigua al llac, es perd oxigen i milers de peixos poden morir.

Per efecte de la sequera ja no baixa aigua del riu Xúquer al llac, tampoc hi ha recàrrega d'aqüífers –situació a la qual ha contribuït en part la substitució del reg agrícola per inundació pel de degoteig– i a l'aigua depurada que s'envia de Pinedo li falten nutrients.

Cavaller recorda que els pescadors fa segles que són al parc i recorda els temps en què s'extreien del llac –al qual el peix entra a través de les goles– centenars de quilos de llobarro, llissa, angules i fins i tot gambeta. Ara tot ha canviat. “L'Administració està fent un esforç per recuperar determinades espècies però la gestió de l'aigua s'ha de modificar perquè la dominen els agricultors”, denuncia el president dels pescadors.

Les comportes de comunicació amb el mar estan tancades més del compte per evitar, amb el nivell tan baix del llac, que les aigües se salinitzin, però alhora impedeixen l'entrada del peix. Per això Cavaller insisteix que no s'ha de buidar més el llac, bombant l'aigua als arrossars. El cicle vegetatiu d'aquest cultiu comença amb la sembra al maig i culmina amb la sega al setembre. Després els camps s'inunden a l'hivern fins que arriba el moment d'assecar-los i preparar-los per a una altra sembra.

José Segarra, director del Parc Natural, explica la importància de la perellonà, que és quan el llac reivindica el seu territori i els límits del llac es confonen amb els dels arrossars. “Aquesta inundació atreu les aus aquàtiques, renta les terres, i, el més important, frena la salinització de l'aigua i de l'ecosistema” perquè la massa d'aigua dolça és més gran i frena la intrusió pel subsòl de la sal marina. Segarra subratlla que aquest any s'ha retardat tot. La campanya de l'arròs i la de caça s'han solapat en el temps, fet que ha generat algun petit conflicte. I els arrossars que s'han omplert ho han fet en detriment del cabal del llac, atès que amb prou feines ha plogut fins aquest cap de setmana. Els tancats perimetrals al llac s'han inundat només amb l'efecte de la gravetat i les aportacions fluvials procedents del Túria (pel nord) i el Xúquer (pel sud) no arriben al llac fins que s'omplen els arrossars confrontants al mar. Els vedats de Silla, Sollana, Sueca i Cullera també han necessitat aigua amb urgència amb els permisos de caça ja pagats i, al final de la cadena, hi ha el llac. “Habitualment els terrenys s'entollen en poc més d'una setmana però aquest any el procés serà més lent”, pronostica el director del Parc, que aposta, junt amb els pescadors i els ecologistes, per una comissió tècnica de l'aigua del parc on estiguin presents tots els actors amb interessos o competències en el paratge natural.

L’embolic de competències complica el diàleg dels actors

L'embolic administratiu entorn del Parc Natural de l’Albufera no facilita l'entesa entre els actors del parc. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer és l'únic organisme que pot ordenar el desembassament d'aigua, després hi ha els regants, que gestionen el pas de l'aigua per les séquies, l'Ajuntament de València, propietària del llac, i la Junta de Desguàs, que decideix quan es tira aigua al mar. La Junta del Parc, que depèn de la Generalitat, s'encarrega del control i l'anàlisi de la qualitat de l'aigua.

Un portaveu de la CHJ resta gravetat a la situació. “Els nivells a l'Albufera de finals d'octubre van ser semblants als de l'any passat i no eren els més baixos dels últims anys; eren, de fet, superiors als de l'any 2006”. Al llarg del novembre han crescut els nivells, que, segons reconeix la CHJ, s'han vist afectats pel funcionament de les goles al final de la campanya arrossaire, per l'ompliment dels tancats i les derivacions d'aigua de les comunitats de regants.