Un capellà condemnat per pederàstia treballa per a la diòcesi de Còrdova
Rey Godoy va fer tocaments a vuit nenes quan era rector de Peñarroya "El van mantenir els tres anys que va durar el judici", es queixa una mare
L'Església de Còrdova manté un capellà condemnat per pederàstia treballant a la diòcesi. Es tracta de José Domingo Rey Godoy, religiós sentenciat el maig del 2003 a 11 anys de presó per abusar sexualment de vuit menors d'entre vuit i nou anys. L'home va obtenir la llibertat condicional el 2010. Durant els mesos de l'octubre del 2000 al juny del 2001 va abusar al confessionari de diverses nenes que s'estaven preparant per rebre la primera comunió a l'església d'El Salvador de Peñarroya-Pueblonuevo (Còrdova). Les agressions —fonamentalment tocaments— es van produir quan era bisbe Francisco Javier Martínez, actual arquebisbe de Granada. Allà s'ha tornat a viure un altre presumpte cas de violència sexual a menors per tres capellans i un professor de religió que ha obligat Martínez a demanar perdó públicament.
Com ha passat a Granada, on els religiosos han seguit en actiu amb permís de la diòcesi, el bisbe Martínez tampoc no va rellevar mai del seu lloc de rector a Rey Godoy. I això, malgrat les gravíssimes acusacions que se li feien per les famílies de les menors. “Volíem que el bisbe sabés el que estava passant amb ell i que l'enviés lluny del nostre poble. Volíem evitar el calvari pel qual suposàvem que passaria la nostra filla si el cas es judicialitzava”, explicava el 2010 una de les mares de les menors. Però Martínez es va mantenir inamovible i va deixar el capellà al capdavant d'una parròquia completament polaritzada entre els qui creien el religiós i els qui defensaven les nenes. No va ser el seu únic suport. Antonio Jurado Torrero, llavors vicari de la zona, representant del Bisbat de Còrdova, va donar suport plenament a “la bona conducta” i la moral de Rey Godoy.
El capellà va arribar a reconèixer algun possible tocament "fortuït", però mai libidinós amb alguna de les nenes
Davant aquesta falta de resposta de les autoritats eclesiàstiques, les famílies de les víctimes van acudir a un advocat. La presentació de la denúncia va desencadenar una guerra al poble entre partidaris i detractors del sacerdot.
El successor de Martínez al capdavant del Bisbat de Còrdova, Juan José Asenjo —avui arquebisbe de Sevilla— va apartar finalment Rey Godoy del seu lloc. El capellà sempre ha negat totes les acusacions que se li van fer. Només va arribar a reconèixer algun possible tocament “fortuït”, però mai libidinós amb alguna de les nenes.
No obstant això, en el judici, que es va celebrar el 2003, quatre dones més, que llavors tenien entre 23 i 30 anys —i entre les quals hi havia una catequista—, van atestar contra el religiós. Totes van dir que havien estat víctimes d'abusos semblants per l'acusat quan tenien edats similars a les de les nenes que van denunciar Rey Godoy.
El bisbe Asenjo va mostrar el seu "suport i proximitat" al capellà fins i tot mesos abans que ingressés a la presó
Una dècada després, la diòcesi de Còrdova segueix mantenint un mutisme absolut sobre l'afer. Però el silenci de la congregació no ha evitat el record d'un dels episodis més durs en la recent història de l'Església a la província. Visitación, la mare d'una de les menors, va expressar aquest dijous la seva ràbia a Radio Córdoba Cadena SER: “Ells sabran el que fan, però no m'estranya que segueixi treballant perquè van ser capaços de mantenir-lo com a rector durant els tres anys que va durar tot el procés judicial”.
Malgrat la condemna dels jutges, Rey Godoy mai no va perdre la comprensió de l'Església. El mateix bisbe Asenjo va mostrar el seu “suport i proximitat” al capellà, fins i tot mesos abans que aquest ingressés a la presó. La seva entrada entre reixes va ser un altre exemple de la polarització que va viure la societat cordovesa i especialment la de Peñarroya. Part del poble celebrava que el religiós estigués ja entre reixes, mentre que 2.800 veïns no van dubtar a sol·licitar-ne l'indult recollint signatures en favor del capellà condemnat.
Segons assenyalaven fa quatre anys els veïns, Rey Godoy vivia a Còrdova amb la seva família. La web de la diòcesi assenyala que el religiós, que ja ha complert la condemna, treballa com a personal diocesà en l'arxiu.
