El Chelsea més Chelsea

El Chelsea torna a ser el Chelsea. Obra i art de Mourinho. L'equip londinenc recorda la seva millor versió, aquella que ja li va donar el portuguès en els dos anys inicials de la primera etapa, quan collava en camp contrari i era un cicló impossible d’aturar, per més que no aconseguís arribar al cim amb la Champions. Transicions fulgurants, curses supersòniques i barreges d'alta nissaga a les zones concloents. I gols a mansalva. Així, el Chelsea ja és el líder de la Premier amb sis punts d'avantatge sobre l'efervescent Southampton de Koeman, i amb vuit i 13 sobre el Manchester City i el United respectivament.

Courtois (Chelsea; 22 anys). A l’Atlètic de Madrid va deixar clar que era un porter en majúscules, una assegurança sota els pals de reflexos felins. Ha estat capaç de fer seure Cech, sens dubte en l'elit dels porters, i amb prou feines ha sofert per adaptar-se a la Premier, on els porters no gaudeixen dels privilegis de la Lliga, intocables com són a l'àrea. Contra el WBA (2-0) va tornar a deixar el seu marc a zero.

Nathaniel Clyne (Southampton; 23 anys). Aquest lateral, tot un coet difícil d’aturar que ja ha estat internacional amb Anglaterra, s'està menjant a mossegades les bandes de la Premier. Ràpid com a pocs, corregeix amb les cames els errors de posició i s'expressa de meravella en camp contrari, excel·lent proveïdor de pilotes. I també té arribada a l'àrea, com expressen els dos gols d’aquesta temporada. L'últim, ahir contra l’Aston Villa (1-1) per col·locar el sorprenent Southampton a la segona plaça de la taula.

Jerome Boateng (Bayern de Munic; 26 anys). Va entendre Guardiola que al central, superdotat pel que fa al físic i en la seva capacitat per jugar, només li faltaven coneixements tàctics per ser un saguer superlatiu. El temps els ha donat la raó, atès que ja ningú no dubta de la seva capacitat per ser el capatàs del Bayern. No perd el lloc i tampoc els partits. Contra el Hoffenheim va liderar com sempre la seva defensa (4-0) per mantenir-la imbatuda.

Fanni (Olympique de Marsella; 32 anys). El lateral, reconvertit en central des que Bielsa es va fer càrrec de l'equip, no ha tingut gaire continuïtat a causa de les excel·lents prestacions de N’Kolou i Morel. Però en cap partit protesta, més marcador que esteta, així ho va evidenciar contra el Girondins de Bordeus (3-1), enfrontament a la part alta de la taula que manté l’OM com a líder, assetjat pel totpoderós PSG.

Reus (Borussia Dortmund; 25 anys). No va fer un gran partit contra el Paderborn (2-2), però el futbol estava d'enhorabona, perquè l'hàbil extrem ha recuperat la seva màgia després d'una greu lesió al genoll. Per a infortuni seu i dels afeccionats amb bon gust de futbol, una entrada d'un rival va trencar-li els lligaments laterals externs del turmell, motiu pel qual s’ha acabat el seu 2014. Se l’espera amb els braços oberts.

Yaya Touré (Manchester City; 31 anys). Li ha costat agafar el fil al curs, dièsel en l'arrencada. Però suma mitja dotzena de partits d'alt voltatge i contra el Swansea (2-1) va aconseguir marcar el gol definitiu després de culminar una gran paret amb Fernandinho. És el segon gol de la temporada, però si s'afila una mica les festes cauran en abundància. Pocs migcampistes tenen el seu recorregut i punch.

Pogba (Juventus; 21 anys). És el present i el futur de França, potser també de l'univers del futbol. Els seus gairebé 1,90 metres no discuteixen amb la seva qualitat per fer amb la pilota el que li dóna la gana, motiu pel qual és molt complicat enxampar-li el truc. Reparteix joc, arriba i trenca. Descartat per Ferguson al United, va arribar a la Juve per guanyar-se un nom que ara ja està subratllat. Contra el Lazio (0-3) va celebrar dos gols.

Diego Farías (Cagliari; 24 anys). Tot i que Zeman no li ha donat gairebé fil en l'equip sard, el brasiler sembla haver explotat a la banda esquerra. La setmana anterior va empatar amb el Gènova i aquesta va fer el que havia de fer contra el Nàpols amb dos gols. Hàbil, amb regateig, carrera i punteria, és un perill de difícil parar. I amb Zeman té camí per explotar.

Fredy Montero (Sporting Lisboa; 27 anys). Fitxat de l’MLS americana per 10 milions, pocs confiaven que el davanter colombià donés alegries a l'exigent afició lisboeta. Però el punta aprofita ara els minuts que li ofereix el tècnic Marco Silva, fins al punt que en els últims cinc enfrontaments suma el mateix nombre gols. Els dos últims, aquest cap de setmana contra el pla Espinho, rival s la Copa (0-5).

Diego Costa (Chelsea; 26 anys). Insaciable davant el gol, no hi ha partit en què els aficionats blues no li cantin o el victoregin. Acumula 11 dianes en 10 partits, un ritme de rècord que des d’Espanya es critica, sobretot perquè el jugador va al·legar molèsties físiques per no anar a la selecció al mateix temps que brillava al Chelsea. Ovacionat per Mourinho, la seva voracitat no té fi i aspira a guanyar el Pichichi de la Premier com va fer el curs anterior a la Lliga, llavors amb l’Atlètic.

Danny Ings (Burnley; 22 anys). No és famós ni acapara els flaixos dels estadis. Però el davanter anglès, potser un dels nous més prometedors que hi ha al país, s'està guanyant un lloc entre els elogis generalitzats. Ja va superar-se com a Championship el curs anterior –21 gols en 40 partits– i ara reclama el focus d'atenció. Si repeteix actuacions com la d'aquesta setmana contra l’Stoke (1-2), on va marcar els dos gols del seu equip, serà qüestió de temps.