El jutge envia a presó l’ex-primer ministre de Portugal José Sócrates

El jutge Carlos Alexandre ha ordenat presó preventiva a l'ex-primer ministre de Portugal, José Sócrates, segons ha anunciat l'advocat defensor, que ha qualificat la decisió d'injusta.

El jutge ha ordenat també presó preventiva per Carlos Santos Silva, el seu amic i probable testaferro, i també per al xofer João Pernas. Només ha quedat lliure de la presó l'advocat Gonçalo Ferreira, que ha hagut d'entregar el passaport, ha de presentar-se dues vegades per setmana als jutjats, no pot comunicar-se amb els altres acusats ni abandonar el país.

Tant l'ex-primer ministre socialista com el seu amic Santos Silva han estat acusats de frau fiscal qualificat, corrupció i blanqueig de capitals. El xofer s'escapa del delicte de corrupció, però se li afegeix el de possessió d'arma il·legal.

L'advocat de Sócrates, João Araújo, va qualificar la decisió de "profundament injusta i injustificada, i que penso recórrer si el meu client no em diu el contrari". Araújo també ha lamentat les condicions en què han hagut de treballar els periodistes durant aquests tres dies, al carrer durant dotze hores i sense cap mena de comunicació dels jutjats fins a que es va llegir un comunicat a les 22.30 de la nit, quatre hores després del que s'havia anunciat.

El comunicat no exposa els arguments que fet que el jutge Alexandre prengués aquestes mesures ni cap detall de les investigacions, més enllà del temps que van passar els acusats als interrogatoris.

L'interrogatori a l'ex-primer ministre de Portugal José Sócrates, detingut divendres per sospites de blanqueig de diners, corrupció i evasió fiscal, va concloure el migdia de dilluns, després de diversos dies. Segons el seu advocat, Sócrates va respondre a totes les preguntes, malgrat que s'hi podia haver negat.

Aquest dilluns s'ha sabut, segons el diari Público, que el xofer viatjava periòdicament a París per lliurar diners a l'ex-primer ministre. Sócrates, que portava allà un gran tren de vida des que va renunciar al càrrec el 2011, no en tenia prou per mantenir aquest ritme d'acord amb els ingressos declarats; a París, no tenia feina remunerada. Pernas anava amb cotxe, un mitjà que deixava menys rastres i proporcionava més autonomia que l'avió. La transacció era de milers d'euros i en maletes.

Aquesta informació, segons les mateixes fonts, es va obtenir a través d'escoltes telefòniques a Pernas. El mètode de lliurament, que havia funcionat durant més d'un any, es va interrompre fa uns mesos, encara que no ha transcendit per què.

Sócrates hauria d'haver estat detingut un dia abans, dijous. Ja havia fet el check-in per agafar el vol des de París, però no hi va arribar; una altra de les incògnites que analitzen els investigadors. Aquell mateix dijous, es va registrar l'empresa Octapharma, amb la qual el socialista havia tingut tractes durant l'etapa al Govern, i que el va contractar el gener del 2013 per 12.000 euros mensuals com a consultor per Amèrica Llatina. Aquest va ser el primer ingrés legal i periòdic que tenia des de la seva renúncia a la política el 2011.

Durant aquests tres anys, des que va deixar el càrrec de primer ministre, Sócrates ha escrit un llibre, del qual s'han venut uns 20.000 exemplars. Encara que, segons el setmanari Sol, la majoria els ha comprat el seu amic i Carlos Santos Silva, personatge clau en la investigació i que des del 1997 s'ha vist embolicat en diversos casos de corrupció, encara que sempre ha estat absolt.

A Sócrates també se l'ha relacionat amb diversos casos de corrupció, però mai no ha estat imputat. En concret, en el cas Freeport, d'atorgament de llicències per a un centre comercial, i en el cas Monte Branco de blanqueig de diners; tampoc la seva llicenciatura d'Enginyeria va escapar-se de la sospites, ja que es va signar un diumenge i quatre de les cinc assignatures que li faltaven l'hi va aprovar el mateix professor, António Morais, que havia estat imputat amb Santos Silva en el cas de Cova da Beira sobre concessions de llicències d'escombraries. Tots aquests anys, Sócrates ja formava part del Govern, bé com a ministre, bé com a secretari de l'Estat.Tots, i en tots els casos, van quedar absolts o ni tan sols imputats.