Messi se n’anirà si el Barça no guanya

Als millors jugadors del FC Barcelona se'ls planteja de manera reiterativa la mateixa pregunta, com si fos un acte de fe, molt necessari en moments d'incertesa: “Esperes acabar la teva carrera al Barça?”. La resposta es dóna per descomptada i només s'abunda en cas que no sigui prou rotunda, moment en què s'obren les especulacions, com passa ara amb Messi.

El serial Messi es va obrir al maig, quan abans de començar el Mundial del Brasil el davanter argentí va afirmar a Rosario: “He dit moltes vegades que el Barça és casa meva, però si no em volen o dubten de mi, no tinc problemes per anar-me'n”. El penúltim capítol també es va produir a l'Argentina, en una entrevista a Olé. Messi va reiterar dimarts: “Si bé vaig dir que m'agradaria quedar-m'hi, de vegades no tot passa com un voldria”.

També s'ha sabut que Messi s'havia plantejat abandonar el Barça fa un temps i que, si va decidir continuar, va ser per la intervenció de Tito Vilanova quan ja no era entrenador del Camp Nou. Abans de morir, Tito va intercedir davant el president, Josep Maria Bartomeu, per retenir el deu.

La intervenció del pare del jugador, Jorge Messi, que ha relativitzat les paraules del seu fill Leo, no ha resolt uns dubtes sorprenents si s'atén a la millora de contracte que va signar al maig i que, d'acord amb algunes fonts, li garanteixen uns ingressos anuals propers als 20 milions d'euros nets fins al 2018. La continuïtat del deu, igual que la del president Bartomeu i de l'entrenador Luis Enrique, depèn dels resultats a curt termini.

Messi és molt competitiu i no vol convertir-se en un perdedor, està cansat de no guanyar títols després d'un any de sequera, necessita conquistar trofeus per mantenir el seu cartell i aspirar a ser indiscutiblement el número u. A l'espera de batre el rècord de Zarra, no figura com a favorit per a la Pilota d'Or i s'ha discutit molt que fos triat el millor de la Copa del Món del 2014.

Messi és molt competitiu i no vol convertir-se en un perdedor, està cansat de no guanyar títols

El deu percep que es murmura sobre els seus guardons, es discuteix sobre la seva figura, s'obren interrogants sobre la seva capacitat per reinventar-se com a futbolista després de cedir terreny com a golejador i candidat a la Bota d'Or. Messi va acceptar continuar al Barça a canvi que s'armés una plantilla excel·lent que jugués per guanyar la Lliga i la Champions. Ha transcendit que apostava pel fitxatge d'Agüero i més tard va expressar la seva satisfacció per la possibilitat de contractar Higuaín. No va posar pegues, no obstant això, a la incorporació finalment de Luis Suárez. Tots dos mantenen una bona relació i cap dels dos no es porta malament amb Neymar. Messi vol cantar victòria i segurament prefereix que les jugades les acabin Neymar i Luis Suárez al fet que siguin Cuenca o Tello. El nus està en l'organització del joc perquè la inversió sigui rendible al camp, cosa que de moment encara no s'ha produït davant rivals del nivell del Reial Madrid o del Paris Saint Germain.

Messi queda a l'expectativa, necessita constatar que l'equip lliga bé i aspira als millors èxits, vol comprovar que Luis Enrique és capaç de generar les millors condicions per al seu triomf particular i el col·lectiu, la recepta que va deixar escrita Guardiola.

El Barça encara no ha començat a jugar després de posar-se a córrer amb Luis Enrique. Els últims partits han provocat certa inquietud i l'afició espera veure la resposta davant equips exigents com el Sevilla, el València o el PSG. Messi mira i s'adona que, de moment, al seu amic Cesc les coses li van d'allò més bé al Chelsea. Tampoc troba consol ara en el seu col·lega Pinto. I està temorós amb la resposta de l'afició, que l'aplaudeix més que mai al Camp Nou, conscient potser que necessita confiança, la mateixa que li transmet Luis Enrique. Messi no es trenca ni se'l canvia, sinó que és el mateix jugador qui regula els seus esforços.

A Messi no se li posen bé les crítiques, li cou que es parli més de les seves nàusees que dels seus gols, no entén per què s'expliquen els quilòmetres que corre cada partit, se sent escrutat com ningú al camp i a la vida pública. Al seu entendre hi ha un greuge comparatiu en el seu litigi amb Hisenda: el seu contenciós ha estat airejat mentre altres jugadors han pogut ajustar els seus comptes en silenci amb l'Agència Tributària.

Messi és víctima del millor Messi de la mateixa manera que el Barça ho és també del millor Barça. No troben el punt d'inflexió, la manera de revertir les coses, ara mateix indefinides, complicades per l'absència de lideratge al Barça. El repte de Bartomeu d'arribar a les eleccions del 2016 dependrà sobretot de l'activació de Messi. El record de la sortida de Ronaldinho turmenta el deu. El problema és que l'equip es va muntar a partir de Messi, i avui Messi dubta i, si dubta Messi, dubta el Barça.