Tothom al pol!

Des d'avui no cal anar gaire lluny per anar a l'Antàrtida. N'hi ha prou amb desplaçar-se a la part alta de Barcelona. Allà, al museu CosmoCaixa, s'ha instal·lat el mòdul laboratori original de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I, el lloc on treballaven els nostres primers científics al continent polar als anys vuitanta. La base antàrtica és visitable, i fins i tot pots veure un pingüí (de mentida). No fa falta anar-hi gaire abrigat.

La base, malgrat que és pura història de l'exploració polar, no és un edifici gaire espectacular ni presenta el dramatisme d'altres construccions antàrtiques com la llegendària cabanya de Scott i els seus a cap Evans o la tràgica tenda abatuda on van morir l'explorador i la seva fracassada partida d'atac al pol Sud. En realitat, el mòdul de la base espanyola suggereix una caseta d'obra com la que es pot veure en qualsevol construcció. Això sí, està ben climatitzada i dotada de tota una panòplia d'instruments científics, a part d'unes calçades metàl·liques a l'exterior per caminar damunt la neu.

L'oceanògrafa i biòloga barcelonina Josefina Castellví (1935), la primera dona a dirigir una base antàrtica i que va passar bona part del seu temps en aquell remot i fred lloc dins del mòdul laboratori (quan no estava observant els seus estimats pingüins), ha estat la primera aquest matí a visitar la base juntament amb el president de la Fundació Bancària La Caixa, Isidro Fainé, que no anava amb pells de foca com Shackleton sinó que ha optat pel vestit. Més veterana, Castellví ha escollit parca amb forro: no se sap mai.

Actualment hi ha dues bases antàrtiques espanyoles

El mòdul laboratori i l'equip de l'època, cedits per l'Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina (Consell Superior d'Investigacions Científiques, CSIC), han estat restaurats i instal·lats al CosmoCaixa per recordar l'aventura científica polar espanyola. Aquesta aventura va començar el 1986, quan quatre científics del CSIC (Agustí Julià, Joan Rovira, Antoni Ballester i Castellví) van plantar la tenda de campanya a l'illa Livingstone, una de les Shetlands del Sud, a la punta de la península Antàrtica. Des d'allà van buscar un emplaçament per a la que havia de ser la base Joan Carles I, que es va instal·lar el 1988 a la península Hurd de la mateixa illa Livingstone. Quan el líder de l'expedició, Antoni Ballester, va patir un ictus, Josefina Castellví va assumir la direcció del projecte durant sis anys. Actualment hi ha dues bases antàrtiques espanyoles: la Joan Carles I i la militar Gabriel de Castilla (batejada en honor de l'explorador i navegant espanyol que va arribar a les Shetland del Sud el 1603), a l'illa Decepció.

Josefina Castellví, que mirava amb nostàlgia freda la seva antiga base, ha recordat que el mòdul prefabricat es va adquirir a Finlàndia però ells mateixos, els expedicionaris, van dissenyar-ne l'interior i el van fer fabricar per una empresa de Tarragona. Castellví, experta en microorganismes i a la qual s'ha consagrat un emocionant documental, Els records del gel, d'Albert Solé, per al rodatge del qual va tornar a l'Antàrtida, ha destacat la importància de tenir bases al continent polar per desenvolupar projectes científics, ja que l'Antàrtida és “un laboratori natural“ i “les seves condicions no es poden reproduir”. Les bases com la que ara s'ha reinstal·lat al CosmoCaixa, convertida en petit museu dins del museu, “permeten observar i experimentar in situ la vida, els processos naturals i les característiques úniques d'ambients extrems com els que hi ha als ecosistemes polars", afegeix.