Obsessions de la dansa actual

La programació del Temporada Alta de Girona ens presenta aquest cap de setmana una allau d’espectacles de dansa contemporània de la mà dels creadors més interessant i obsessius del panorama internacional. De totes les propostes destaquen Attends, Atteds, Attends... (Pour mon père) un solo del provocador i revolucionari de l’escena, el belga Jan Fabre. La seva coreografia, interpretada per Cédric Charron, no s’ha de pretendre entendre, únicament sentir. El públic ha d’optar per ser víctima de l’impacte visual de les seves imatges. Pervers i intel·ligent, Fabre juga amb l’espectador, combinant horror i plaer, en aquesta peça dedicada al seu pare. Serà interessant comprovar si té connotacions similars amb Vader (Pare), de la Companyia Peeping Tom i que es va convertir en el millor espectacle de dansa del Festival Grec 2014 de Barcelona.

L’altra perla d’aquest cap de setmana és l’espectacle Fla.Co.Men, a càrrec d’Israel Galván. En aquesta ocasió el seu flamenc urbà, salvatge i avantguardista estableix un apassionant diàleg amb la música. Més enllà que es tracti de cant, guitarra, vent o percussió, la clau rau en com aquests elements s’integren i desintegren en el discurs i en el permanent joc que el seu ball manté amb ells. Fla.Co.Men destil·la gaudi i llibertat.

Aquesta sèrie d’espectacles començaran demà divendres amb Sense ball no hi ha paradís (La meva història de la dansa), peça protagonitzada pel jove ballarí i coreògraf català Pere Faura, que presenta un espectacle format per quatre coreografies: La mort del cigne de Maia Plissétskaia; Singing in the rain, el solo de Gene Kelly; You should be dancing, de Saturday night fever, ballat per John Travolta, i Fase, d’Anne Teresa de Keersmaeker i Michele Anne de Mey, de la companyia Rosas. Un divertit i estimulant joc postmodern d’aquest creador sorgit de l’Institut del Teatre de Barcelona i graduat a la School for New Dance Development d’Amsterdam. El grup El Conde de Torrefiel —projecte de Pablo Gisbert i Tanya Beyeler— presenta, sota el suggestiu títol de La chica de la agencia de viajes nos dijo que había una piscina en el apartamento, una peça en què la dansa i la paraula s’entronquen en una lluminosa metàfora sobre el poder de la intel·ligència en la societat actual. Tot això macerat amb un humor ben corrosiu.

El Temporada Alta també ens brinda de nou l’oportunitat de veure Rússia, la poètica coreografia de Marcos Morau per a la seva companyia La Veronal. Aquest coreògraf valencià, obsessionat per la geografia, convida el públic en aquesta obra a realitzar un bell i cruel viatge, esquitxat de bon ball, cap al llac Baikal, escenari de les pors i passions dels seus vuit protagonistes. Tanca aquest cicle d’actuacions Saba, de la coreògrafa Lali Ayguadé, que tradueix en ball els versos d’Antoni Machado, i Accumulating + Tarannà, una minimalista peça d’Aimar Pérez Galí i María Campos Arroyo.